Un fragment d'os, unes joguines o els protocols notarials es converteixen en noves obres d'art
Els dipòsits dels museus i els arxius inspiren deu obres de deu artistes
BarcelonaEl repte del projecte Obres els dipòsits era estirar el fil d'una obra d’art, un llibre, un dibuix, un fragment, un document, qualsevol cosa dipositada als magatzems dels museus i arxius i convertir-la en una obra d'art inèdita. El projecte, del comissari i crític d'art Frederic Montornés, que va ser el guanyador del concurs de comissariat artístic convocat per Transversal Xarxa d’Activitats Culturals l’any 2019, se celebrarà de manera simultània en 10 ciutats catalanes durant la setmana del 24 d’octubre a l’1 de novembre.
Un collage a partir de pel·lícules amateurs
Són deu obres d'art sorgides de deu arxius i museus diferents que poc tenen a veure l'una amb l'altra. Marla Jacarilla (Alcoi, 1980), per exemple, agafa pel·lícules amateurs del CIMIR –el Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus– i les converteix en una mena de collage audiovisual estructurat a partir d’un guió protagonitzat per personatges que mai no es van conèixer entre ells. Regina Giménez (Barcelona, 1966) s'inspira en un àlbum de fotografies de la Casa Aymat de Sant Cugat dels anys seixanta que es va anar buidant de contingut i, a partir d'anotacions escrites a mà amb el nom dels protagonistes de les imatges, l’any de les seves visites, el nom del fotògraf que va fer les fotografies i les marques i rastres de les imatges després de ser arrencades de les pàgines de cartolina negra, fa una peça inèdita. Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964) visita el Museu dels Sants d’Olot i demana a la gent que doni vida als Gegants, el Cap de Lligamosques, els Cavallets i els Cabeçuts a partir del teatre d'ombres. Ignasi Prat (Sant Esteve de Palautordera, 1981) investiga les peces dipositades al Museu de Granollers per la Junta de Salvaguarda del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya en el període de la Guerra Civil.
Documents notarials dels segles XVI i XVIII
Amb el títol Els il·luminadors, el projecte plantejat per Èlia Llach (Barcelona, 1976) parteix dels elements gràfics d’escriptura que detecta en els protocols notarials i els arxius històrics de l'Arxiu Comarcal del Garraf. Es tracta d’uns documents d’un valor històric important, datats entre els segles XVI i XVIII i en els quals l’artista es capbussa per explorar la relació que hi pot haver entre el gest d’una mà que escriu i el gest d’una mà que dibuixa. Lúa Coderch (Iquitos, Perú, 1982), en canvi, s'inspira en els petits contenidors per a productes líquids o sòlids, ossos d’animals o potser d’humans, trossets de vidres de color, de ceràmica o de fusta…. que hi ha a la Reserva d’Arqueologia del Museu de Mataró.
