Les exposicions, quan torni a ser de dia

PalmaLa Nit de l’Art sempre omple Palma d’exposicions i de gent que s’hi acosta per fer-hi festa. Però s’acaba i les galeries continuen obertes. Les mostres que s’hi inauguren aquests dies ofereixen una bona ocasió per tornar-hi amb calma, mirar les obres sense presses i descobrir propostes que mereixen una visita més enllà de la Nit. Tot seguit, feim un recorregut entre els molts possibles per algunes de les exposicions més destacades que mostren les galeries de Ciutat.

A la Kewenig, la trobada entre Fabrizio Plessi i Bernardí Roig adquireix una significació especial. El diàleg entre els dos artistes, que parteix de la relació que Roig va establir amb l’oratori de Sant Feliu, es converteix ara en una mena d’homenatge a Plessi, mort recentment. Pioner del videoart i de les instal·lacions multimèdia, l’artista italià va fer de l’aigua, el foc, la tecnologia i el temps els materials essencials de la seva obra. Roig, per la seva banda, explora la figura humana, la llum i la tensió entre presència i absència. La trobada permet pensar en la memòria, la percepció i el que l’art és capaç de mantenir viu.

La galeria Baró presenta una exposició d’Alexandre Farto, conegut com a VHILS, un artista portuguès que fa de la destrucció una forma de creació. Treballa sobre portes, parets, cartells i altres superfícies, que erosiona, talla o buida fins que hi apareixen rostres i figures. Les seves obres parlen de memòria i de transformació: les imatges sorgeixen de la matèria, com si sempre hi haguessin estat, esperant ser descobertes.

A la Pep Llabrés, José María Yturralde permet acostar-se a la trajectòria d’un dels grans noms de l’experimentació geomètrica a l’Estat espanyol. La seva pintura investiga les relacions entre el color, la forma, la llum i l’espai, i qüestiona els límits del llenguatge pictòric. Una exposició per mirar amb deteniment i deixar que les estructures visuals transformin la percepció.

La galeria i taller 6a acull una mostra de Juan Suárez, pintor veterà i sòlid que ha desenvolupat una trajectòria vinculada a la recerca de geometries diverses, de les relacions entre l’espai i la llum i de les possibilitats del color. La seva és una proposta que reivindica la capacitat de l’art d’obrir espais de contemplació.

Pelaires, per la seva banda, dedica Espinturalidad a la pintura i a la seva capacitat de reinventar-se. La mostra reuneix obres de clàssics molt contemporanis, com André Butzer, Luis Gordillo, Albert Oehlen, Markus Oehlen, Jana Schröder i Christoph Steinmeyer, artistes que, des de llenguatges i generacions diferents, han qüestionat les convencions del fet pictòric. El resultat és una defensa de la pintura com a territori de llibertat, experimentació i conflicte. Alhora, al Pelaires Cabinet, Sal divina adivina, de Claudia Peña Salinas, proposa una mirada cap a la memòria, el territori i la història. L’artista mexicana treballa amb objectes, instal·lacions i processos de recerca que estableixen connexions entre el passat prehispànic de Mèxic i el present. Una exposició més íntima, però plena de capes i relats.

Finalment, 30 NITS 30, des de la galeria Xavier Fiol, posa el focus en la trajectòria de la mateixa galeria, que ha estat present a la Nit de l’Art des de la primera edició. Al llarg de tres dècades, ha contribuït a donar visibilitat i continuïtat a una llarga nòmina d’artistes. La mostra és també una manera de repassar una història feta de complicitats, apostes i relacions que han anat molt més enllà de les nits inaugurals.

Són un centenar d’artistes en una cinquantena d’exposicions que deixa la Nit de l’Art. Així que, més enllà de la Nit, tenim la possibilitat de tornar-hi i descobrir aquella obra que, enmig de la festa, potser ens havia passat per alt.