25 anys d'un dels tresors de Jordi Savall
L’aniversari de la discogràfica Alia Vox coincideix amb un any de molta activitat en directe
BarcelonaEl 2023 està sent un altre any especial per a Jordi Savall. Té el compromís de l’Ajuntament de Barcelona perquè la ciutat cedeixi un espai per a la seva fundació, que podria ser l’oratori de Sant Felip Neri. Ha dirigit l’òpera L’incoronazione di Poppea, de Monteverdi, al Liceu; la Missa solemnis, de Beethoven, a L’Auditori de Barcelona i a Dresden i a París, i La Creació, de Haydn, a Salzburg (on també dirigirà quatre simfonies de Beethoven els dies 7 i 9 d’agost). Ha presentat, al Festival de Fontfreda, Le Concert des Nations Féminin, una orquestra que s’ha estrenat amb un programa dedicat a Vivaldi i a l’Ospedale della Pietà, convent, hospici i escola de música de Venècia d'on van sorgir compositores com Anna Bon i Vincenta da Ponte. Aquest mateix programa es va tocar a Graz i forma part del tercer Festival Jordi Savall que comença aquest divendres a Montblanc i que tindrà cinc jornades més al monestir de Santes Creus de l’11 al 15 d’agost. En una agenda estival prou atapeïda, té també un concert al Festival de Peralada el 31 de juliol, amb repertori centrat en les músiques de les corts dels reis francesos Lluís XIII, Lluís XIV i Lluís XV; és a dir, obres de Dumanoir, Marais, Couperin i Leclair, entre d’altres. I fins a finals d’any té el calendari ben ple amb concerts arreu d’Europa, el Brasil, l’Uruguai i els Estats Units.
Independència discogràfica
2023 també és l’any del 25è aniversari d’Alia Vox, la discogràfica que Savall i Montserrat Figueras van crear el 1998. És un tresor, el testimoni enregistrat de tota una carrera amb capítols encara per escriure. Tot plegat, més de 150 discos i un repertori que recull totes les inquietuds musicals de Savall.
A Alia Vox hi conviuen almenys dos anhels. Per una banda, el dret a decidir sobre la carrera discogràfica. Savall va tenir contractes amb Emi i Astrée Auvidis, però els tempos de publicació dels segells no sempre permetien desenvolupar una agenda pròpia i sovint impedien concretar projectes a llarg o mitjà termini d’acord amb el que més interessava els músics. Això va esperonar Savall i Figueras a fundar una discogràfica familiar independent, i amb un catàleg que, vist amb la perspectiva del quart de segle, reflecteix perfectament els seus interessos musicals.
L’existència d’Alia Vox ha permès documentar discogràficament els diferents projectes de Savall, molts dels quals enregistrats a la Col·legiata de Cardona, com ara el Rèquiem de Mozart i la integral simfònica de Beethoven. El catàleg és un recorregut per obres mestres de la música antiga des de l’Edat Mitjana (inclòs el Llibre vermell de Montserrat) fins al classicisme, amb notables ponts entre les diferents tradicions mediterrànies de totes dues ribes, i recentment amb un remarcable interès per Beethoven, Mendelssohn i Schubert, tal com es pot comprovar en alguns dels últims llançaments: la Simfonia inacabada i La Gran de Schubert, la culminació de la integral simfònica de Beethoven i La Italiana de Mendelssohn. Ara, coincidint amb el 25è aniversari, s’han remasteritzat i publicat en vinil en edició limitada i numerada dos enregistraments del 1975 de les peces per a viola de Couperin i Marais, interpretacions que van contribuir a consolidar la reputació de Savall com a intèrpret de viola de gamba.
L’altre anhel al qual respon Alia Vox té a veure amb un somni que no es va poder complir tal com estava pensat: la creació d’una revista de pensament i cultura. A canvi, Savall va traslladar aquest propòsit als llibrets que acompanyen molts discos, i en què es despleguen articles relacionats amb el repertori musical interpretat que aporten context històric i un pensament d’arrel humanista. N’hi ha casos excepcionals, com els CD-llibres dedicats a Ramon Llull, Ibn Battuta, Erasme i les rutes de l’esclavatge, o el titulat Pro Pacem: textes, art & musiques pour la paix, amb textos d’Edgard Morin, Raimon Panikkar, Fatema Mernissi i Antoni Tàpies traduïts a vuit llengües: francès, alemany, anglès, català, castellà, italià, àrab i hebreu. Perquè la cura per les llengües és una altra de les característiques de la discogràfica Alia Vox, la web de la qual està disponible en català, castellà, anglès, francès, italià i alemany.
