L’habitatge social balear se situa a l’avantguarda de l’arquitectura internacional

PalmaEs distribueix a més de 40 països de quatre continents. Ha dedicat volums monogràfics a arquitectes com Rem Koolhaas, Zaha Hadid, John Pawson, Herzog & de Meuron, Tadao Ando, Enric Miralles, Alvaro Siza, Jean Nouvel i Frank Gehry, a les obres més significatives dels que marquen la història contemporània de l’arquitectura. La revista El Croquis no només és una publicació referent per als arquitectes d’arreu del món, sinó que ser objecte de la seva màxima atenció significa estar en la primera línia de l’arquitectura internacional, en l’avantguarda arquitectònica, en la que obre camins. I el darrer número, el 219 d’El Croquis, es dedica íntegrament als habitatges de lloguer social que, entre el 2019 i el 2023, promou el Govern balear des de l’Ibavi (Institut Balear de l’Habitatge). És la primera vegada en la prestigiosa història de la publicació que un dels seus monogràfics se centra exclusivament en la feina d’un organisme de titularitat pública.

Des de la mateixa coberta, sota el nom de l’Ibavi, es destaca la “recerca col·lectiva”, i es mostra a tota plana una imatge de l’interior d’una casa aixecada amb marès i amb volta de la mateixa pedra. Marès de les Illes, pedra en sec, aïllaments de posidònia seca, reutilització de fustes, tot molt quilòmetre zero, també les tipologies i les tècniques constructives, són segles de coneixements constructius portats a la contemporaneïtat a través d’investigacions complexes; tot, com es destaca des de l’Institut Balear de l’Habitatge, per donar resposta a l’emergència residencial que hi ha a les Illes, però també a l’emergència climàtica. 

En les 380 pàgines que té la publicació, El Croquis mostra exhaustivament fins a 24 projectes promoguts per l’Ibavi. Des dels 14 habitatges construïts a Sant Ferran (Formentera), que és el projecte Life Reusing Posidonia, reconegut amb el premi FAD d’Arquitectura 2018, fins als habitatges del carrer de Salvador Espriu de Palma, aquest cop premi FAD de l’Opinió en la categoria d’arquitectura el 2022. El conjunt de projectes es presenten a El Croquis com “un model alternatiu”. És el qualificatiu que es fa servir com a titular de l’entrevista que l’arquitecta Liliana Obal fa a Cristina Ballester, directora general d'Habitatge i Arquitectura del Govern balear, i a l’arquitecte Carles Oliver, responsable del Departament Tècnic de l’Ibavi. Un model alternatiu perquè, com subratlla Obal, “evidencia que l’habitatge de protecció pública pot afrontar-se d’una altra manera i que és possible un habitatge social de qualitat, tant pel que fa a l'espai com al material i en l'aspecte ambiental”. 

En aquest sentit també es pronuncia l'arquitecte britànic Stephen Bates, que afirma que “els projectes de l’Ibavi són una evidència que es poden extreure importants ensenyaments de la cultura i les tradicions locals per ser utilitzades en la recerca de solucions arrelades en el temps i el lloc. Sense estar sumit en la nostàlgia del passat, l’Ibavi –erigit en defensor de la identitat local– mira cap al futur i s’involucra en els problemes globals amb un abordatge crític i prospectiu del coneixement local del qual tots podem aprendre”. En el mateix assaig, Bates remarca que el model de l’habitatge social que es fa ara mateix a les Balears “suposa un exemple inspirador per a les institucions de tot Europa”.

El professor Albert Cuchí, en un altre dels assajos que s’hi publiquen, no dubta a qualificar la de l’Ibavi com “una experiència necessària” i “una manera apropiada de fer habitatge”. Destaca que “el treball de l’Ibavi és un exemple del camí a seguir: el de la recuperació de la capacitat productiva del territori, dels seus recursos, de les limitacions que imposa, de la construcció d'una habitabilitat (condicions per a viure) que no és sinó també la construcció d'aquest territori en un canvi de model productiu necessari”.

La recerca col·lectiva

El Croquis, en aquest volum dedicat de manera monogràfica als habitatges que l'Ibavi ha promogut entre el 2019 i el 2023, no només subratlla la recerca col·lectiva complexa que s'ha fet per desenvolupar cadascun del projectes i la línia de treball que els unifica, sinó que, a més de l'equip tècnic de l'Ibavi –integrat pels arquitectes Carles Oliver, Xim Moyà, Antonio Martín i Alfonso Reina– , es demostra la consideració que es té per tots aquells arquitectes que han col·laborat en la creació de les distintes promocions d'habitatges destinats a lloguer social. Equips com els de TEd'A, DATAAE, MIBA Architcts, 0804 Arquitectura, Emiliano López i Mónica Rivera, Carles Enrich, Estruch Martorell Arquitectes, Estudi E. Torres Pujol, Ripoll Tizón Arquitectes, Alventosa Morell, Lloc Arquitectes, HArquitectes i Vora Arquitectura, entre d'altres, donen la mesura del moment que viu l'arquitectura a les Balears i a tot el territori cultural català.

Tot i ser la primera vegada que la revista El Croquis ha dedicat un volum a l'arquitectura que es fa des d'un organisme públic, no és el primer pic que centra les seves pàgines en professionals de les Illes. Ho va fer l'any 1993 posant el focus damunt les obres de l'arquitecte eivissenc Elías Torres i, en els darrers anys, concretament el 2018, en l'equip mallorquí TEd’A, format pels arquitectes Jaume Mayol i Irene Pérez.