El fotògraf René Robert mor congelat al carrer a París
La seva carrera inclou retrats icònics de grans figures del flamenc
BarcelonaEl fotògraf suís René Robert va morir el 19 de gener als 85 anys a causa d’una hipotèrmia, segons ha explicat a France Info el periodista Michel Mompontet. Robert havia sortit a passejar després de sopar al carrer Turbigo, al centre de París. Eren les nou del vespre quan va perdre el coneixement i va caure a la plaça de la República. Van passar les hores sense que ningú s’adonés que necessitava ajuda, fins que cap quarts de set del matí un indigent va avisar una ambulància. Els sanitaris el van trobar encara viu, però amb ferides greus al cap i una hipotèrmia greu. René Robert no va sobreviure. Al saber la notícia, Mompontet, amic de Robert, va ser contundent: “Assassinat per la indiferència”, va etzibar alhora que es demanava què deia de nosaltres mateixos “aquest tràgic final”. La indiganció i la tristesa van amarar els condols..
De l’ull de René Robert, nascut a Friburg el 1936, van sortir algunes fotografies icòniques de Camarón de la Isla i Paco de Lucía, entre altres figures del flamenc com Agujetas i Fernanda de Utrera. El flamenc, pel qual va començar a interessar-se als anys 50, va ser el tema de llibres com Flamenco (1993), La rage & la grâce, les flamencos (2001) i Flamenco attitudes (2003), i de diverses exposicions fotogràfiques, sobretot a França. Una de les últimes mostres de la seva feina va ser La càmera a ritme de flamenc, que es va poder veure el 2019 en el marc del Festival de Cinema Espanyol de Nantes. L’exposició incloïa una àmplia selecció de les seves fotografies.
“Dolor i tristesa”
L’Institut Cervantes de París, amb qui René Robert havia col·laborat diverses vegades, ha lamentat la mort del fotògraf, una notícia que es va rebre amb “molt de dolor i tristesa”. “René Robert havia desenvolupat una gran tasca testimonial del flamenc del segle XX, empès pel seu amor i per la fonda comprensió de la tradició hispana”, han recordat a l’agència Efe fonts de l’Institut Cervantes de París. “La seva mirada es perpetua ara en la seva obra, i la seva abscència no pot deixar-nos indiferents sense qüestionar-nos a nosaltres mateixos”, diu el Cervantes en un comunicat.
