'La Creació' segons Savall
El director s’hi enfrontava per primera vegada i els resultats van ser molt bons
'La Creació
Palau de la Música. 4 de maig del 2021
Esclats de llum es filtraven pels cristalls modernistes del Palau de la Música Catalana a quarts de sis de la tarda quan un altre esclat musical, aquest en do major i sobre la paraula Licht [Llum], era atacat en forte per La Capella Reial i Le Concert des Nations. Va ser el primer cop de geni d’una tarda, la de la primera interpretació de Die Schöpfung (La Creació) de Franz Joseph Haydn, en què assistíem a una selecció de l’oratori del citat compositor. Jordi Savall s’hi enfrontava per primera vegada i val a dir que els resultats van ser molt bons, fins i tot davant d’una versió lleugerament retallada, amb una primera part íntegra i amb alguns escapçaments a la segona i la tercera.
El primer encert de la versió va ser l’enfocament de Savall, allunyat de falsos efectismes però atent a tots els matisos “descriptius” amb què Haydn dibuixa la creació dels elements, dels astres, de les plantes i dels animals. Matisos ben dibuixats per les seccions de Le Concert des Nations que, juntament amb La Capella Reial, va oferir una molt bona versió de l’oratori (aquest seria el segon encert). Potser es podria retreure al director català una manca de profunditat en el discurs global, o fins i tot certa planor a la tercera part. De fet, sent la primera vegada es notava que en ocasions anava amb peus de plom.
El tercer i darrer encert, la tria de tres bons solistes per cantar les parts dels arcàngels (Rafael, Uriel i Gabriel) i d’Adam i Eva: una veu autoritària com la del baix-baríton Matthias Winckhler va brodar àries i recitatius, mentre que el tenor Tilman Lichdi va campar amb comoditat al llarg i ampli de la part d’Uriel. Llàstima que la veu de la soprano Yeree Suh sigui tan petita, perquè la musicalitat i la sensibilitat hi són, així com una sinuosa línia de cant.
Savall ja té la seva Creació. Ara cal treballar-la, cisellar-la i fer-se-la seva. Els ingredients, d’altíssima qualitat, hi són. I és un goig constatar que el músic igualadí, que aviat complirà vuitanta anys, segueix fent incursions en nous repertoris en la seva dilatada i mestrívola carrera.
