Cinema

Isabel Coixet: “Amb 'El sostre groc' he après que existeix la sororitat”

La directora i les protagonistes presenten el documental en un acte molt emocionant a Barcelona

3 min

Barcelona“De vegades costa d'explicar per a què serveix el periodisme, però avui no costa gens: el periodisme serveix per això”, va dir la directora de l'ARA, Esther Vera, per obrir l'estrena a Barcelona del documental d'Isabel Coixet El sostre groc, que ahir dimarts es va projectar als Cinemes Comèdia amb la presència de les seves protagonistes, set exalumnes de l'Aula de Teatre de Lleida que van patir-hi abusos, i també dels periodistes de l'ARA que van donar veu a les víctimes per denunciar els fets, Albert Llimós i Núria Juanico. I el fet d'estar totes juntes i envoltades d'amics, família i companys d'un viatge molt dur va amarar d'emoció i aplaudiments espontanis la projecció de la pel·lícula i el col·loqui posterior, on es respirava satisfacció. “El procés del documental ha sigut molt sanador, vist en perspectiva és bonic”, explicava Aida Flix, intentant resumir els sentiments que l'embargaven. “A veure, no és agradable haver de ser aquí –matisava Goretti Narcís–. Però és emocionant veure tot el camí que hem fet des que fa quatre anys vam denunciar fins ara”.

Un moment clau del camí va ser, esclar, la publicació el 2020 de la investigació de Llimós i Juanico. “Per a nosaltres tot va començar preguntant-nos per què, si als Estats Units tantes actrius alçaven la veu i denunciaven abusos, a Catalunya no estava passant res. Si era perquè aquí no hi havia abusos o perquè un gran silenci els cobria”, va recordar Juanico. La clau per trencar aquell silenci, segons Cristina Garcia, va ser la força del grup i la xarxa de suport: “No som especials ni més valentes que altres persones que han patit abusos, però hem tingut la sort de formar un grup i de donar-nos suport mútuament, i també de tenir al costat un col·lectiu com Dones a Escena, que va donar la cara per nosaltres quan no ens atrevíem ni a posar el nostre nom. Sense elles, avui no seríem aquí”. La idea també ressonava en les paraules que havia dit Coixet a l'inici de l'acte: “He après moltes coses en aquest viatge, però sobretot una: jo, que soc molt cínica, amb El sostre groc he après que existeix la sororitat, perquè l'he vist i l'he sentit”.

Per què cal veure 'El sostre groc'

Tot i la comunió i l'escalf del públic, el dolor segueix molt present en les protagonistes. “A mi encara m'afecta, he hagut de sortir del cinema –reconeixia Míriam Fuentes–. Però una de les coses que ens donen força per seguir fent presentacions són les noies que surten al final del documental, els casos més recents. Quan veus que hem ajudat noies més joves és quan dius que això ha servit d'alguna cosa, que la nostra història pot ajudar altres persones”. I en aquest sentit es va expressar també Sònia Palau, que va assenyalar la importància d'anar al cinema a veure El sostre groc a partir d'aquest divendres: “¿Que fa mandra veure un documental sobre abusos? Sí, però aneu-hi, i dieu a la gent que hi vagi. Perquè és important que es vegi i és una manera d'implicar-nos i d'identificar un problema que ens pot passar a qualsevol”. La mateixa intenció tenia l'encàrrec que Llimós va deixar-li a la consellera d'Igualtat i Feminisme, Tània Verge, present a l'acte: “Per si ho vol traslladar al departament d'educació, crec que és un documental per veure als instituts i perquè la gent jove prengui consciència sobre què és l'abús de poder”.

stats