Cultura 04/11/2019

El Consell impulsa l’Any Salvà per difondre la figura de l'escriptora mallorquina

Amb el lema 'Pues i flors té el roserar', l'illa celebra el 150è aniversari de Maria Antònia Salvà, la primera poeta moderna en llengua catalana

Ara Balears
4 min
Fotografia procedent del fons Salvà a la Biblioteca Lluís Alemany, Palma

Palma'Pues i flors té el roserar' és el lema de l'Any Salvà, que el Consell de Mallorca ha impulsat per tal d'amplificar la figura i obra de Maria Antònia Salvà (Palma, 1869 - Llucmajor, 1958), la primera poeta moderna en llengua catalana. Així, s'inaugura tot un any de conferències, rutes literàries, clubs de lectura, entre altres activitats, per fomentar-ne una relectura que permeti superar els prejudicis i estigmes, i que permeti posar en relleu la seva aportació literària i estètica. Perquè, tot i la transcendència de l'escriptora, Salvà ha hagut de superar -com altres escriptores històriques- els prejudicis que socialment han situat la literatura escrita per dones en un segon nivell. Malgrat tot, avui és considerada un clàssic modern.

El lema 'Pues i flors té el roserar' representa la mirada de l'autora envers la natura, que constitueix un dels trets més representatius de la seva expressió poètica. Alhora, aquest vers expressa l'esperit de sacrifici i lluita amb què Salvà va emprendre la seva tasca literària i creativa en un entorn sociocultural que dificultava la incorporació de la dona als àmbits creatius, fins i tot en el cas d'una dona pertanyent a la classe benestant.

Imatge de la presentació

La imatge gràfica de la celebració està encapçalada per un logotip creat per Rebeca Ávila, alumna de disseny de l'IES Llucmajor, en el context del treball de curs fet en el curs 2018-2019. Entre les activitats, hi ha un cicle de conferències en què s'explorarà la vida i obra de l'autora en tots els seus vessants: mestres i influències, el seu lideratge dins l'Escola Mallorquina, la qüestió de gènere i empoderament, la geografia mítica descrita, etc.

S'han organitzat, en col·laboració amb la Xarxa de Biblioteques de Mallorca, sessions de noves lectures de l'obra de Salvà a través de sessions de tertúlia literària a les biblioteques. En aquestes cites sempre hi participaran i seran conduïdes per algun autor actual, que oferirà la seva lectura particular dels textos de l'autora. A més, s'han programat diverses rutes literàries en el marc de les rutes WOW de la fundació Mallorca Literària i activitats dirigides al públic escolar.

'Som tantíssimes'

Marga Rotger (guitarra) i Joana Abrines (veu) proposen l'espectacle 'Som tantíssimes. Maria Antònia Salvà amb les donzelles del nou segle', un concert recital que reivindica una relectura de Salvà i del seu pes en clau de gènere i en el qual se l'erigirà en referent per a la posterior poesia feta per dones. L'espectacle va ser presentat a Son Sardina i a Vilafranca, i les properes cites confirmades són el 17 de novembre a l'Aljub d'Es Baluard, en el marc de la Setmana del Llibre en Català; i el 26 de novembre al Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor, en la inauguració de les III Jornades d'Estudis Locals organitzades per l'Ajuntament de Llucmajor. Al llarg del 2020 les actuacions continuaran arreu de Mallorca i hi ha previst un espectacle de cloenda l'estiu de 2020, amb la participació de totes les poetes participants.

Aquest dilluns al matí s'ha presentat el cicle en una roda de premsa a la qual han assistit la vicepresidenta del Consell i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets; el director insular de Política Lingüística, Lluís Segura; la regidora de Cultura de Llucmajor, Xisca Lascolas, i la directora de la Fundació Mallorca Literària, Carme Castells.

Durant la roda de premsa, Busquets ha explicat que el programa d'actes vol difondre "la figura de Salvà i la seva obra amb un doble objectiu: cultural i també de normalització lingüística", amb diferents activitats que conviden a llegir-ne els seus treballs. Amb el lema 'Pues i flors té el roserar', es pretén destacar "l'esperit de sacrifici i lluita que va guiar Maria Antònia Salvà per incorporar-se a un entorn sociocultural i per incorporar-se com a dona a l'àmbit de la cultura i creatiu", segons ha dit la consellera.

Precisament, el director insular de Política Lingüística, Lluís Segura, ha subratllat que "en vida i també després de morta" Maria Antònia Salvà ha hagut de lluitar contra tres prejudicis "que no tenen gens de sentit ni justificació": el fet de néixer dona en un món d'homes, viure i escriure en un món rural, i el centralisme excessiu que de vegades impera en el món de la cultura.

Maria Antònia Salvà

Maria Antònia Salvà (Palma, 1869 - Llucmajor, 1958) és la primera poeta moderna en català. Formada en l'ambient culte de la Renaixença mallorquina, es va donar a conèixer en la darrera dècada del segle XIX sota el mestratge de Miquel Costa i Llobera. La seva obra, doncs, s'insereix, d'entrada, en la temàtica rural de l'anomenada Escola Mallorquina, amb poemes emblemàtics sobre la casa pairal de l’Allapassa (Llucmajor), sobre els treballs i la gent del camp que tenen com a rerefons les cançons i les cobles populars, molt vives a la Mallorca del seu temps i expressió d'un món rural ancestral.

Ben aviat, però, contacta amb la generació de poetes més joves com el mallorquí Miquel Ferrà i Josep Carner, que la dona a conèixer a Barcelona, sobretot amb la traducció de 'Mireia' (1917) de Frederic Mistral. De la seva obra destaquen els poemaris 'Espigues en flor' (1926), 'El retorn' (1934) i 'Lluneta del pagès' (1952). La seva veu, basada en la contemplació de la natura, s'essencialitza, passa de la descripció a una interiorització bella i subtil, capaç d'evocar diversos estats d'ànim, i la pròpia subjectivitat. També destaca com a traductora i en el conreu de la prosa.

stats