Experts alerten del risc que la capitalitat Cultural de Palma 2031 esdevingui un espectacle turístic

PalmaPalma ha anunciat la seva candidatura a Capital Europea de la Cultura 2031. Tot i que podria ser una oportunitat per redefinir el model cultural de ciutat, diversos col·lectius culturals, com REACC Illes (Xarxa d’Espais i Agents de Cultura Comunitària), han expressat serioses reserves sobre l’enfocament actual del projecte. Alerten que" el projecte de Palma aposta clarament per l'espectacularització de la cultura", la qual cosa l'allunya "del seu potencial transformador"

En un comunicat, la xarxa adverteix que en el context actual de “regressió democràtica i tensió identitària”, amb un Ajuntament governat pel PP i Vox, la proposta ha de ser analitzada amb vigilància crítica. Segons REACC Illes, el manifest de la candidatura Mediterrània in motion aposta per l’espectacularització de la cultura i no preveu “mecanismes de participació ciutadana reals ni compromisos amb les pràctiques culturals comunitàries”. “Quina cultura vol representar Palma? Per qui està pensada aquesta capitalitat? Quins valors la sustenten?”, són algunes de les preguntes que els impulsors del text diuen que s'haurien de debatre.

Una visió alternativa des de l’experiència

El comunicat inclou reflexions dels responsables de Donostia 2016, projecte guanyador de la capitalitat cultural basca, que va ser concebut com una “contracapitalitat”, que apostava per una cultura col·laborativa i crítica. “El que teníem clar des del principi és que calia evitar que la capitalitat fos un esdeveniment efímer, en què prevalgués la cultura com a mer espectacle”, afirma Santiago Eraso, un dels responsables del projecte de Sant Sebastià. Tot i això, reconeix que l’impuls inicial va ser en part “neutralitzat per la maquinària institucional”, i que la visibilitat i el control polític varen acabar imposant-se al procés participatiu.

Per la seva banda, Ricardo Antón assenyala que cal tenir en compte els límits de qualsevol intent de transformació dins el sistema actual: “El sistema capitalista té una enorme capacitat d’absorbir qualsevol temptativa crítica. [...] Potser la millor opció seria intentar guanyar la candidatura, però acabar perdent, per posar en marxa un projecte realment transformador fora de l’aparador".

En tot cas, els responsables del projecte posen també l'èmfasi en el temps que varen tenir per desenvolupar-lo: "La candidatura de Donostia es va articular el 2011 com un projecte que es proposava desbordar el format tradicional de capitalitat cultural i apostar per una cultura expandida, situada, pacificadora, crítica, col·laborativa i processual".

Cultura com a dret, no com a marca

REACC Illes, per a la candidatura de la capitalitat europea de la cultura, es reivindica una estratègia cultural a llarg termini, arrelada i amb continuïtat més enllà del 2031. “Un bon dossier no transforma una ciutat. El que no es treballa des de baix, amb vincles i temps, no se sosté”, alerten. També reclamen redistribuir recursos cap a la cultura de base, el treball invisible i la creativitat col·lectiva, deixant de banda les campanyes de màrqueting i la lògica turística. “Necessitam una cultura de memòria viva, conflicte, imaginació política i reparació”, han afegit.

Cap a una Palma de les ciutadanes

Amb un to crític però propositiu, el manifest conclou que cal estar preparades per posar en marxa un projecte cultural ambiciosament transformador, fins i tot si Palma no guanya la candidatura. I, en paraules finals carregades de simbolisme, el comunicat evoca la figura de Bartleby de Melville: “De vegades hem d’atrevir-nos a dir: ‘Preferiria no fer-ho’. O, si més no, no fer-ho com sempre s’ha fet.”

Llegiu aquí el comunicat complet signat per REAAC Illes (Xarxa d’Espais i Agents de Cultura Comunitària). Nodo Illes Balears.