Benvingut, Mr. President

PalmaEs va declarar emocionat de visitar la terra de Juníper Serra i satisfet de combatre, en bona camaraderia, amb la dictadura franquista, contra el comunisme internacional. Ara fa 70 anys, a començament de l’estiu del 1956, qui aleshores era vicepresident dels Estats Units, Richard Nixon, va fer una visita llampec a Mallorca per entrevistar-se amb el ministre espanyol d’Afers Exteriors i, com a bon turista, per nedar una estona a la platja.

Aquella no era una visita qualsevol. Franco, l’antic aliat de Hitler i Mussolini, s’havia convertit en amiguíssim dels Estats Units contra l’enemic comú: l’URSS. Els acords del 1953 proporcionaren bases als nord-americans i doblers al règim. Dues d’aquelles instal·lacions per a ús dels EUA s’ubicaren a les Illes Balears: la W-7 Sóller, amb les dues bolles colossals al Puig Major, i la de l’Esclusa, a Menorca. Una altra conseqüència de la nova entesa va ser la presència constant de la VI Flota: sobretot a Palma, però també a la badia de Pollença, on arribaren a fondejar fins a trenta vaixells al mateix temps. Aquesta, però, s’acabà de sobte, en produir-se un escàndol quan un jove mariner va anar al llit amb una jove de vacances i va resultar que era la filla d’un peix gros dels Estats Units.

En aquest context d’apropament entre la superpotència i la dictadura desesperada es va produir la visita a Mallorca del llavors vicepresident nord-americà Richard Nixon, a començament de juliol del 1956. No es feia a Madrid, sinó a un espai perifèric. I no eren Eisenhower i Franco, que no es veurien les cares fins al 1959, sinó el número dos dels EUA i el ministre d’Afers Exteriors de la dictadura, Alberto Martín Artajo.

Kennedy: “Vull un vaixell i el vull ja”

L’estada de Nixon a Mallorca només va durar quatre hores. Va afirmar que era “una experiència emocionant” ser a “la bella illa” de Juníper Serra, tan vinculat al seu estat natal, Califòrnia. I va expressar la “unió estreta” que suposaven els acords del 1953, basats en la “determinació conjunta de defensar l’Occident enfront de les tàctiques subversives i divisives del comunisme internacional”. Sí, és el mateix Nixon que, només uns anys més tard, ja president, s’abraçaria amb Breznev i amb Mao, no debades era conegut com a ‘Dicky Tricky’, ‘Ricardet el Trampòs’, i acabaria dimitint a conseqüència del seu tripijoc.

A banda d’exercir la retòrica habitual –la del franquisme era molt semblant–, el que li feia ganes al vicepresident, com a bon turista, era fer un capfico. Per descomptat que havia de ser sota estrictes mesures de seguretat, així que el lloc triat fou la zona militar acotada d’Illetes, on Nixon i Artajo compartiren una estona i el californià es va desfer en elogis cap al paisatge mallorquí. Només faltava Fraga en banyador per fer-se la foto, com passà amb l’incident de Palomares uns anys més tard, quan es va ficar a l’aigua en companyia de l’ambaixador nord-americà per demostrar que unes bombes atòmiques, caigudes d’uns avions dels EUA, no eren perilloses per a la salut.

El republicà Nixon havia de ser el successor d’Eisenhower. Però va topar amb un xitxarel·lo, el demòcrata Kennedy, que se’l va menjar amb patates a un debat televisiu. Ja abans d’arribar a la Casa Blanca devia ser molt popular. Tant que conten que un vespre, a la mítica sala de festes Tito’s de Palma, algú va aprofitar la notable semblança del periodista i editor mallorquí Lluís Ripoll amb el futur president per anunciar: “Senyores i senyors, avui vespre tenim amb nosaltres el senador dels Estats Units John Fitzgerald Kennedy”. I Ripoll, sense pensar-s’ho dues vegades, es va aixecar i va saludar la concurrència.

El president Kennedy no va arribar a visitar Mallorca, ja que va ser assassinat el 1963. Sí que ho faria la seva viuda, Jacqueline, ja com a senyora Onassis. Però sí que conegueren l’illa dues de les seves germanes i un germà –eren una família nombrosa. Narra qui fou cònsol dels Estats Units a Palma TumiBestard que, el 1967, Jean i Pat Kennedy volgueren viure aquesta experiència –tan mallorquina– d’una correguda de bous, al Colisseu Balear. Amb tan mala sort que, quan el torero va llançar-los el seu capell com a homenatge, Pat Kennedy hi va ficar dedins, com a obsequi, un pin amb la bandera dels Estats Units, amb l’agulla oberta, per descuit. El torero es va endur una bona punxada al cap, en tot cas, res comparable al que ell feia al bou. I a les Kennedy, la veritat, no les va entusiasmar aquell espectacle bàrbar.

L’any següent, va visitar Mallorca el seu germà Edward Ted Kennedy. I un altre pic, va ser Bestard que va haver de fer-los d’amfitrió, sota l’advertència de l’ambaixada que “aquest senyor un dia pot convertir-se en president”. En efecte, morts els seus germans John i Robert, ara li tocava aspirar a la Casa Blanca, cosa que no arribaria a fer-se mai realitat per culpa d’un accident d’automòbil en què moria la dona que l’acompanyava.

La corbata del cònsol de Mallorca

El governador civil de torn, que a més era família de Franco, el va rebre amb un llarg discurs, del qual Ted no va entendre res. Quan per fi es desferen d’ell, Kennedy va demanar a Bestard: “Necessit un vaixell. Ara”. Es varen haver d’arreglar amb una vella barca –conta el cònsol. Però el nord-americà no semblava gaire hàbil en l’art nàutic. Quedaren sense benzina i varen haver de remar: quan ja tornaven al port, l’home que podia haver estat president es va posar a cridar, amb totes les seves forces: “Sam! Sam! Sam!”. I, en efecte, el iot del productor Sam Spiegel els va rescatar.

El 1992 i el 1993, visitaren Mallorca dos expresidents dels Estats Units: el demòcrata Jimmy Carter i el republicà George Bush (pare), respectivament. Aleshores, les circumstàncies havien canviat totalment: l’enemiga, l’URSS, havia caiguda tota sola. Espanya ja era una democràcia i membre de l’OTAN. La base de l’Esclusa va tancar el 1993 i la del Puig Major fou traspassada a l’exèrcit de l’Estat. Tampoc ja no venien tants de mariners nord-americans.

Havia estat Bush, justament, que havia segellat la pau amb els soviètics a la cimera de Malta, el 1989, amb Gorbatxov. El curiós és que duia una corbata, molt oportuna, amb les banderes dels Estats Units i de la Unió Soviètica. Aquella corbata l’havia comprada a Londres Tumi Bestard i la hi havia manllevat un vicealmirall, que l’havia passada al president. A Gorbatxov, aquella peça li va encantar. Però Bush no va gosar regalar-la-hi, perquè, després de tot, no era seva.

La guerra del Golf del 1990 encara quedava ben a prop, així que l’expresident republicà fou rebut amb una pintada: “Bush, assassí, ves-te’n a casa”, a les portes del Consolat a Palma. Els Bush navegaren per aigües de les Balears. El 19 d’agost, l’antic mandatari va fer una breu visita a Palma, amb una recepció al castell de Bellver i una trobada amb els llavors reis Joan Carles i Sofia. No va voler opinar de política. Però sí que es va excusar per haver passat abans per Gibraltar, cosa que havia causat una certa incomoditat diplomàtica, per l’eterna reivindicació espanyola sobre aquesta colònia britànica.

Sí que va voler pronunciar-se sobre l’actualitat Jimmy Carter, que vingué l’any anterior i que va vaticinar que Clinton guanyaria les eleccions. La seva jornada va ser intensa: berenar amb la batlessa de Calvià, Margarita Nájera; castell de Bellver, on el llavors batle de Palma, Joan Fageda, el va rebre en anglès, a la qual cosa Carter li va respondre que li parlàs en castellà, perquè el coneixia prou bé; i la Seu, Valldemossa i un dinar amb l’empresari Miquel Nigorra a Santa Ponça.

Encara visitarien Mallorca dos presidents nord-americans més: el demòcrata Bill Clinton, el 1997 encara en exercici, i el 2001 i el 2005, com a expresident, i el també demòcrata Barack Obama, ja fora de la Casa Blanca, el 2024. A les Balears només els manca una visita de Donald Trump: algú li podria suggerir que deixar la presidència i passar uns dies a Mallorca potser seria una bona idea.

Informació elaborada a partir de textos de Bartomeu Bestard Cladera, Matías Vallés, Antoni Janer Torrens i Susana Sueiro Seoane, els diaris Última Hora i Diario de Mallorca i el volum col·lectiu Memòria viva.