Pocs lectors, més dispersos i amb menys comprensió: el principal hàndicap del sector editorial balear

La Conselleria de Cultura ha presentat aquest dimarts vespre una anàlisi de la situació de les empreses culturals a l'Arxipèlag

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, a través de l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB), ha organitzat un acte a Can Oleo aquest dimarts al vespre per exposar la situació de les empreses culturals de les Illes Balears. A l’acte s’hi ha presentat, per part dels representants de cada sector, l’estudi d’anàlisi de la situació de les empreses culturals de tres àmbits: editorial, audiovisual i d'arts escèniques.

Sector editorial

Fins a 25 empreses editorials es dediquen al sector editorial a les Illes Balears. L'estudi descriu l'àmbit editorial com una indústria de "petites o microempreses" amb tres problemàtiques principals: la dificultat en la distribució de llibres, sobretot a l'exterior; la visibilitat a les llibreries i als mitjans de comunicació i l'estancament del nombre de lectors.

A més, l'estudi apunta que el sector té el problema afegit de comercialitzar un producte que no és de primera necessitat en un mercat fragmentat, primerament per la insularitat i, posteriorment, per l'eix Península-Balears". Per això, es troben amb la dificultat per arribar "al primer mercat natural" i menys visibilitat respecte dels grans mitjans de comunicació, situats fora del territori insular.

Com a excepció, destaquen el cas de Romàntic Ediciones i les editorials especialitzades en còmic, perquè tenen "una forta implementació a les Illes balears i molt de prestigi". En aquest sentit, l'estudi explica que "la seva especialització els fa funcionar en altres canals com blocs especialitzats i llibreries especialitzades". 

Les editorials tenen les mateixes dificultats que la majoria d’editorials catalanes o valencianes. La majoria de distribuïdores són petites o són independents, per la qual cosa la implementació a la totalitat del territori és molt difícil, i sovint funcionen a través del sistema de compra en ferm o compra mínima, amb la qual cosa moltes llibreries no poden tenir els títols perquè hi ha un mínim de despesa inicial o perquè no hi ha devolució, i a vegades no poden fer-se càrrec de les comandes.

La tendència editorial dels darrers anys a les Illes Balears segueix la tendència general detectada en el conjunt de l'estat espanyol, que indica el sorgiment d'empreses molt petites, tot sovint d'una sola persona, i per desenvolupar projectes personals. De mitjana, l'estudi apunta que, per cada llibre venut a la llibreria, l'editor en guanya nets només 3,5 euros. Per tant, l'editor necessita vendre 333 exemplars per recuperar la inversió inicial.

Pel que fa al catàleg, l'estudi afirma que les editorials de les Illes Balears en tenen un conjunt "d'allò més competitiu i, fins i tot, sovint, arriscat, en comparació amb les editorials de dimensions semblants de la resta d'Espanya".

Amb tot, el principal problema editorial detectat en els darrers temps segons l'estudi és l’estancament del nombre de lectors, la competència d'altres hàbits de lleure amb dispositius electrònics que roben hores de lectura i el canvi en la manera de llegir dels lectors, cada vegada amb una menor atenció i comprensió del que es llegeix.

En el cas de les Illes Balears, els lectors habituals en català són del 19% mentre que a Catalunya els lectors habituals (aquells que llegeixen una vegada o més per setmana), ho fan en català en el 27% dels casos.

Arts escèniques

L’estudi, que data del març del 2019, apunta que el sector de les arts escèniques i la creació artística genera a les Balears un valor afegit brut de 47,7 milions d’euros anuals, la qual cosa representa el 0,2 % del PIB de l’Arxipèlag. 

El sector ha incrementat la seva presència en el teixit productiu regional durant la darrera dècada i ha augmentat la seva contribució pel que fa al nombre d’empreses (que ha passat de 0,8% el 2008 a l'1,2% el 2019). També han augmentat, encara que lleugerament, el nombre de treballadors d’alta en els registres laborals (que ha passat del 0,3% el 2008 al 0,5% el 2019) de les Illes Balears.

Pel que fa als autònoms, representen gairebé la meitat de l'ocupació en el sector d'arts escèniques i creació artística (un 46%). En l'estructura empresarial hi ha una gran polarització per raó de mida: mentre que les empreses sense assalariats a càrrec representen el 80,5%, les empreses amb més de cinquanta treballadors són només l'1,9%. Com a proveïdor de serveis de coneixement, el sector aporta al sector terciari tan sols el 0,69% de l'ocupació.

L'estudi conclou que el sector "té un important marge de millora pel que fa als fonaments de la producció i el grau d'internacionalització assolit" ja "té potencial per facilitar el trànsit del teixit productiu regional cap a fórmules de generació de valor més avançades".

Audiovisual

Quant a l'audiovisual, l'estudi –també de març de 2019– ha determinat que el sector genera a les Balears un valor afegit brut de 64,9 milions d’euros anuals, un import que representa el 0,3% del PIB de l’Arxipèlag. Més de tres quartes parts de la generació de valor afegit brut del sector corresponen a la branca d’activitats cinematogràfiques, de vídeo i programes de televisió (75,7%). 

Els municipis de Palma i Calvià aglutinen dues terceres parts del valor afegit generat a l’Arxipèlag a través de la branca d’activitats cinematogràfiques, de vídeo i programes de televisió, enregistrament de so i edició musical (37,6% i 31,2%, respectivament) i més de quatre cinquenes parts en el cas de les activitats de programació i emissió de ràdio i televisió (44,2% i 38,2%, respectivament).

Durant la fase de recuperació econòmica, el sector audiovisual ha experimentat un creixement de l’ocupació (47,1%) que duplica, pràcticament, el de la resta del teixit productiu balear (26%) i que és especialment accentuat en les activitats de producció de programes de televisió (90,1%), serveis de postproducció (194,5%) i enregistrament de so i edició musical (176,2%).

Pel que fa el teixit empresarial, en el sector audiovisual està altament atomitzat, segons l'estudi. El 62,2% de les empreses no disposen de cap assalariat, gairebé deu punts per sobre de la mitjana de la resta de teixit productiu balear (55,2%). Quant a l'incidència del treball autònom, en activitats cinematogràfiques, de vídeo, programes de televisió, enregistrament de so i edició musical representa el 26,3%, i en les activitats de programació i emissió de televisió, el 10,1%.

L'estudi conclou que "la formació del capital humà i la integració de les noves tecnologies esdevenen palanques clau per elevar la productivitat laboral del sector empresarial i reduir, així, la pressió dels costos laborals unitaris". A més, apunta que el sector evidencia "un marge de millora significatiu en determinats aspectes de la gestió empresarial", especialment pel que fa a l’aprofitament dels recursos disponibles.

Finalment, assenyala la importància de la "cooperació entre els agents del sector" per configurar una "visió estratègica conjunta" amb la finalitat final de conformar un teixit empresarial per competir "en un mercat cada vegada més global com el de la generació de continguts audiovisuals".

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF