Diari d'una miliciana, teatre per no oblidar

Manacor"Consultant un llibre sobre la Guerra Civil a Mallorca vaig trobar el diari d'una voluntària de la Creu Roja que desembarcà a la Punta de n'Amer". El Diari d'una miliciana "és un escrit personal i íntim en què es descriuen les condicions precàries i la desorganització que vivien els combatents que havien vingut a Mallorca a defensar les llibertats republicanes", explica l'historiador i dramaturg Jaume Miró. La troballa que recorda l'autor constitueix, de fet, l'origen del Diari d'una miliciana , l'obra teatral amb la qual l'Associació per a la Memòria Històrica de Mallorca commemorarà enguany el Dia internacional de condemna al franquisme, que se celebra cada 18 de juliol.

Diari d'una miliciana , que l'any passat guanyà el premi Teatre Principal de textos teatrals, no es representarà al teatre públic palmesà, però sí que ho farà "a diferents llocs de Mallorca que, d'una manera o una altra, estan impregnats pel record de la guerra o la repressió franquista i que tal vegada constituiran un element més en cadascuna de les vuit representacions que es faran a partir de dia 17 d'aquesta obra emocionant", explica Maria Antònia Oliver, la presidenta de l'Associació per a la Memòria Històrica de Mallorca. L'obra, que ha produït l'Aula de Teatre de la Universitat de Barcelona i que dirigeix el mallorquí Antoni Galmés, es representarà dia 17 al teatre Sa Societat de Calvià, dia 18 a l'escola Sa Graduada de Manacor, dia 19 a la seu d'UGT de Palma, dia 20 al Racó de la Memòria de Porreres, dia 21 al centre de dia d'Esporles, dia 22 al Casal Pere Capellà d'Algaida, dia 23 al claustre de Sant Domingo d'Inca i dia 24 a l'església Nova de Son Servera.

I és que el diari personal que retrata la desorganització de les tropes republicanes arribades a Mallorca és, a més, el preàmbul d'una dramàtica història de repressió ideològica que acabà amb l'execució de les seves protagonistes. "Són devuit dies de relat que s'acaben de cop, quan les voluntàries són capturades per les tropes franquistes, duites a l'escola Sa Graduada de Manacor i finalment assassinades", conta Miró.

"Quan vaig començar a escriure m'avorria intentant convertir el diari en una obra de teatre i per això vaig introduir en l'obra teatral les tres preguntes que em provocava el text: Qui va escriure el diari? Què va passar amb elles quan les capturaren? És possible resoldre un crim tants anys després?", explica Miró, qui afegeix que "la història té els ingredients d'una novel·la de suspens perquè s'hi mesclen pistes falses, gent que conta mitges veritats, documents desapareguts…".

Escena

Damunt l'escenari, el director Antoni Galmés ha posat al servei d'aquest episodi històric "cinc actrius barcelonines que, de la mateixa manera que les cinc voluntàries l'any 1936, vénen a Mallorca a fer justícia, una justícia que en aquest cas implica defensar la veritat del que va passar durant la Guerra Civil". A més, tal com es preveu en el text de Jaume Miró, "l'actor manacorí Antoni Lluís Reyes encarna damunt l'escenari l'autor del text, un personatge que serveix per posar de manifest les dificultats amb què topen els historiadors de la Guerra Civil a l'hora d'investigar segons quins episodis".

Per Galmés, el muntatge "és un al·legat a favor de la memòria històrica i una crítica al silenci i les mentides que durant tants anys s'han mantingut sobre la història de les cinc infermeres". Però pel director, l'espectacle també implica "una profunda autocrítca des de l'esquerra política", atès que es posa de manifest que "l'autora del diari estava molt en desacord amb l'organització jeràrquica i masclista de les forces republicanes que defensaven la igualtat i les llibertats".

Tant per l'autor com pel director, el muntatge "conté molts elements verídics que poden jugar a favor de l'obra perquè és la història d'unes persones que varen existir, que varen trepitjar la terra que nosaltres trepitjam i que no fa tants d'anys varen deixar la vida aquí defensant una realitat que ara tots consideram normal", sentencia Miró.