Un emocionant mausoleu per a Bobó

Pippo Delbono homenatja un dels seus actors al Temporada Alta

'La gioia'

Teatre Municipal de Girona. 12 d'octubre

"On és l'alegria? On és l’alegria?", crida Pippo Delbono en la recta final d’un espectacle que paradoxalment ens parla de l'absència d’alegria, d'una absència irrecuperable. Un poema dramàtic que s’erigeix com una mena de mausoleu per a qui durant molts anys ha estat company de viatge de l'actor i director italià, que feia deu anys que no actuava entre nosaltres. Bobó, aquell home que Delbono va rescatar d’un psiquiàtric on portava ingressat gairebé quaranta anys per convertir-lo en una llum i en un fetitxe d’una companyia bàsicament de desclassats, va morir deixant sol Delbono i Gianluca (actor amb síndrome de Down), company amb el qual jugaven a la parella de clowns.

Superba la imatge de Gianluca, disfressat d'arlequí amb un pastis d’aniversari a les mans, mentre Delbono recita una mena de parenostre laic en què ens parla de la natura i dels refugiats: "Mare Nostrum que no estàs en el cel..." La tristesa de Gianluca és tan viva, tan real, tan autèntica.

A La gioia hi ha un profund sentit litúrgic que el converteix en un ritual de record i de declaració d’amor cap a l’amic desaparegut. Un ritual oficiat pel mateix Delbono, amb pantalons texans i camissa gris, que salpebra els textos autobiogràfics, recorda les ensenyances de Buda i remet a experiències viscudes des del dolor i la frustració, des de la melancolia de la pèrdua irremissible. Un seguit de quadres aixecats sobre l’espai buit que es clou amb l'explosió de garlandes i rams de flors que ompliran l’imaginat mausoleu d’aire rococó.

Mes enllà de l'estranya bellesa d'aquests quadres, per damunt de les composicions habitades per un grapat de personatges fantàstics que semblen sortits d’un conte (entre ells una mena d' El mag d'Oz), hi ha la sensació de sinceritat d’aquest amor cap a l’amic i la veritat del dolor. Com la veu enregistrada de Bobó, que sentim dues vegades. Sí, ell era, també, sordmut, però és la seva veu feta de sons aguts i inescrutables que ressonen amb alguna cosa d’ancestral, de mític.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF