LITERATURA

La criatura de ‘Frankenstein’ també pot ser una dona

Bel Olid ret homenatge al clàssic i Impedimenta edita la biografia de Mary Shelley per als més petits

Mary Shelley (Londres, 1797-1851) mai va batejar el monstre que reviu gràcies als experiments del doctor Victor Frankenstein. Al llarg de la novel·la, l’escriptora s’hi refereix com “la criatura”, “l’ésser”, “el dimoni” i “la cosa”, tot i que amb els anys i les nombroses adaptacions audiovisuals el monstre ha acabat adoptant el nom del seu creador, Frankenstein. Què hauria passat si aquesta ambigüitat també s’hagués traduït al gènere de la criatura?

Coincidint amb el bicentenari de l’obra de Mary Shelley l’any passat, l’escriptora Bel Olid revisita el clàssic i s’apropia del punt de partida per dotar-lo d’una nova mirada. A Tina Frankens (Fanbooks, 2018), l’ésser fet de parts de persones mortes és una noia mestissa de 15 anys, i qui la fa renéixer és la seva tieta. La criatura s’anomena Tina i, a diferència del monstre de Shelley, va tenir una vida anterior que va quedar estroncada per culpa d’un accident. Ressuscitada després de 10 anys, la protagonista haurà de descobrir qui és i qui va ser, perquè no recorda res de la seva existència passada. “Volia parlar de l’autodescobriment durant l’adolescència, i amb Frankenstein podia fer aquesta evident comparació del personatge amb la idea d’una identitat que no és sòlida”, explica Olid.

La història de la Tina, que s’acompanya d’il·lustracions de Montse Rubio, beu del mite creat per Shelley però a mesura que avança s’allunya cada vegada més de la història original. “És una de les vegades que he escrit amb més llibertat i pensant menys en les convencions -assegura Olid-. La literatura per a joves té un univers més flexible que la dels adults”. Si bé l’escriptora manté alguns punts en comú amb el clàssic, com el qüestionament de la figura del científic i la responsabilitat davant la seva creació, també es concedeix nombroses llicències, entre les quals hi ha l’aparició d’una dona lloba que es fa amiga de la protagonista. “Són dues outsiders, que es mantenen als marges i no s’integren. Molts adolescents se senten així”, assenyala l’autora. A través de la seva relació també explora l’amistat durant l’adolescència: “És un vincle molt interessant -diu l’autora- perquè t’acompanyes d’aquells amb qui et reconeixes”.

Amb Tina Frankens, Olid no només ret un homenatge a l’obra de Shelley, sinó que també combat la discriminació de les persones racialitzades a la literatura atorgant el protagonisme de la història a una noia mestissa. “Tenim molt pocs personatges racialitzats a la literatura i això em preocupa. Hi ha una manca de representació i de referents”, afirma l’escriptora.

Reivindicar Mary Shelley

Aprofitant l’efemèride del 2018, l’editorial Impedimenta també ha volgut recordar i reivindicar la figura de Mary Shelley amb la primera biografia infantil de l’escriptora. Mary, que escribió Frankenstein és un àlbum il·lustrat amb textos de la canadenca Linda Bailey i dibuixos de grans dimensions de la catalana Júlia Sardà. “Quan vam descobrir aquest llibre ens vam adonar que no podíem renunciar a editar-lo. Era una oportunitat magnífica per reivindicar l’escriptora i també la figura de la seva mare, Mary Wollstonecraft, que va ser una de les precursores del feminisme. Shelley va heretar aquesta influència”, explica l’editor d’Impedimenta, Enrique Redel.

La biografia retrata Shelley com una noia somiadora i atrevida, però també solitària. “Aprèn a llegir passant els dits per la làpida de la seva mare, i la seva família la veu sempre com un problema”, diu Redel, que defensa que “molts lectors i lectores es poden veure reflectits en la figura de l’escriptora”. Malgrat el to ombrívol del llibre, propi de l’atmosfera gòtica que envolta la novel·la de Shelley, la biografia és un cant a somiar sense límits i a la imaginació. “A la Mary li encantava somiar desperta -escriu Bailey-. I, segurament, va escriure la història de por més famosa de tots els temps”.

Mares Noel i Caputxetes sense por

La literatura infantil i juvenil ha viscut els últims anys una proliferació de títols que revisiten contes i llegendes clàssiques amb ulls feministes. Pablo Macías i Belén Gaudes van ser uns dels primers a impulsar la tendència el 2013 amb la col·lecció Vet aquí dues vegades, editada per Cuatro Tuercas. Des d’aleshores han reescrit una desena d’històries, entre les quals hi ha la de la Caputxeta Vermella (que no té por del llop), la dels tres porquets (en el seu cas, dos porquets i una porqueta) i la de la Sireneta (que no renuncia a la seva identitat per amor). En paral·lel, l’escriptora Anna Fité ha donat una segona oportunitat als contes tradicionals. Fité ha publicat amb La Galera La Ratolineta Pérez i La Mare Noel, amb protagonistes femenines.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF