Cultura popular

La glosa causa furor entre els joves: "És molt lúdica i no volem deixar morir la tradició oral"

La cançó popular improvisada té trobades de cantadors com les de Montagut i Espolla i influeix grups com La Ludwig Band i Fetus

5 min
L'edició de 2023 del Combat de Corrandes de Montagut (la Garrotxa)

GironaLa glosa és una forma de cançó oral antiquíssima que consisteix a improvisar estrofes enginyoses al voltant d'una mateixa tonada, respectant una estructura fixa de rima i mètrica. Avui dia, a Catalunya, aquesta vella tradició, lluny de perdre's amb el pas dels anys, està de moda i desperta cada vegada més afició. Sobretot entre les noves generacions, que viuen el glosat no com un costum caduc i obsolet només propi dels avis, sinó com una activitat lúdica, atractiva i alegre, que diverteix i crea comunitat. Arreu del país, per exemple, nombrosos grups de joves es troben regularment per improvisar rimes en bars, centres cívics o ateneus, mentre que a moltes comarques s'organitzen anualment trobades, mostres o combats de cantadors que arriben a convocar audiències multitudinàries. Tot plegat ha contribuït a revifar la música i els versos de gèneres populars catalans com les corrandes de la Garrotxa, els garrotins de Lleida, les nyacres de l'Empordà, les jotes de Terres de l'Ebre, o les perdiuetes dels Pirineus, que havien quedat silenciades durant el franquisme.

Una de les competicions de glosa que ha guanyat més fama i repercussió és el Combat de Corrandes de Montagut, a la Garrotxa, que aquest any arriba a la tretzena edició i se celebra aquest dissabte 13 d'abril. És una gran festa de cultura i folklore, organitzada per diferents entitats juvenils garrotxines que, a més del concurs de glosadors, en què es poden sentir rimes de nivell, agudes, satíriques i fins i tot picants, també es preparen concerts i cercaviles que apleguen milers d'espectadors.

"És una plaça amb un públic molt jove i participatiu, tothom canta les tornades entre cada intervenció dels glosadors i s'aporta molta energia a l'escenari", explica Marta Rius, ponicana del combat. I afegeix: "La gent es fa més experta, a l'hora de dinar i fins i tot es fan porres sobre qui ho farà millor, el públic veu els cantadors com si fossin estrelles". Com a ponicana, Rius s'encarrega de marcar el ritme i el guió de l'espectacle, proposant reptes, temàtiques i paràmetres als glosadors. Llavors el jurat posa nota a cada improvisació: "La majoria dels gèneres són de quatre estrofes de versos heptasíl·labs, les rimes imprescindibles són el segon i el quart, però també es valora que la rima sigui plena, a més de l'enginy, l'afinació o la presència escènica", comenta.

L'edició de 2023 del Combat de Corrandes de Montagut (la Garrotxa).

La trobada d'Espolla i La Ludwig Band

A les comarques gironines, fa poc ha nascut el combat de la Cellera de Ter i, en els darrers anys, també s'ha fet molt popular la Trobada de Cantadors d'Espolla, a l'Alt Empordà, que cada juliol corona "El rei o la reina de les nyacres". Des que té ús de raó, no ha fallat a cap cita el cantautor Quim Carandell, de La Ludwig Band. "Hi he anat tota la vida com a públic i el 2016 i el 2018 em vaig animar a participar-hi, però vaig constatar que és molt difícil, hi ha molta pressió, és duríssim estar dalt l'escenari i haver de ser graciós i intel·ligent, així que vaig decidir que glossaria només per oci", recorda. La participació activa de Carandell en la trobada espollenca de glosat ha deixat un pòsit evident en la seva música que, encara que de manera indirecta, també ha contribuït a l'afició creixent del jovent per aquest gènere.

"La glosa és cançó tradicional amb totes les de la llei, l'únic que la lletra s'improvisa, i a La Ludwig fem folk, així que sovint agafo la mateixa harmonia i estructura de les estrofes, també amb versos heptasíl·labs", reconeix el músic. El tema Les calderes d'en Pere Botero, per exemple, n'és una bona mostra. "La glosa també m'influeix en la posada en escena, perquè és un gran instrument per trencar la quarta paret, ja que interpel·la directament el públic del concert", acaba Carandell.

En la mateixa línia, el grup gironí Fetus, a l'estil dels irlandesos The Pogues, també ha incorporat la glosa com una tradició viva que inspira el seu punk de garatge i amenitza les actuacions en viu: "Ho fem servir per presentar la banda, escalfar abans del concert, treure rimes o melodies, sovint fem pujar gent el públic a cantar i, tot i que a vegades et tiren el concert enlaire, crea un ambient que mola molt", diu Adrià Cortadellas, vocalista del grup.

"Els joves tenim moltes coses a dir"

Més enllà de concursos i concerts, la fal·lera per la glosa es manté activa i creix dia a dia gràcies a la constància dels grups d'amics que es troben regularment per practicar en un ambient distès. A Girona, fa dos anys, uns pocs aficionats van formar el col·lectiu Glosa Girona, que reuneix una vintena de joves que es troben cada dimarts en algun bar de la ciutat per cantar. "Quan vaig començar a donar voltes sobre el fet de muntar un grup de persones amb ganes de glossar, em deien que estava com un llum; primer ens esperàvem ser quatre gats mal comptats, però un dia vam arribar a ser quaranta!", explica David Ibáñez, membre de Glosa Girona. "Hi ha molta gent que mai havia glossat, però van començar a venir i a perdre la vergonya, ja que hem creat un ambient còmode perquè quan algú encara no tingui traça ni agilitat, s'atreveixi sense complexos", comenta. I conclou: "Els joves vivim en un món de precarietat, tenim moltes coses a dir, a vegades estem angoixats, cansats o hem tingut un mal dia, i començar a glossar sobre el que ens passa és una vàlvula d'escapament; és molt lúdica i alhora no volem deixar morir la tradició oral".

Bona prova del múscul verbal que dona la glosa és que la Catalunya freestyle, la competició de rap improvisat en català que es va fer a la Fabra i Coats de Barcelona, la va guanyar precisament un glosador, el menorquí Vicenç Marí Catchot, Spica.

El planter de les escoles

Per consolidar l'interès creixent per les corrandes, les nyacres o els garrotins és igualment clau apropar la tradició als més petits. En aquest sentit, és fonamental la feina de moltes agrupacions de minyons i escoltes que canten aquestes tonades cada cap de setmana. També cal destacar la dedicació de l'associació sense ànim de lucre Cor de Carxofa, que es dedica al foment del glosat organitzant cursos i xerrades a les escoles i instituts. A més, cada any prepara un escola d'estiu per a professors, dins de l'oferta de formació permanent del departament d'Educació: "La glosa és una eina pedagògica i didàctica supercompetencial, perquè estimula la creativitat, la llengua, permet treballar aspectes lingüístics i musicals, també la pèrdua de vergonya, l'autoestima, la diversitat d'opinions o tractar qualsevol matèria a través de les rimes", argumenta Núria Casals, presidenta de Cor de Carxofa.

stats