FILOSOFIA

“El dret animal ha esdevingut una disciplina acadèmica”

Anna Mulà i José Enrique Zaldívar· Defensors dels drets dels animals

Anna Mulà (Barcelona, 1972) és advocada especialitzada en dret animal, assessora legal de la Fundació Franz Weber, entitat suïssa dedicada a la defensa dels animals i el medi ambient, col·laboradora de la Unesco i consultora de l’ONU. Professora del Màster en Comerç d'Espècies Protegides per la Universitat Internacional d'Andalusia (UNIA). Destaca per la seva tasca com a assessora jurídica d’entitats públiques i privades sobre drets dels animals. José Enrique Zaldívar (Madrid, 1957) és veterinari. Actualment presideix l’Associació de Veterinaris Abolicionistes i Contra el Maltractament Animal (AVATMA), que ha destacat especialment per les campanyes a favor de l’abolició de la tauromàquia. Amb Anna Mulà i José Enrique Zaldívar parlam de drets i benestar animal.

Es pot ser veterinari sense tenir una especial sensibilitat pel benestar animal?

José Enrique Zaldívar: En principi no. Entenc que tots els veterinaris hauríem de sentir certa empatia pels animals no humans. De fet, tenim un compromís deontològic amb el benestar dels animals que ens du a actuar a favor de la seva protecció i en contra del seu maltractament. Per això mateix, no comprenc que hi hagi companys de professió que col·laborin en activitats que suposen un maltractament dels animals, com la tauromàquia.

Què pensau de la correspondència entre explotació animal i patriarcat que han establert filòsofes com Marta Tafalla i Alicia Puleo?

J. E. Z.: En la tauromàquia és evident això que dius. La gran majoria dels professionals taurins són homes i tot el ritual i la parafernàlia que rodeja una corrida de toros és masclista, com la vestimenta cenyida dels toreros. Si anem a una plaça de toros, també hi veurem majoritàriament homes.

Lluitar contra el maltractament animal és una manera indirecta de combatre la violència humana?

Anna Mulà: Sí, existeixen estudis científics que estableixen un fort vincle entre la violència interpersonal i la violència cap als animals. Les institucions públiques que es preocupen per defensar els col·lectius més vulnerables haurien de crear també les eines adequades per eliminar el maltractament cap als animals perquè la violència institucionalitzada cap als animals permesa per les administracions públiques contribueix a la violència cap a les persones.

Quin és el nivell de sensibilitat de la societat espanyola vers el benestar animal?

J. E. Z.: La societat ha evolucionat i té una major consideració pels animals. Hi ha més cura pels animals que jo atenc, cans i moixos. També els veterinaris hem fet la nostra tasca de sensibilització, encara que hi ha un problema que té a veure amb la proximitat amb determinats animals, és a dir, que com més propers ens sentim a alguns animals, més empatia hi tenim. Aquesta discriminació afecta negativament altres animals, com queda palès en el codi penal espanyol, que a l’article 337 deixa desprotegits els animals salvatges i els animals usats en espectacles, com els bovins de raça de troeig. Les normatives i directives europees de benestar animal exclouen aquelles manifestacions dels països membres, com ritus religiosos, tradicions o costums, en què s’utilitzen animals. Aquest buit legal ens recorda que encara hem de millorar molt. Jo entenc que la Unió Europea té molts de reglaments, normatives i lleis en relació amb el benestar dels animals, però no són suficients. I, a més, aquestes normatives, la majoria de les ocasions, no es compleixen.

A. M.: En els últims anys observem una major sensibilitat social cap als animals que va acompanyada d’un major progrés moral. A més, els estudis científics que avalen que els animals són éssers vius amb sensibilitat física i psíquica han revolucionat el món de les lleis. S’ha incrementat la presència del dret animal en l’advocacia a través de la creació de comissions i seccions, i de l’existència d’alguns despatxos de missers especialitzats en aquesta matèria. El dret animal ha esdevingut una disciplina acadèmica. També cal valorar positivament la creació d’estructures governatives en ajuntaments i comunitats que tenen com a principal missió vetllar pel compliment de la legislació animal. Però, malgrat els avanços en tots aquests àmbits, hi ha una gran resistència dels lobbies que intenten demorar i retardar l’entrada en vigor de lleis de defensa animal. És necessari impulsar una política educativa preventiva contra la violència exercida cap als animals. Si s’educàs en l’empatia cap als animals, milloraria molt la seva situació. Falta moltíssim per fer, però s’està avançant en el benestar animal perquè la societat així ho exigeix.

Quant a la legislació ambiental, quina hauria de ser la prioritat política: impulsar noves lleis de defensa animal o fer complir les lleis actualment existents?

A. M.: Hi ha moltes lleis des del punt de vista del dret animal que no es compleixen. Això suposa un descrèdit per al legislador i genera bastanta frustració als col·lectius de defensa animal. Últimament s’estan produint episodis preocupants relacionats amb desastres naturals causats per l’acció humana. Una de les activitats que incideix més en la destrucció del planeta és la ramaderia industrial. Hem de revisar les lleis i reconvertir la ramaderia industrial per salvar el planeta i a nosaltres mateixos.

Quins reptes de futur té el moviment en defensa del benestar animal?

J. E. Z.: Tenim molts de reptes pendents, però tots dependran únicament de la voluntat política i les lleis. La ramaderia de toreig hauria de complir les normes i directives sobre benestar animal que s’apliquen a la resta de la ramaderia. I s’hauria de millorar la normativa sobre la matança d’animals, aplicant tècniques d’atordiment previ que els eviti el dolor, l’angoixa i el patiment.

A. M.: Entre els reptes, destacaria la necessitat de donar un fort impuls legislatiu, però essent conscients que l’existència de lleis per si mateixa no garanteix que canviï la situació dels animals. Es necessiten també estructures governatives que facin complir la legislació, reforçant les mesures de control i sanció. Jo prioritzaria també tot allò que té a veure amb l’educació i la sensibilització, fent campanyes de tinença responsable i socialització i convivència entre les persones i els animals.

El moviment de protecció animal té prou força per marcar l’agenda política?

J. E. Z.: Jo crec que no... o sí, depèn dels objectius que es plantegin. Cal fer plantejaments pràctics i realistes. No s’han de demanar coses impossibles a les administracions perquè no tenen els coneixements suficients sobre el tema. Cal ser pedagògics i explicar adequadament els problemes que afecten els animals perquè es pugui legislar bé. Moltes vegades falten interlocutors vàlids dins les administracions que puguin resoldre aquest tipus de problemes.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF