L'any de Lluís Danés, director de macroespectacles

BarcelonaTot just fa una setmana que era al Camp Nou fent anar la batuta al Concert per la Llibertat (juntament amb Gerard Quintana) i Lluís Danés ja està concentrat en un altre muntatge imponent. Dimecres dirigirà l'espectacle central de l'Any Espriu a Arenys de Mar, titulat Perquè un dia torni la cançó a Sinera , en el qual actuaran un altre grapat d'artistes populars -Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Roger Mas, Anna Roig, Joan Colomo, Dolo Beltrán i Jordi Boixaderas, entre d'altres-. I per acabar-ho d'adobar, aquesta setmana s'ha fet públic que s'ocuparà de la clausura de la commemoració del Tricentenari del 1714 a l'Estadi Olímpic.

Tenint en compte que les obres de teatre que ha dirigit les ha estrenat a la Sala Gran ( Tranuites Circus , Llits ) es pot afirmar, com a mínim, que a Lluís Danés li agrada el risc. "M'agrada fer les coses una vegada", confessa.

Tot comença en un DIN A4

"L'important és explicar històries; com, on i de quina manera és secundari", afirma. En el fons, tot comença amb uns esbossos en un foli en blanc. "Per gran que sigui l'obra o l'estadi, la mida sempre és DIN A4. El que és màgic és que facis això i després la gent s'hi passegi per dintre. La meva feina és buscar un problema i després repartir-lo per buscar la solució", explica. I ho demostra traient de la bossa una llibreta amb les famoses seixanta escales que va col·locar a l'escenari del concert del Camp Nou.

Van ser sis hores de concert. "A mi em va passar estranyament ràpid, però no estava previst. Tècnicament era molt complicat i hi va haver una cosa incontrolable: que la gent tenia ganes de dir coses i estar dalt de l'escenari -justifica-. El ritme dramatúrgic va ser el pitjor. Però vam sortir-ne molt contents. Ens en recordarem". El pròxim muntatge jura que el tenen mil·limetrat. Just el dia que Espriu faria 100 anys, el dia 10, convertirà Arenys en una illa i farà reviure els personatges mítics i grotescos del poeta, en una mena d'opereta. "Sóc espriuà. Visc al costat de casa seva, veig cada dia el jardí dels cinc arbres. I la meva primera pel·lícula de ficció espero que sigui Laia d'Espriu", diu.

El 2013 està sent un gran any per a ell, encara que li faci basarda fer recompte. "És casualitat", adverteix mig amb vergonya, mig volent apaivagar crítiques preventivament. És que encara té dues estrenes més. D'una banda, l'espectacle Wasteland (el dia 17, al Mercat de les Flors), on parla de la pobresa amb poesia i titelles, amb música de Lluís Llach i textos d'Eduardo Galeano. I de l'altra, s'estrenarà el dia 15 al Palau de la Generalitat una pel·lícula en què personatges famosos es posen a la pell de personalitats històriques (per exemple, Sílvia Bel és Neus Català, Lluís Llach fa de Lluís Companys i Pep Guardiola és Salvador Puig Antich) amb la col·laboració de familiars, entitats i activistes que van promoure la llei del memorial democràtic fa més de 5 anys.

És admirable el poder de convocatòria que té. "Truco a la gent i els explico el que vull fer, i veuen que m'ho crec i que ho faig per ser útil a la societat. La clau és que l'estètica estigui al servei de l'ètica, no ser un farsant. Això que faig no té sentit si no serveix per a alguna cosa -diu-. I en aquest moment toca exercir de soldats de la cultura". Una altra qualitat és que no té por: "Sempre disparo amunt". I li ha funcionat. Va estudiar belles arts -escultura-, però va fer el salt al cinema i als escenaris "per ignorància i atreviment", diu. "Mai m'he plantejat res. Tot el que m'ha passat, ho he fet perquè no sabia que no es podia fer".