El Trenc, la imatge d’una societat en guàrdia

La mobilització ciutadana en defensa del Trenc és més que una protesta per un espai natural emblemàtic. És la imatge d’una societat que està en guàrdia. El lema que aquests dies torna a ressonar, ‘Ni abans, ni ara, ni mai. El Trenc no es toca’, és també una advertència preventiva davant qualsevol indici que pugui posar en risc un patrimoni col·lectiu que els mallorquins han hagut de defensar una vegada i una altra al llarg de les darreres dècades.

A l’entrevista que publica l’ARA Balears, la presidenta del Govern, Marga Prohens, afirma que el seu Executiu no toca el Parc Natural del Trenc. I és així, si ens cenyim estrictament als fets presents. Però també és cert que la Llei òmnibus rebaixa els requisits perquè l’Administració pugui intervenir en espais protegits. És a dir, no modifica avui els límits del parc, però prepara un marc normatiu més permissiu per poder-ho fer. I és aquesta possibilitat la que ha encès totes les alarmes.

La reacció ciutadana no és fruit de la paranoia ni de l’exageració, sinó de la memòria. La gent recorda, entre altres fets, que un govern del PP, presidit per Jaume Matas, va reduir a la mínima expressió el Parc Natural de Llevant que havia creat el primer Pacte de Progrés, presidit per Francesc Antich. Quan hi ha historial, els gestos tècnics no són percebuts com a simples gestos tècnics.

A més, la Llei òmnibus arriba en un moment de màxima tensió social. La mateixa presidenta admet que les Illes pateixen saturació. Avui ja gairebé ningú no discuteix aquest diagnòstic. Els ciutadans conviuen amb una pressió turística que condiciona la vida diària, amb enormes dificultats per accedir a un habitatge digne i amb una creixent pèrdua de qualitat de vida i de benestar. En aquest context, qualsevol decisió que sembli afeblir la protecció del territori és interpretada com una passa més en la direcció equivocada.

El pròxim 26 de juliol hi ha convocada una nova gran manifestació contra la massificació turística i pel dret a l’habitatge. Aquest és el clima social que viuen les Balears. Per això, quan el Govern mou una peça, encara que sigui només normativa, una part important de la societat respon amb una alerta immediata. També, perquè costa identificar mesures igualment decidides per reforçar la protecció del territori o afrontar la crisi residencial, com ara la declaració de zones tensionades.

El Trenc és avui molt més que una platja o un parc natural. És el símbol d’una ciutadania que ha après que la millor manera de protegir el que estima és no esperar que ja sigui massa tard. Si governar també és generar confiança, no s’aconsegueix només assegurant que avui no es toca un espai protegit, sinó evitant qualsevol reforma que pugui alimentar el dubte sobre el seu futur.