Com era Júlia Colom segons sa mare: “Entre les mans, sempre hi duia insectes, crancs i llagosts”

PalmaPels carrers de Valldemossa hi passegen celebrities de la talla de Dua Lipa, Catherine Zeta-Jones i Alexa Chung. És on el compositor i pianista Frédéric Chopin i l’escriptora George Sand es van allotjar durant l’hivern de 1838-1839 (experiència no del tot favorable que va quedar recollida al llibre Un hivern a Mallorca de Sand). I per aquests mateixos carrers i jardins, des de l’any 1996 hi corr i hi juga una nina a qui li encantava jugar amb insectes i caçar crancs i llagosts. És una celebrity nostrada: fa anys que es passeja per diferents escenaris cantant des de ben endins. És una de les sibil·les més conegudes de l’illa i des de sempre ha mostrat interès per la glosa. No hi ha valldemossina més inconfusible que Júlia Colom.

I com era, Júlia, de nina? Li demanam a sa mare, Maria Antònia Nicolau: “Era riallera, simpàtica i molt fàcil de dur”. A més, diu que la cantant mai va ser una “nina a l’ús”: “No li escarrufava res i seguit seguit duia a les mans insectes, o crancs, o llagosts, tot i que amb el temps aquesta fixació va acabar. No jugava a mamàs i papàs, ni es disfressava ni es maquillava gaire. En canvi, li agradava molt fer manualitats, collarets i polseres. Era una nina sociable i ha estat, des de petita, molt autònoma”. La creativitat l’ha acompanyada sempre: “S’inventava paraules i ens feia riure molt. Un pic vam anar al País Basc i es posava a parlar en euskera. Inventat tot, clar, però era molt graciosa”.

És la d’enmig de tres germans, dos al·lots. “No va ser fàcil”, diu la mare de l’autora del disc Miramar (2023), però amb els anys, els tres germans van trobar punts en comú per compartir, com ara la música. “Passàvem molt de temps junts en família: fèiem excursions, molts convidats a casa. Els infants feien show quan hi havia convidats, ca nostra era com un escenari. Els diumenges anàvem a la caseta de l’olivar per fer torrades”.

Ben aviat veieren que a Júlia li agradava cantar, així que la van apuntar a les corals infantils de la UIB amb els seus germans, després a ballar i a flauta travessera a l’Escola Municipal de Música de Valldemossa. “Encara no sabia parlar bé i ja cantava cançons”. Maria Antònia recorda un dia que la nina devia tenir nou o deu anys: “Una amiga meva li va demanar què volia ser de gran i, ella, seriosa, va respondre: ‘Cantant’. Tothom va riure, però ella ho va dir molt convençuda. A mesura que va créixer, aquesta vocació es va fer més evident. Va decidir fer Batxillerat Artístic i després continuar amb la música, sense plantejar-se mai un pla B. I mira que, a casa, li hem insistit amb això del pla B”.

Era una adolescent i ja demanava als pares que l’acompanyassin a les jam sessions del Saratoga (Palma), i ben aviat començà a actuar en públic. “No ha tingut mai por de l’escenari ni del micròfon. Potser ara, de més gran, és quan més prejudicis o nervis pateix”, apunta Maria Antònia. Júlia diu sovint que no seria on és sense la seva família. I sa mare vol matisar això: “Nosaltres no l’hem ajudada tant com diu. Senzillament, no li hem posat límits. Això sí, li vam insistir molt que havia d’estudiar i fer la Selectivitat, per si de cas”.

Els valors de Júlia, segons Maria Antònia, van lligats a una sèrie de factors concrets que l’han feta ser qui és: néixer a Valldemossa, anar als escoltes, a l’agrupació Nuredduna; i també haver crescut en una casa plena d’amor per la música, com també per la llengua: “És una nina combativa i compromesa amb els valors de la terra, el paisatge i la llengua, uns valors que ha vist a ca seva”.