Desenterren part de la Barcelona que va ser esborrada per la Via Laietana

BarcelonaEl 10 de març del 1908 es van enderrocar moltes cases dels barris barcelonins de la Catedral, la Ribera, Sant Pere, Santa Caterina i Sant Cugat del Rec per fer-hi la Via Laietana. Molts veïns van ser desplaçats lluny del centre de la ciutat, i d’altres, com Francesc Cambó, van fer molts diners amb la construcció d’aquesta nova via urbana. Es van veure afectades 595 finques, de les quals van ser completament enderrocades 270 (amb uns 2.200 habitatges en total) entre els anys 1908 i 1913. Es calcula que les obres van afectar 10.000 persones. Hi ha fotografies dels últims dies abans de les obres que van canviar totalment el paisatge urbà però no gaire documentació. L’arqueologia pot ajudar a bastir un altre relat, perquè el Servei d'Arqueologia de Barcelona ha desenterrat cinc d’aquelles cases.

Les obres de reurbanització del carrer de la Fusteria, entre els carrers Ample i de la Mercè, han fet aflorar restes d’origen medieval dels cinc habitatges, així com la seva evolució fins a l’enderrocament. S’ha posat al descobert la planta baixa i alguns soterranis, juntament amb un tram del paviment de les voltes dels Encants, que antigament es coneixien com la volta dels Fusters, i va ser enderrocada també el 1909. A la casa del carrer Fusteria número 1, als segles XVII i XVIII hi vivia la família Salvador. Eren apotecaris que col·leccionaven llavors, monedes, ceràmiques... i, fins i tot, van fer un petit museu. Tanmateix, no en queda pràcticament cap rastre perquè al segle XIX s'hi va construir un soterrani. Hi ha indicis que a les altres cases hi havia també activitat artesanal. "A l'època medieval, quan es coneixia com la volta dels Fusters, hi havia molts artesans que es dedicaven a reparar i a construir embarcacions i també botes de vi, perquè les drassanes eren molt a prop", destaca l'arqueòleg Toni Fernández. L'equip continuarà excavant per esbrinar més coses sobre el passat d'aquestes cases.

Una imatge de sant Antoni de Pàdua

Entre les troballes més destacades hi ha un paviment ceràmic del segle XIV, així com diverses estructures medievals i postmedievals, incloent-hi pous, dipòsits i xarxes de sanejament. També s’han recuperat materials arqueològics com ceràmiques de diferents èpoques, elements arquitectònics i decoratius de les cases enderrocades, metalls, restes de fauna i vidre. Una de les peces més espectaculars, pel seu bon estat de conservació, és una imatge de sant Antoni de Pàdua, probablement del segle XVIII, que s’ha trobat al paviment d’un dels habitatges. Les restes d'aquesta illa de cases —que té l'origen al segle XIV— es poden relacionar cronològicament amb les de la font de l'Àngel, construïda a la mateixa època per abastir el barri de la Ribera i que es va localitzar el març de l'any passat. Aquesta font va esvanir-se en algun moment del segle XVIII, perquè ja no apareix a la documentació de l'època. De fet, abans que la desenterressin es pensava que havia estat destruïda quan en realitat va ser tapada. La font tenia per veïna, a la part est de la plaça, l'església de Sant Sebastià, que es va construir el 1507 en agraïment després de l'epidèmia de pesta del 1506.