Cultura 17/09/2021

Hauser & Wirth & Bradford & Miró & Bourgeois & Chillida, a l’Illa del Rei

Hi trobam mil cinc-cents metres quadrats de galeria, on resideix ‘Masses and Movements’, l’exposició de Mark Bradford

3 min
Bones and Their Makers (2021).

MaóA l’Illa del Rei, on havia desembarcat el monarca Alfons III l’any 1287, ben enmig del majestuós Port de Maó, hi havia un antic hospital que s’havia anat esbucant al llarg de tres segles fins a convertir-se en un record tan llunyà que els enderrocs ja formaven part del paisatge. El 2005 Luis Alejandre es posà al capdavant de la Fundació Hospital Illa del Rei amb la intenció de recuperar l’edifici principal. Pocs anys després començà la història d’amor a primera vista entre l’illa i els galeristes Manuela i Iwan Wirth. Hi arribaren en vaixell, com l’Arxiduc en el seu dia ho va fer a Mallorca. Com ell, decidiren que volien passar a formar part de la història d’aquest indret. Compraren una casa, un nou Miramar, i de sobte descobriren que dins l’illa hi havia un altre tresor, un cadell mig abandonat, una altra petita illa de quaranta mil metres quadrats on tan sols habitaven unes runes que demanaven almoina. 

Amb no poques dificultats, molts doblers i una sobredosi de bona voluntat i obstinació, sorgí de la il·lusió un projecte impossible, inimaginable. Una galeria d’art de primer nivell mundial obriria les portes de Menorca al món. Segurament els entrebancs i dificultats perquè aquest somni passàs a ser una realitat donaria per a una novel·la de misteri o si més no un thriller, però aquesta és una altra història que ja forma part tan sols d’un anecdotari que avui dia ja no té gens d’importància.

L’artista Mark Bradford.

La quimera ja té parets, teulades i jardins, obra de Luis Laplace, arquitecte, i Piet Oudolf, paisatgista, els quals han aconseguit que la seva impecable petjada, el seu precís segell, passi gairebé desapercebut. Cap sofisticació, tot senzillesa. Com si tan sols haguessin emblanquinat les parets i netejat el jardí. De primer nivell, natural, autèntic. Tant és així que de ben segur que només la seva aportació es fa mereixedora d’una visita no menys enriquidora que els suculents ingredients que d’alguna manera són la raó de ser de tot plegat.

Un exercici minimalista

Hauser & Wirth no fan senzill que s’hi pugui fer una visita sense tenir-ne en compte el contingut, però també és cert que res no impedeix fruir del lloc i del paisatge, com un exercici minimalista, exempt d’ostentació. Res no molesta, tot està al seu lloc. Tan sols cinc peces de quatre artistes que ja han traspassat el llindar de l’eternitat saluden el visitant abans d’entrar als mil cinc-cents metres quadrats de galeria, on resideix Masses and Movements, l’exposició de Mark Bradford. El primer a saludar, tot just posar peu a terra des del vaixell, és l’Autostat, de Franz West. Chillida repeteix amb dues peces, absolutament antagòniques, però recognoscibles: Escuchando la piedra III i Elogio del vacío VI. Un Miró no hi podia faltar, el bronze Le Pére Ubu. I com un gran amfitrió, al pati de l’entrada de l’edifici, obre la porta una Aranya de Louise Bourgeois.

Aquí un hauria de fer una petita pausa, una parada tècnica, respirar profundament, per poder asimilar i digerir aquest primer envit. El que hi ha dintre també mareja. Des de la primera passa a l’interior queda clar que un està dins un lloc especial, dins un gran temple on de ben segur descobrirem alguna joia que ens farà un nus a la gola. Són les peces que Mark Bradford ha anat creant durant la pandèmia. Més petites del que en ell és habitual, però no menys farcides d’històries, de missatges, de reivindicacions. Des d’una sèrie de plànols, mapes i planisferis, de la mateixa manera que els humans han deixat un món irrecognoscible, l’artista angelí ha anat superposant distintes capes, noms, papers, dibuixos i matèries, que fan que cada peça necessiti capbussar-s’hi dintre, amb tots els sentits, per poder esbrinar la gran quantitat d’històries que conviuen dins cada centímetre quadrat de l’obra. Dos murals incrustats a la paret. Una sala amb sis bolles del món amb la corresponent metamorfosi… Un projecte per a una illa.

stats