“El festival no tenia magma contracultural”

PalmaAmb el nom Take Off To The Scene of Scenes. First World Festival of Jazz and Popular Music, del 22 al 27 de juliol del 1968, la plaça de Toros de Palma havia de ser escenari d’artistes també de primer nivell. En el cartell hi havia The Byrds, Eric Burdon & The Animals, Françoise Hardy, Georgie Fame, Gilbert Becaud, Donovan, Bill Evans Trio, The Count Basie Orchestra, Sandie Shaw, Scott Walker i The Tremeloes, tot i que també es varen anunciar Scott McKenzie, The Incredible String Band, Ella Fitzgerald, Charles Aznavour, Tom Jones i Ray Charles.

“No crec que hagués estat un Woodstock per tres raons: s’havia previst celebrar en un espai tancat; hi havia una intencionalitat de promoció turística que festivals com Woodstock no tenien; i no hi havia cap magma contracultural en el seu plantejament. Sí que pens, però, que hauria estat un antecessor dels festivals tal com els coneixem avui dia pel seu component eclèctic”, enraona l’historiador Tomeu Canyelles.

“Era un bluf, inviable amb tots aquells artistes. Amb la gentada que hi va haver a Woodstock, aquí no hi havia una dècima part per omplir una plaça de toros”, recorda el periodista Miquel Vives.

Una època

Tot i que d’aquell festival fallit i, en aquelles mateixes dates, el de Jimi Hendrix va ser l’únic concert que va arribar, alguns dels noms que apareixien al cartell ja havien vingut a Mallorca.

“The Animals ja havien actuat a Palma. De fet, Eric Burdon després seria el cap de cartell del Can Picafort Rock del 1980. Françoise Hardy havia actuat a Tito’s el 1964 i Gilbert Becaud era un habitual de les sales palmesanes des de finals dels cinquanta. The Tremeloes actuaren a la primera temporada de Barbarela el 1969 i Julie Felix, en el festival que va muntar aquesta discoteca l’any següent. Tom Jones va actuar diverses vegades a Mallorca: la primera, el 1966. Lulú actuà a Palma, a Tagomago i Tito’s, el 1968 i 1969. I Donovan vindria a Mallorca molts d’anys després. Molts dels protagonistes incidentals del cartell varen passar per Mallorca aquells anys”, explica Canyelles.

“Jimi Hendrix era un tipus molt introvertit, no xerrava gaire, almanco amb la gent que no coneixia, és clar”, diu Llorenç Santamaria. Amb qui sí que hi va tenir contacte va ser amb Noel Redding. “Era un bon guitarrista, tot i que amb ell tocava el baix. Férem moltes jams al Haima, a Cala Major” –propietat també de Jeffery. “Els Z-66 hi tocàrem una setmana o dues abans d’inaugurar el Sgt. Peppers. Cada nit, Redding venia amb el guitarrista de The Flower Pot Men i tocava amb nosaltres”, recorda el cantant.

De Redding, Vives també ho recorda: “Vaig fer amistat amb ell. Va dir que tenia ganes de veure l’emissora i un dia feia ràdio i em telefonen en directe i em diuen que hi ha un músic anglès. Es va asseure devora mi mentre feia el programa, sense dir ni mu, i després se’n va anar. L’endemà tornà. Va venir cada dia durant una setmana. A la ràdio em deien: ‘Ja hi ha el mut’”.