Un còmic relata la precarietat sexual dels joves

PalmaJoan Yago (1987) és guionista i dramaturg; va viure dels tres fins als devuit anys a Palma, la ciutat que l’ha visc créixer i desenvolupar-se. “Som un fals mallorquí. Una vegada, a l’aeroport, vaig llegir en una revista -el nom de la qual no cal recordar- que un neuròleg explicava que el cervell només arriba a mapejar un entorn; és on aprenem a orientar-nos i a caminar”.

Aquest indret per a Yago és Palma, “on vaig aprendre a caminar sol” i on transcorren la majoria de les històries que li vénen al cap. És el cas del primer còmic que escriu, Follar, una història de transicions, d’adolescències no superades i de tensions sexuals no resoltes”. Tot i que Yago el va escriure pensant en Palma, la història realment transcorre a Tolosa, que és on el dibuixant, Caspita, l’ha inspirat per il·lustrar la història. La protagonitzen dos joves a punt de fer els trenta i de vacances a la seva ciutat natal, na Sílvia i en Pérez, que no sospiten que amb la precarietat laboral i la dificultat d’establir-se començaria també una terrible fase de precarietat sexual.

L’editorial mallorquina Edicions del Despropòsit és la que s’ha atrevit a publicar el còmic, “un acte agosarat, ja que el format de 40 pàgines està entre un fanzín i una novel·la gràfica, no és gens comercial”, somriu Yago. L’editor Pau Castanyer “ens ha donat llibertat per fer el que volíem, però estant molt damunt del projecte i confiant-hi”, esmenta satisfet el guionista, que veu publicat el seu primer còmic.

Yago ja des de ben petit volia ser guionista de dibuixos animats, però per coses de la vida va acabar dedicant-se al teatre. És llicenciat en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. L’any 2014 va ser guardonat per Un lloc comú amb el premi Alzira de Teatre i per Bluf amb el premi Quim Masó; recentment, l’Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears ha distingit Joan Yago amb la millor dramatúrgia per l’adaptació de Quan venia l’esquadra, en què l’autor transforma un llibre de memòries, de Xesca Ensenyat (1952-2009), en un monòleg teatral.

Aquest gran serièfil ara ens sorprèn amb aquest còmic sobre “follar, però en què els personatges realment no follen, perquè no tenen lloc on fer-ho. Es tracta d’una mescla de diverses històries autobiogràfiques, la majoria són meves”, escenes de frustració de molts de joves que no troben un lloc on intimar, “som una generació de gent que no té casa”, assenyala l’escriptor.

Terminologia

Per algunes generacions, ‘follar’ pot semblar un terme grotesc i fins i tot tabú, encara que per a la generació de Yago és un mot que s’utilitza molt sovint, amb els amics o la parella, “una paraula que crec que es mereixia estar al capdavant de la portada d’una publicació després de ser emprada per tantes persones”.

Potser ens vénen al cap alguns sinònims per referir-nos al coit que són molt més nostrats, però l’autor considera que “follar és la paraula que fan servir els joves sigui amb amor o sense, amb la teva parella o bé amb una persona que acabes de conèixer”.

El sexe en aquest còmic es tracta amb naturalitat i “amb una fredor que no intenta ser patetista i no pas per la seva complexitat; l’edició és molt sincera”.

No obstant això, “el contingut sexual és molt pobre, no hi ha una gota de pornografia ni tampoc d’erotisme, és molt desacomplexat i fins i tot patètic”, conclou el guionista Joan Yago.

És un treball ‘artesanal’ d’Edicions del Despropòsit del qual se n’han imprès 500 exemplars.