Coti vol seduir públic nou a Razzmatazz

BarcelonaDos minuts de conversa amb el músic argentí Coti Sorokin (Rosario, 1973) i ja apareix el nom de Maradona. Al cap d’una estona, cau una anècdota sobre Messi. És inevitable: no hi ha cap altre país on el futbol i la música comparteixin tantes coses, unes més artístiques, d’altres més excessives. Coti, l’autor d’èxits com Nada fue un error i Antes que ver el sol, actua avui a la sala 2 de Razzmatazz (21 h) de Barcelona dins d’una gira el pretext de la qual no és un disc de cançons noves sinó tocar pel plaer de tocar.

“Faig concerts perquè forma part del meu cicle vital, que no té res a veure amb les agendes del màrqueting. Jo no faig cas als calendaris de la indústria musical perquè, a més, m’he adonat que amb les noves tecnologies les meves cançons estan arribant a molts nois joves. Això està renovant el meu públic, i em genera la necessitat de tocar”, explica Coti, que fa quatre anys que no publica un disc amb material nou. De fet, les seves dues últimes referències són dos àlbums en directe: Tanta magia (2016), enregistrat al teatre Gran Rex de Buenos Aires, i Coti Sorokin y los Brillantes en el Teatro Colón (Universal, 2018), un CD + DVD capturat al temple líric de la capital argentina. “El Colón està considerat un dels teatres lírics més importants del món, i fins fa poc no s’hi feien concerts de rock. Als anys 80, quan Maradona feia alguna jugada genial a l’estadi, l’afició cridava: «Al Colón, al Colón!». Simbolitza el màxim, és un dels orgulls del país”, assegura Coti.

Una sonoritat “imponent”

Quan finalment va aconseguir el vistiplau per tocar al teatre, va decidir plantejar un directe especial amb una orquestra de corda. I encara que venia de publicar un disc en directe, no va voler desaprofitar l’oportunitat. “Vaig aparcar les cançons noves que estava fent i vaig dedicar-me a preparar bé el concert i l’enregistrament perquè tingués la qualitat que volia”, diu. En el directe al Colón, Coti ha sotmès el repertori al conjunt de cordes Sur del Sur, tota una bateria de violins, violes, violoncels i contrabaixos. En algunes cançons, com ara París de tu mano, la corda reforça l’arranjament original, però en altres com Profundidad i Días “la imponent sonoritat de l’orquestra les porta a una altra dimensió”. Curiosament, Coti admet que mai no ha sigut gaire d’escoltar discos en directe. “No m’agradaven perquè tenia la sensació que sonaven malament, i ja n’he fet tres!”, exclama.

El Coti de 2019 viu la música amb una responsabilitat renovada. “El més important és acostar les cançons a la gent, i tocar molt m’agrada molt. És un desafiament constant, perquè has d’estar disposat tant a les alegries com a les frustracions”, explica un músic que avui recorda des de la distància aquells “cinc anys ràpids” a Buenos Aires a finals dels 90: “Van ser una bogeria productiva, produint cinc discos l’any, escrivint 400 cançons...”

Avui Coti és a Barcelona, la ciutat on fa nou anys va ser salvat pel fisioterapeuta de Messi. “Jo tenia una actuació, i Messi ens havia convidat a veure un partit amistós entre Catalunya i l’Argentina. Però durant l’actuació em faig fer un esquinç al turmell i no vaig poder anar al partit. No podia ni caminar... I aleshores Messi va enviar el seu físio, que em va infiltrar i gràcies a ell l’endemà vaig poder anar a filmar un videoclip”, recorda Coti.