El Grec balla amb tots els moviments de la dansa contemporània

BarcelonaAl coreògraf Jesús Rubio el Bolero de Ravel li va tornar les ganes de crear en un moment d'apatia i estancament. "Anava molt a l'estudi i assajàvem molt però no m'agradava mai res. No em convencia ni m'emocionava mai res", diu Rubio. D'aquella troballa en va sortir l'exitós Gran Bolero, i ara continua analitzant la seva relació amb la dansa amb l'espectacle Acciones sencillas, una de les coproduccions i col·laboracions del Festival Grec amb companyies de dansa catalanes i espanyoles. Es podrà veure aquest dimarts i dimecres al Mercat de les Flors. "Crec que l'espectacle va gestant-se des de fa força temps i té a veure amb la pregunta de què és ballar per a mi i de què està feta la dansa". La resposta a aquesta pregunta doble que es va imposar és que la dansa està feta de les accions senzilles del títol. Rubio parteix d'accions com saltar, caminar, caure, girar, accelerar, respirar i mirar, i "juga" amb elles i les "orquestra" al so d'una música energètica i flamenca de José Pablo Polo. La companyia està formada per cinc ballarins, tres dones i dos homes, i en alguns moments de l'espectacle repeteixen nus les accions que abans fan vestits. "L'espectador té possibilitat de revisar l'estructura coreogràfica", diu Rubio, per connectar des de la senzillesa amb "la complexitat i el misteri de l'existència".

La programació continua dimecres i dijous al TNC amb Malditas plumas, de Sol Picó. L'espectacle es va estrenar a Castelló el novembre del 2020 i la pandèmia del covid va obligar a cancel·lar la temporada prevista al mateix TNC. "Quan creem ve tot a base de les necessitats i les obsessions que tinc, el que et motiva, el que et mou, el que et commou", diu Picó. L'espectacle està inspirat en el món del cabaret i els artistes del Paral·lel dels anys 20 que treballaven per "posar contents els altres". Dins aquest univers, el fil conductor són "els somnis no complits" i el moment en què un s'adona que hi ha aspiracions que no ha aconseguit. Un altre dels elements importants és el text: l'espectacle inclou fragments de Francisco Casavella, Heinrich Böll i de l'escriptora i coreògrafa Cristina Morales, que també en coordina la dramatúrgia. "Tot el text cavalca tota l'estona entre la ficció i la realitat. Cristina Morales va crear a partir del que jo li vaig explicar i fins al final no se sap què correspon a la ficció i què a la realitat", explica Picó. Com les vedets de tota la vida, Picó interpel·la els espectadors directament durant l'espectacle: "El fet de connectar amb el públic et fa treure totes les armes i compartir el joc i la bogeria amb el públic molt directament". I en paral·lel a tots aquests elements hi ha titelles i màgia. Les entrades estan exhaurides, però Picó avança que si tot va bé farà temporada en un teatre barceloní abans que acabi l'any.

Des d'aquest divendres i fins diumenge es podrà veure també al Mercat de les Flors Zoo!, d'Antes Collado, sobre els zoològics humans i els límits entre el que és humà i el que és animal. Com diu el director del Grec, Francesc Casadesús, l'espectacle té "una fisicalitat increïble" i crida l'atenció que faci servir tècniques d'un estil aparentment molt allunyat de la dansa contemporània com són els balls de saló.

Finalment, es podrà veure els dies 29 i 30 de juliol l'espectacle Oblivion, de Silvia Batet, el guanyador del premi de dansa de l'Institut del Teatre. Oblivion va sorgir d'una peça anterior de l'artista sobre el dol titulada Réquiem, però el camí que Batet va emprendre en el seu nou treball és molt diferent. Mentre que a Réquiem els protagonistes eren els girs estàtics, ara ho és "un viatge constant per l'espai" de les quatre ballarines i el ballarí de la companyia que és una metàfora de l'oblit al qual fa referència el títol i que també significa alliberar una energia que abans estava continguda.