PalmaL'actor Guillermo Toledo, més conegut com a Willy Toledo, és un dels actors que formen part de les obres corals Shock 1 i Shock 2, un experiment de teatre que mescla documental, comèdia i denúncia. Les peces, dirigides per Andrés Lima, escrites per Lima, Albert Boronat, Juan Cavestany i Juan Mayorga, i coproduïdes pel Centro Dramático Nacional i Check-in Producciones, són considerades una autèntica experiència teatral. Es podran veure aquest dissabte (Shock 1) i diumenge (Shock 2), 2 i 3 d'abril, al teatre Principal de Palma.
Teatre, denúncia, humor, documental. Peces inspirades en el llibre La doctrina del shock de Naomi Klein. Què és exactament Shock 1 i Shock 2?
— Es podria definir com a teatre documental. D’alguna manera, documenta la història del neoliberalisme des dels anys 50, quan comencen les classes del senyor Milton Friedman, fins als nostres dies. S’hi veu la posada en marxa de les doctrines del xoc, com ara durant el cop d’estat de Pinochet a Xile. És una obra de teatre documental que intenta posar llum sobre què suposa el neoliberalisme, i que han suposat totes les accions d’aquests darrers 60 anys.
Per què es diu que veure Shock 1 i Shock 2 és una gran experiència teatral?
— Crec que és perquè tocam diferents àmbits, i ho feim a través del drama i la comèdia. Som un gran defensor de la comèdia, sempre diré que és una eina molt potent per contar les coses més terribles. A més, l’obra de teatre té música, coreografia, escenes de tot tipus… És un espectacle total.
Ja havíeu treballat amb Andrés Lima: és garantia d’èxit?
— El que més em crida l’atenció d’un projecte d’Andrés Lima és que el dirigeix Andrés Lima. Aquesta proposta segueix la línia del que vam començar l’any 2003 amb Alejandro y Ana, lo que España no pudo ver de la boda de la hija del presidente. L’objectiu era analitzar el pensament de la dreta i els líders de la dreta. En aquella peça d’Animalario hi estava representada la dreta en totes les seves formes: la institucional, la religiosa, la mediàtica. Els muntatges de Shock són una continuació de la feina que hem fet. A mi m’interessa la política i els motius que ens han duit al punt d'avui dia, saber què ha suposat a escala global el neoliberalisme.
Veure aquestes obres de teatre ens podrà ajudar a entendre què ha passat els darrers dos anys i mig?
— La doctrina del xoc és, bàsicament, com el poder aprofita qualsevol tipus de crisi, sigui real o percebuda, fortuïta o provocada –des del cop d’estat contra Salvador Allende a Xile al terratrèmol d’Haití– per instaurar reformes, especialment en l’àmbit econòmic. A Shock, per tant, oferim una explicació, que és la nostra, al que estam vivint avui dia. Per entendre el present és fonamental analitzar el passat. Pens que pot servir al públic. Nosaltres sempre llançam moltes preguntes i poques respostes, el públic és intel·ligent i no li ho has de donar tot mastegat.
Des de les recerques psiquiàtriques de Donald Hebb i Ewen Cameron a l'ultraliberalisme de la doctrina monetarista de Milton Friedman i els seus Chicago Boys. Pinochet, Ronald Reagan, Margaret Thatcher. Hi ha alguna cosa que descobríssiu durant el procés de creació d’aquesta peça?
— Diria que no, perquè una de les meves obsessions és fer en la vida personal el que feim en el teatre: reflexionar sobre el capitalisme. Som un obsessionat de la informació, així que sabia la història del cop d’estat de Pinochet, sé què van suposar les victòries de Thatcher i Reagan al Regne Unit i als Estats Units, què va passar a l'Iraq, l'Afganistan, Síria. Un ciutadà ha d’estar informat, saber què passa i intuir-ne les conseqüències. I també cal saber per què som on som. Estar informat és importantíssim, però et pot fer infeliç. Per poc que es tingui una visió àmplia del que passa al món, es veurà que és una merda i que es basa fonamentalment en el poder del poderós i la humiliació del dèbil. Pensar en una solució definitiva i alternativa al capitalisme et duu a la destrucció, per això jo crec en les petites batalles: contra el masclisme i el racisme, o l’alliberament dels pobles palestí i sahrauí, entre d’altres.
