Comença la nova era al Macba: “Volem ser un espai de dubtes”

BarcelonaFerran Barenblit es va estrenar com a director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) l’octubre passat, després de la crisi que va provocar l’exposició La bèstia i el sobirà. Aquella etapa convulsa es va tancar amb la substitució de Bartomeu Marí com a director del centre i de part del seu equip. Ahir, quasi un any després, Barenblit va presentar un nou equip i la programació del curs 2016-2017 i va exposar algunes idees sobre com imagina el Macba de demà: “Un espai de dubtes, d’indagar més en el conflicte i donar-li més visibilitat per generar individus autònoms, capaços de crear pensament crític”, va dir.

Aquest any es faran exposicions que en bona part ja havien sigut plantejades per Marí, però en altres aspectes el Macba fa reset. Ho fa en temes de pressupost, en projectes arquitectònics i en estructura. El museu arrossega un dèficit des del 2012 d’1.640.000 euros (és l’aportació que havia de fer el ministeri de Cultura i que no va arribar a fer mai). “Volem encarar la nova etapa amb els comptes sanejats”, va assegurar el nou gerent, Josep Maria Carreté. Per a això, el museu disposa dels 242.260 euros extraordinaris que l’Ajuntament de Barcelona aportarà entre el 2016 i el 2017. El 2017 la Generalitat i la Fundació Macba s’han compromès a aportar cadascun 242.260 euros més. I el museu confia -però no en té cap garantia- amb 242.260 euros més del ministeri. “De moment no hem obtingut resposta, però si no tenim aquesta aportació el museu haurà de reduir aquesta xifra del seu funcionament”, assegura Carreté. Amb un superàvit de 844.408 euros -el pressupost d’ingressos ascendeix a 11.747.122 euros- es podrà acabar d’eixugar el dèficit pendent.

El nou equip també està redefinint i replantejant com pot créixer físicament el Macba. Estava prevista la reforma del Convent dels Àngels i de la plaça dels Àngels, però tot pot canviar: “Depèn del nou equip, de com es plantegin els continguts. A partir d’aquí, es farà un pla d’usos”, assegura Carreté. Una vegada definit, el museu i el consistori hauran de negociar com finançar-ho.

Pluralitat, experiències, radicalitat, pensament crític i dissidència amb els discursos homogenis. Tots aquests conceptes formen part del discurs del nou equip. La nova conservadora en cap, Tanya Barson, que ha desenvolupat pràcticament tota la seva carrera a la Tate Modern, vol focalitzar la mirada en l’art creat a partir dels anys 80 i generar nous diàlegs de sud a sud: “M’interessa sobretot fer dialogar l’Amèrica Llatina amb el sud d’Europa, el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient”. La nova conservadora en cap també vol acostar-se a les temàtiques feministes i aprofundir més en dones artistes com la brasilera Mira Schendel.

El nou cap de programes, Pablo Ley, aposta per l’experimentació i el risc: “Volem generar noves maneres de fer, pensar i conviure”. Un primer pas ha sigut reactivar el Programa d’Estudis Independents (PEI), que en la seva sisena edició comptarà amb un claustre col·legiat format, entre d’altres, per Marcelo Expósito, Marina Garcés i Dora García. Barenblit també va assegurar que hi hagut noves incorporacions als òrgans de govern, entre els quals un representant dels treballadors.

Miralda, Brossa i la cara B dels 80: les exposicions que vénen

‘Miralda Madeinusa’

El ritual del menjar i el casament entre Colom i l’Estàtua de la Llibertat

Antoni Miralda (Terrassa, 1942) ha fet del ritual de menjar la seva font d’inspiració. Al Macba, del 21 d’octubre al 9 d’abril, es podran veure per primera vegada els quinze projectes que va fer pels Estats Units des de meitat dels anys setanta fins a finals dels noranta. Des de la monumental línia de pans de Breadline (1977) fins al casament simbòlic entre Colom i l’Estàtua de la Llibertat.

‘Gelatina Dura’

Una relectura i un repàs de les històries no explicades de la dècada dels 80

Durant anys s’ha parlat dels 80 com d’una dècada d’èxit: instauració de la democràcia, grans equipaments o la Movida Madrilenya. Gelatina dura, que es podrà veure del 4 de novembre al 19 de març, mostra les històries que han estat amagades, la memòria oblidada, des de l’urbanisme ferotge fins a la desarticulació del moviment obrer.

‘Akram Zaatari’

Una mirada als 20 anys d’història de l’arxiu de l’Arab Image Foundation

Comissionada per Bartomeu Marí i Hiuwai Chu, analitza, des de la mirada d’Akram Zaatari, un dels fundadors de l’Arab Image Foundation, amb seu a Beirut, els 20 anys de vida d’aquest arxiu i els debats que ha generat. Del 7 d’abril al 24 de setembre.

‘Forensic Architecture’

Arquitectes que aporten proves per denunciar la vulneració dels drets humans

L’aportació de Barenblit -l’única exposició que no havia plantejat Marí- es podrà veure del 28 d’abril al 15 d’octubre. Forensic Architecture és un col·lectiu que treballa en la investigació de la vulneració dels drets humans. No només denuncia amb proves els crims sinó que també aconsegueix canvis.

‘Poesia Brossa’

Les constel·lacions d’artistes al voltant de Joan Brossa

Poesia Brossa, que es podrà veure des del 21 de setembre del 2017 fins al febrer del 2018, repassa el treball de l’artista -de qui el museu conserva l’arxiu- però també el posa en relació amb l’obra d’altres poetes, com Marcel Mariën, Nicanor Parra i Ian Hamilton Finlay.