Una intriga amb dues bessones en una illa sueca

BarcelonaLa narrativa de David Nel·lo sovint pren forma en illes, i també hi acostumen a aparèixer. Dos dels últims premis literaris que ha guanyat estan ambientats, a més, a Suècia. “ La nova vida del senyor Rutin, que va guanyar el premi Edebé 2014, passava a Visby, capital de l’illa de Gotland, i l’escenari de Melissa i Nicole és encara més petit, la minúscula illa de Fårö, situada al nord de Gotland -explica Nel·lo a la llibreria Laie de Barcelona-. La primera la vaig escriure un estiu a l’illa de Rodes i la segona a Irlanda”.

Amb Melissa i Nicole, que acaba de publicar Columna, Nel·lo ha guanyat el 50è premi Prudenci Bertrana, que anteriorment havia guardonat autors com Sergi Pàmies, Julià de Jòdar, Maria Barbal, Sílvia Soler, Jaume Cabré i Patrícia Gabancho. Dotat amb 30.000 euros, enguany ha reconegut una història que s’allunya de propostes més comercials recompensades últimament, com podrien ser les de Iolanda Batallé i Albert Villaró. “Els editors estem programats perquè els llibres funcionin: els comercials i també els literaris -comenta Glòria Gasch, de Columna-. Quan vam llegir Melissa i Nicole, els del jurat vam quedar entusiasmats. És una novel·la amb moltes capes: el paisatge, la moral, la maternitat. Em sembla perfecta per al boca-orella”. Xavier Cortadellas, crític literari que ha participat en les deliberacions, considera que “una de les grans fites de la novel·la és la seva estructura, molt ben treballada, perquè hi ha una revelació a l’inici que et fa pensar que avança cap a un lloc i en realitat aconsegueix sorprendre’t”.

Agafar el lector pel ganyot

Melissa i Nicole arrenca amb l’arribada de dues famílies a l’illa de Fårö. Totes dues acabaran coincidint al centre museístic dedicat al cineasta Ingmar Bergman, que va dirigir pel·lícules com Persona, El setè segell i Crits i murmuris. Els personatges de Bergman sovint pateixen conflictes existencials que els posen contra les cordes i que desemboquen en situacions encara més dramàtiques. Igual que si es deixessin empeltar per una de les pel·lícules del geni suec, Melissa i Nicolees troben cara a cara i es reconeixen com a bessones. Una de les nenes és nord-americana. L’altra ha estat criada a França. Així i tot, són idèntiques i decideixen fugir juntes mentre els pares es veuen obligats a plantar cara a la revelació.

“Un dels temes importants del llibre és la paternitat i la maternitat -avança Nel·lo-. Hi ha una qüestió biològica, però va molt més enllà”. La manera com els dos pares i les dues mares del llibre reaccionen és diferent. “Quan elles es queden soles necessiten anar fins al moll de l’os -admet-. Els homes, en canvi, tenen més tendència a beure i no intenten aprofundir en el problema”. Melissa i Nicole transcorre durant el solstici d’estiu, i tot i que hi ha algun flashback té una voluntat “continuista”: per això “no hi ha capítols ni diàlegs i està narrada en present”.

Per a Nel·lo, la novel·la -que arriba poc després que El restaurant d’Adrià Potato (Cruïlla)- no és “únicament una història de misteri, encara que hi hagi elements que calgui anar esbrinant”. Nel·lo, traductor de sèries d’èxit com les de Geronimo Stilton i Bat Pat, reconeix que en un cas com aquest “és tan important què es vol dir com la manera de dir-ho” i que el seu objectiu era “agafar el lector pel ganyot”. Nascut a Barcelona el 1959, Nel·lo va debutar com a escriptor el 1995 amb Els menjabrossa, que va obtenir el premi El Vaixell de Vapor, i des de llavors ha publicat gairebé 40 novel·les.