Les Fontanelles revela el major conjunt d’àmfores amb etiquetes romanes documentat al Mediterrani

PalmaEl vaixell romà del segle IV trobat davall l'arena de les Fontanelles per un veí que nedava a la platja de Palma l'estiu del 2019 ocultava un autèntic tresor arqueològic: el conjunt d'àmfores més gran amb inscripcions descriptives de la càrrega mai documentat a la Mediterrània. L'excepcionalitat del jaciment s'ha anat desvetllant a mesura que s'ha estudiat i es deu, sobretot, al fet que la mercaderia que transportava el vaixell des de Carthago Spartaria (a l'entorn de l'actual Cartagena) s'ha conservat com en una càpsula del temps durant més de 1.600 anys.

"El jaciment és molt singular per moltes raons, en primer lloc, perquè és a 65 metres d'una de les platges més turístiques de Mallorca i a dos metres de profunditat, en un estat de conservació excepcional, amb tot el carregament d'àmfores conservat en un estat impressionant", explica a EFE el codirector del projecte de les Fontanelles, Arqueomallornauta, l'arqueòleg de la Universitat de Barcelona Miquel Àngel Cau.

La investigació, completada una vegada acabada l'excavació de tot el carregament, xifra la magnitud de la troballa: 320 àmfores estibades en dos pisos que cobrien gairebé tota l'eslora i la màniga del celler, de 12 per cinc metres, amb una remesa mixta de salses de peix, oli i vi de tallers del sud-est hispànic, segons recull un article publicat al darrer número de la revista de l'Arxiu Espanyol d'Arqueologia.

Sorprenent integritat

Segons aquesta primera anàlisi de la càrrega al complet, la restes de les Fontanelles són una troballa insòlita per la sorprenent integritat de les àmfores, gran part de les quals s'han recuperat completes i amb els seus precintes, perquè n'hi ha diverses amb formes noves –les quals han rebut la denominació per a la posteritat del jaciment mallorquí on s'han trobat– i, sobretot, perquè n'hi ha moltes. En total, 84 àmfores conserven les etiquetes pintades amb pinzell i tinta negra.

"És el conjunt més gran d'inscripcions pintades, anomenades tituli picti, trobat mai en unes restes a la Mediterrània", subratlla Cau, un dels autors de l'article. Una part de les àmfores "conserva el nom de les persones que estaven darrere d'aquests productes", dos mercaders anomenats Alumni i Ausonio; l'altra és anònima, però amb etiquetes que certifiquen el pes de cada envàs, cosa que indica un control públic fiscalitzat. Aquesta combinació del públic i el privat en un transport marítim no s'havia pogut documentar fins ara amb una claredat semblant en unes restes romanes.

Gàrum i oli verge

També descriuen el producte que conté cada àmfora: "En el cas de la salsa de gàrum, posa Liquaminis flos, que és flor de gàrum, una salsa molt apreciada. Després hi diu oleum uiride i oleum dulqe a les d'oli, i un sistema ponderal que diu el pes buit i el pes ple del producte".

Pel contingut se sap que la salsa transportada era de seitó i que bona part de l'oli equival al que avui seria un verge extra.

Les inscripcions detallades han permès als especialistes "reconstruir amb molt de detall com es va organitzar el carregament i quants o qui van ser els propietaris de les diverses partides d'àmfores". "Dona informació del contingut i de l'estructura social que hi havia al darrere de la comercialització dels productes, perquè eren dos personatges, alumnes de Tausonius, que formen una espècie de societat, la que va envasar aquests productes", explica Miquel Àngel Cau.

"A més, sabem que, segurament, eren uns lliberts que fan feina per a altres personatges, segurament de la família Flavia", afegeix l'arqueòleg. L'enllaç a flavio ho determina la inscripció de quatre taps segellats. També presenten el símbol del crismó, el qual ha estat un dels indicis clau per a la datació del vaixell al segle IV.

L'epigrafia present a més d'una quarta part de les àmfores de les restes de les Fontanelles no només obre noves vies d'investigació històrica, sinó que també planteja interrogants significatius sobre l'economia i el trànsit marítim de la cartaginenca en el període tardoromà, remarquen els autors de l'article.

Aquesta setmana han començat les feines per extreure les restes de la mar i determinar-ne l'arquitectura naval. "Continuam treballant-hi", assumeix Cau.