Andorra cancel·la l'exposició d'art prohibit de Tatxo Benet per "por per la seguretat nacional"

BarcelonaCensura sobre censura. El comú d'Escaldes-Engordany ha cancel·lat definitivament l'exposició d’art prohibit de Tatxo Benet a l’Espai Caldes d’Andorra, després que ahir la cònsol major de la parròquia, Rosa Gili, ordenés la retirada d’una de les obres exposades, concretament la primera portada de la revista Charlie Hebdo posterior a l’atac jihadista del 7 de gener del 2015, en el qual van morir una dotzena de persones. Segons fonts del Museu de l’Art Prohibit, Gili va ordenar la retirada de la portada, que porta el lema “Tot està perdonat”, per “por per la seguretat nacional d’Andorra” i perquè no vol tenir “gotes de sang” sobre la seva consciència.

Segons el comú d'Escaldes-Engordany, la decisió s'ha pres en un context d'"elevada alerta terrorista, amb un nivell 4 sobre 5 a Espanya i 5 sobre 5 a França, i tenint en compte la proximitat amb l’inici dels Jocs dels Petits Estats, que comencen aquest dilluns". Atès que "el manteniment de l’exposició podria comportar riscos que cal evitar per responsabilitat institucional", el comú ha decidit “tancar l’exposició”. Així mateix, volen reiterar el seu compromís amb "la llibertat d’expressió i amb el foment d’una cultura crítica", però "sempre dins d’un marc que garanteixi la seguretat i el benestar col·lectiu". Per part del Museu de l’Art Prohibit, ratifiquen amb un altre comunicat que no es deixen censurar, que el seu compromís amb la llibertat d’expressió és "total" i que no poden admetre que "es prohibeixi una obra determinada sense que afecti tota la col·lecció".

Arran de la cancel·lació, els responsables del Museu de l'Art Prohibit han convocat una concentració aquesta tarda a les 18:30 h a sota de l'Espai Caldes, per "denunciar un greu acte de censura institucional que atempta contra la llibertat artística i d’expressió" i defensar la llibertat creativa i contra qualsevol forma de repressió cultural". "Sra. Gili, l’art no se censura. Es defensa", reblen des del museu. La concentració ha comptat amb l'assistència d'una trentena de persones, que s'han tapat els ulls amb una cinta vermella i han enganxat cartells contra la cancel·lació de l'exposició a l'ascensor de l'espai.

En declaracions als mitjans, aquest migdia Rosa Gili ha admès que ha lamentat haver fet un acte de "censura a la censura" i que va saber que l'exposició incloïa la portada de Charlie Hebdo ahir a la tarda, una hora abans de la inauguració, perquè no va ser present en la comissió de govern que va comunicar la relació d'obres. "He viscut molt a França, soc professora en excedència del sistema francès, i, per tant, sé una mica què és el que va passar amb aquesta qüestió a França. A partir d'aquí, diàleg sí, censura sí, debat sí. Però no a qualsevol preu, és a dir, prefereixo censurar que anar a un funeral", ha dit Gili, que ha recordat els atemptats de Barcelona i Cambrils el 2017, i l'assassinat jihadista d'un professor francès, Samuel Paty, el 2020 després debatre a classe sobre la representació de Mahoma. A més, el context internacional i el pròxim inici dels Jocs dels Petits Estats també van ser decisius perquè fes retirar l'obra. "Jo tinc unes conviccions com a persona -ha afegit-, però jo crec que quan ets polític i tens responsabilitats, potser les teves conviccions les pots deixar de costat enfront del bé superior, que és la seguretat de l'Estat, i per tant vaig considerar que no calia anar a buscar el que no tenim, i que no em volia jugar que es vessés encara que fos una sola gota de sang".

Fer pedagogia sobre la censura

“No ens esperàvem gens que passés això, perquè la selecció d’obres havia passat per una comissió de govern i l’equip de l’espai l’havia rebut molt bé. Ha sigut un cas de censura maldestre i primitiva”, lamenta el director artístic de la col·lecció d'art prohibit, Carles Guerra. “Tatxo Benet va expressar a la cònsol que no accepta cap mena de censura, perquè precisament la missió d’aquesta col·lecció és fer pedagogia d’aquesta mena d’incidents i conflictes”, va dir dijous a la nit.

La portada de la revista Charlie Hebdo acompanyava un altre treball sobre les víctimes dels atemptats, un conjunt de vuit retrats fets en homenatge als homes i les dones que hi van perdre la vida, obra de Daniel Ochoa de Olza. Va ser la mateixa agència per a la qual treballava en aquell moment, Associated Press, qui va promoure que se li revoqués un tercer premi als World Press Photo per una qüestió de drets. "Quan jo com a curador poso la portada de Charlie Hebdo al costat de les fotos de les víctimes dic que això forma un cos únic. Treure la portada és treure alguna cosa a les fotos de les víctimes, i així mateix passa amb tota l'exposició", diu Guerra. Malgrat tot, el museu ha difós un enllaç per poder descarregar el catàleg de la mostra.

L’exposició andorrana portava per títol La censura és la comissària d’aquesta exposició, i era la primera gran itinerància de la col·lecció Censored després de l’obertura del Museu de l’Art Prohibit a Barcelona. Inclou obres de divuit d'artistes, entre els quals n'hi ha de consagrats com Marta Minujín, Daniel G. Andújar, Mounir Fatmi, María Evelia Marmolejo, Paul McCarthy, Ai Wei Wei i Núria Güell.