Científics, illes i un os polar al nou documental del cineasta Joan Bover

PalmaL’ecòloga Anna Traveset i el cineasta Joan Bover tenen, com a mínim, una cosa en comú. No dubten a definir com una de les experiències més impressionants i inoblidables de les seves vides el moment en què varen veure comparèixer, enmig del blanc gelat de l’arxipèlag noruec de Svalbard, un os polar. “Se’ns va disparar el cor a tots”, resumeix Traveset, “perquè, d’una banda, tens l’emoció de saber que és un fet únic, un privilegi, però de l’altra no pots deixar de pensar que l’os es pot posar a córrer en qualsevol moment i hauràs de reaccionar. Encara hi ha morts cada any, culpa d’això”, assegura.

“Era el darrer dia de l’expedició que fèiem en aquella zona, la zona habitada més al nord del món, i tot i que havíem recollit mostres i restes ja pensàvem que no en veuríem cap”, afegeix Bover, “i de cop i volta en vàrem veure un que venia per la costa. Va ser realment espectacular”. El cineasta, de fet, va haver d’obtenir una llicència d’armes per poder formar part d’aquesta expedició científica, una de les protagonistes del documental Graus, Minuts, Segons, actualment en procés de postproducció. “Una de cada tres persones que hi anàvem havia de dur un rifle. És per qüestions de seguretat, per si arribat el cas t’haguessis de defensar”, assegura entre rialles, agraït de no haver-se trobat en la situació d’haver de disparar. Tan impressionats van quedar amb l’experiència que ha acabat formant part del subtítol de la pel·lícula: “Una pel·lícula sobre científics, illes i un os polar”.

Un nou escarabat a les Canàries

El punt de partida de tot plegat era un projecte tan ambiciós com oportú impulsat per Anna Traveset: Island Life, un treball de recerca a arxipèlags de tot el món que té per objectiu constatar les diferències existents en els seus ecosistemes en funció de si les illes han estat habitades o no. Cabrera i Mallorca en són l’exemple més proper, si bé l’estudi els ha duit a visitar en diverses ocasions altres illes i illots situats a Xile, les Galápagos, les Seychelles i les Canàries. Tot i ocupar només un 6% de la terra emergida, les illes contenen un terç de la biodiversitat mundial, si bé quasi un 80% de les espècies que han desaparegut en els darrers temps són insulars. “És urgent conèixer la biodiversitat que encara s’hi pot trobar”, argumenta Traveset, una de les principals responsables de l’Imedia, l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats ubicat a Esporles. Amb aquest projecte, finançat amb dos milions i mig d’euros del Consell Europeu d’Investigació, l’equip liderat per Traveset ja ha aconseguit nombrosos i diversos resultats que encara estan pendent de ser publicats.

“D’una banda, a alguns dels illots poc pertorbats hi hem trobat espècies i interaccions que ja havien desaparegut a illes més grans i habitades. Són com santuaris de biodiversitat, llocs que actuen com a refugis i que poden servir, en un futur, per restaurar hàbitats que han estat degradats a altres llocs”, exposa la científica. “I com que moltes d’aquestes illes són poc conegudes i de molt difícil accés, hem pogut recollir noves cites d’espècies que no s’havien citat encara a determinats llocs, i fins i tot n’hem descobert algunes de noves”, relata. Entre aquestes noves espècies descobertes per l’equip de Traveset s’hi troben cinc espècies d’ectoparàsits d’ocells a les Seychelles i un escarabat de poc més d’un centímetre a Montaña Clara, a les Canàries, entre d’altres. I si bé tota aquesta biodiversitat insular constitueix una part molt important de Graus, Minuts Segons, el primer llargmetratge documental dirigit per Joan Bover, a mesura que avançava el rodatge el cineasta, nominat en dues ocasions al Goya pels seus curtmetratges, es va adonar que el gran protagonista del documental havia de ser un altre: la tasca dels científics que, de manera discreta, gairebé invisible, treballen per mirar de comprendre i preservar el planeta, plantejada amb una mirada humana i empàtica, i també farcida de la curiositat que mou els mateixos investigadors.

La part humana dels científics

“L’encàrrec era documentar tot el procés de recerca, però de seguida em vaig adonar que hi havia una història més enllà del projecte, que era la de les mateixes persones que el duien a terme”, exposa el director i productor, “que no solen ser les protagonistes de les històries”. “Si, tenim documentals de Jane Goodall i casos com Fire of love, sobre una parella de vulcanòlegs, però són casos excepcionals. I volia retratar també com s’organitza aquesta gent, que es passa el dia viatjant pel món en condicions de tot tipus, faci fred o calor, i dormint a qualsevol lloc només pendents d’aconseguir les dades que cerquen. El seu estoicisme és brutal. Al cap i a la fi són gent normal i corrent, és clar, però amb una passió desorbitada per allò que fan”, explica.

En aquest sentit, la mateixa Traveset reconeix que la presència dels científics a la societat ha canviat molt en qüestió de dècades. “Ja no podem estar dins una càpsula de vidre, com passava fa anys. Ara hem de fer un esforç per acostar-nos a la gent, però és molt gratificant, sobretot quan vas a escoles o entres en contacte amb la gent jove. I és imprescindible fer-ho perquè ara mateix vivim, desgraciadament, molt allunyats de la natura. I hi ha d’haver un canvi de paradigma, hem de recordar que nosaltres som també natura i en formam part. Perquè si no començam a pensar així, si no la començam a tenir en compte i a cuidar-la, ens dirigim cap a l’autodestrucció. Tenim una meravella de planeta, però la majoria d’humans no ho poden apreciar, treballant tancats dins despatxos sense cap tipus de contacte amb la natura”.

Una vegada acabat el rodatge, el documental, coproduït per Far Visuals i IB3 Televisió amb la col·laboració de l’ICIB, l’IEB, el Consell de Mallorca i l’IMEDEA, ha entrat en fase de postproducció i passarà pròximament pel Mercat Audiovisual de Catalunya, entre els candidats a entrar en coproducció amb RTVE, XAL i 3Cat. L’estrena, en tot cas, està prevista per al 2026 i l’encarregat del muntatge és el cineasta Jaume Carrió, qui s’afegeix a un equip format pel director de fotografia Toni Payeras, el tècnic de so Xim Terrassa i els guionistes Jordi Nadal i Pau Enric Serra, un dels col·laboradors d’Anna Traveset i membre del grup de música Alanaire. “Hem format una petita família entre tots”, conclou Traveset, “i crec que això és un dels principals eixos del documental. Com un grup que no es coneix de res acaba convivint amb complicitat i bona sintonia amb l’únic objectiu de donar-ho tot per un projecte que ens apassiona”.