Música
Cultura 21/07/2022

David Ruiz (La M.O.D.A): "L'amor és un motor per sobreviure"

Cantant

3 min
La M.O.D.A.

PALMAEl grup de Burgos La M.O.D.A. (La Maravillosa Orquesta del Alcohol) fa una dècada que suma quilòmetres i quilòmetres a la carretera compartint les seves cançons. Són set músics a l'escenari per set que combinen instruments com l'acordió, el saxo, el banjo, la mandolina o el clarinet, i les seves influències són riques i variades. És un grup sense prejudicis, i així ho reivindiquen els músics sempre que poden. A més d'arreu de l'estat, LA M.O.D.A ha arribat a diferents indrets de Mèxic, Colòmbia, França, Itàlia, els Països Baixos, Irlanda, el Regne Unit i els Estats Units. Aquest divendres, 22 de juliol, arriben a Calvià en el marc de la programació d'estiu Mallorca Live Summer. Presentaran el seu darrer disc, Nuevo cancionero burgalés (2021), un àlbum produït per Gorka Urbizu (Berri Txarrak) que beu directament del repertori popular de la seva terra gràcies a la troballa, mig espontània, dels cançoners populars de Federico Olmeda (1903) i Antonio José (1932). L'ARA Balears ha pogut parlar amb David Ruiz, el cantant de la banda.

De Benicàssim a Cartagena i de Cartagena cap a Calvià. Com duis aquesta intensitat de feina?

— Nosaltres vam tenir sort i durant la pandèmia vam poder fer concerts, encara que fossin amb la gent asseguda i amb mascareta. Enguany, però, és tot una altra història, per sort. Hem pogut recuperar els formats que fèiem abans de la pandèmia. Estam molt feliços de veure la gent sense mascaretes i botant i cantant a la pista. El darrer disc va sortir el mes de desembre, i ara fa des del gener que estam en marxa amb els concerts. Aquestes darreres setmanes, és cert, han estat molt intenses. I encara queda estiu per cremar.

Presentau un disc curiós, potser poc previsible. Heu agafat lletres de dos cançoners populars i hi heu posat composicions musicals més rockeres, del vostre estil.

— És el primer disc que publicam en què les lletres no són nostres. Tota persona, en algun moment, emprèn una recerca per trobar la seva veritat o identitat. Al principi, com a grup estàvem molt centrats en tot el panorama musical anglosaxó i, de sobte, fruit de la inquietud i curiositat, vam canviar el focus per mirar cap a les nostres arrels i la nostra realitat més propera. Va ser quan ens vam topar amb aquests dos cançoners, els de Federico Olmeda (1903) i Antonio José (1932). Ens va sorprendre l'atemporalitat de les lletres i la seva força. Són cançons de la tradició oral que han cantat les nostres repadrines, i que a elles els van arribar de la tradició oral. Amb aquest material vam fer feina durant mig any. Hi ha lletres que són el resultat de mescles de versos de diferents cançons, moltes són una reconstrucció pròpia, però parteixen directament dels cançoners.

En termes musicals, però, continuau sonant a rock.

— Sí, perquè no volíem enganyar ningú. La música l'hem feta nosaltres amb el nostre estil perquè no volíem ser impostors. No hem estudiat ni dedicat la nostra vida a la música tradicional. Així que la proposta és un combinació de lletres del cançoner popular emmarcades en música rock.

Com ha rebut el públic aquest experiment?

— Ha estat una rebuda sorprenent. No teníem por, perquè la sensació era que ho havíem de fer i sempre hem intentat no repetir fórmula. Però teníem certs dubtes, començant pel títol. Pensàvem que hi podria haver gent que se sentís allunyada o que pensàs que el disc no era per a ells. Ha passat tot el contrari, cosa que ens ha demostrat que la música tradicional estableix punts d'unió i vincles molt potents entre les persones, esborra les barreres geogràfiques i generacionals. Ens han escrit de molts indrets del país per relacionar cançons dels seus pobles amb algunes de les del disc, gent de Girona, d'Almeria... Hem al·lucinat. I és preciós perquè hi ha seguidors que ens diuen que escolten el disc amb els seus pares o els seus padrins. Als concerts veus gent que és clarament heavy, o reguetonera. D'alguna manera, els prejudicis han caigut. La riquesa d'aquest país és la varietat.

He llegit que considerau que aquest és el vostre primer disc. Per què?

— Fa 11 anys que feim música, però encara no estam cremats. Tenim il·lusió, ganes. A cada concert sentim la mateixa fam que als primers, cada vegada que entram a l'estudi ens ho volem passar bé i sentim el que sentíem aquelles primeres vegades gravant. Pot sonar idealista, però és possible. Estam en un moment molt bo gràcies a tot el que hem après. Després de la pandèmia, a més, ho gaudim tot amb molta més intensitat perquè sabem que tot es pot acabar.

És curiós quan sou un grup de set persones que tot sempre vagi bé. Supòs que, com diu la cançó, "todo lo vence el amor".

— Totalment. L'amor és un motor per sobreviure, hem creat una família i hem après a cuidar-nos i conviure.

stats