Can Weyler: 236.000 euros pel tercer estudi d’una reforma sense data

El Consell de Mallorca licita l’elaboració d’un altre informe sobre l’estat i els valors de Can Weyler, tot i que tampoc en té l’ús definit

La seva compra s’anuncià com una de les fites més importants d’aquella legislatura. El 2010, Can Weyler estava cridat a convertir-se en un gran centre de dinamització turística en ple centre de Palma, però acabà sent una pedra a la sabata del Consell i del Govern. Malgrat haver pagat 1,3 milions per adquirir-lo, no foren capaços de posar-ne en marxa la reforma, tot i disposar de fons estatutaris per fer-ho. Ara, una dècada més tard, la institució insular ha licitat per 236.103 euros la que és ja la tercera anàlisi dels valors patrimonials de l’edifici, que marcaria els criteris d’intervenció d’una rehabilitació encara sense data.

Els darrers deu anys d’aquest casal gòtic -“un dels més destacats de Palma”, com reconeixen des del Consell- han estat marcats per la desídia i les prospeccions arqueològiques. Poc després de la compra, el Consell encarregà l’elaboració d’una memòria historicoartística de l’immoble i un estudi del subsol amb georadar. Aquest darrer revelà l’existència de restes arqueològiques dels antics banys àrabs de Renovard de Malbosc.

La troballa podia suposar un retard en el pla de restauració, però en realitat derivà en cinc anys de paralització absoluta. El 2015 la degradació creixent de Can Weyler motivà unes obres d’urgència i una anàlisi patològica i estructural de l’edifici. La llavors directora insular de Patrimoni, Paula Ginard, quantificava en uns 4 milions d’euros el cost de la reforma completa.

Consell i Govern encara disposaven d’1,8 milions procedents d’uns fons de 3,1 milions concedits per Turespaña per a la posada en marxa del centre; la resta s’havia destinat a la compra. Malgrat haver demanat almenys dues pròrrogues, el 2018 el Consell va haver de renunciar a aquesta subvenció per la incapacitat d’iniciar-la. La rehabilitació, declarà Cosme Bonet a l’ARA Balears, es faria -quan es fes- amb fons propis.

Amb l’argument de la manca de mitjans humans i materials, la institució ha tret ara a licitació l’elaboració d’una “síntesi històrica i definitiva” que analitzi els valors patrimonials i plantegi els criteris d’intervenció. Aquests seran els que condicionin la redacció del futur projecte de rehabilitació. “És cert que no s’ha mogut res en els darrers anys, per això el que ara no volem fer és aturar”, explica el secretari tècnic del departament de Turisme i Esports del Consell, Joan Gaspar Vallori. No obstant això, reconeix que encara no hi ha una data prevista per a aquesta reforma integral ni tampoc un ús definitiu per a l’immoble. “En el seu moment es va parlar d’un centre de dinamització, però potser serien oficines. Hem d’esperar, perquè pot ser que les troballes que es facin ara limitin molt la reforma que es pugui realitzar”, afegeix.

Vallori subratlla que el nou encàrrec inclou un estudi arqueològic “en profunditat i amb tot detall”, mentre que els elaborats anteriorment -un a càrrec del catedràtic Marià Carbonell i un altre, de l’arqueòleg Llorenç Vila- eren només “previs”. “Ara tomarem murs, cercarem frescos, construccions antigues. És una anàlisi preceptiva per al projecte d’obra”, detalla el secretari tècnic Vallori.

L’empresa adjudicatària tindrà dotze mesos i 236.103 euros -més IVA- per completar aquesta radiografia amb la supervisió dels tècnics de Patrimoni. L’estudi haurà d’incloure prospeccions en paraments i sostres que es considerin necessaris, la intervenció arqueològica al subsol -com a mínim a la zona del pati i adjacents pels possibles vestigis-, treballs puntuals de consolidació, l’estudi de les condicions ambientals i dels factors de degradació i el pla de conservació de béns mobles i immobles.

“Allò important no és només l’estudi, sinó executar la rehabilitació. No pot ser que un Bé d’Interès Cultural en mans de l’Administració es deixi perdre. Han de complir la llei com hem de fer tots”, critica el president d’ARCA, Pere Ollers. Can Weyler fou declarat BIC el 1993 i es considera un dels exemples més destacats de l’arquitectura domèstica medieval a Mallorca. Segons recullen els plecs de la licitació, és una de les poques cases gòtiques de l’illa que conserven l’estructura general de l’època, juntament amb Can Serra i Can Martí Feliu. L’edifici ha estat objecte de successives intervencions que ara els experts hauran d’aclarir.

Els estudis previs

Tant Carbonell com l’equip d’arqueòlegs liderat per Vila assenyalaven en els seus estudis que els principals valors patrimonials de Can Weyler se centren en la planta baixa. És aquí on resten dues sales voltades d’un hammam d’època islàmica, que hauria estat en funcionament fins al segle XVI. Carbonell suggeria en el seu treball una excavació en extensió per delimitar les restes.

Malgrat la seva consideració d’estudis “previs”, l’arqueòleg Llorenç Vila ja apuntava alguns criteris d’intervenció, com la recuperació del sistema de cobertes exteriors i el terradet, el desmuntatge de la desapareguda estructura metàl·lica de la passera, la conservació de la sala del fons de la crugia de la dreta o la de l’escala d’accés a la segona planta des del vestíbul de la sala gòtica.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF