Crítica de teatre
Cultura 15/07/2021

'Dear Winnie': un musical de ressons africans per reivindicar la senyora Madikizela

El Lliure acull un espectacle que homenatja la radicalitat de Winnie Mandela

2 min
Una escena de l'espectacle 'Dear Winnie'.

'Dear Winnie'

Festival Grec. Teatre Lliure. 14 de juliol del 2021

Maurice Mthombeni va ser membre destacat del Congrés Nacional Africà (CNA) i tenia Winnie Madikizela, posteriorment coneguda com a Winnie Mandela, com a confident. Mthombeni li va escriure una carta en què devia expressar opinions crítiques amb la direcció del CNA i que, interceptada pel govern de l’apartheid i publicada als diaris amb l’objectiu de crear divisió en el moviment africanista, li va suposar l’exili. Molts anys després el seu fill, Junior, que és un dels directors del Teatre Reial Flamenc (KSV), escriu també una carta a la Winnie en forma de musical compromès per alertar de la divisió de les forces populars a Europa i a tot el món.

Dear Winnie no és, com el títol podria suggerir, un biopic de la lluitadora antiapartheid, i segurament tampoc ho volia ser. Junior Mthombeni ha volgut fer un tribut a la radicalitat que la Winnie va exhibir al llarg de la vida i que la portaria fins i tot a criticar els acords de pau que va firmar el seu marit i primer president negre de Sud-àfrica. Una etèria reivindicació de qui, per a molts sud-africans, és encara la Mare Winnie, en un espectacle amb una dramatúrgia prou confusa i un text amb referències desconegudes perquè cap espectador descobreixi gaire res més del que ja sabia de Winnie Mandela. Afortunadament, la posada en escena s’aguanta no tant pel text com per la música i els balls a càrrec de vuit actrius, cantants i ballarines africanes que és evident que comparteixen les idees del director sobre Winnie. La seva aportació, doncs, és capital per superar els esculls dramatúrgics i oferir un recital de força, entrega i sinceritat al llarg de cent minuts de música i moviment en una funció plena de bellíssims ressons africans però també de raps contestataris, i que al final aclareix el missatge. "Amanda", que segons la traducció que ens ofereixen significa poder per al poble, criden totes elles alineades al capdavant del prosceni mentre reben l'aplaudiment del públic, bona part del qual dret.

stats