Rudymentari: “Fer música en menorquí a Menorca pot ser una eina molt potent”

PalmaDiu Guillem Llorens (Ciutadella, 1993) que quan va començar a pensar en donar forma a un projecte musical propi volia que el nom en reflectís les intencions: era un projecte humil i senzill, connectat amb els seus orígens i amb la vida rural de Menorca, però havia de connectar també amb els moviments musicals que l’influïen estèticament, especialment el reggae. “Per això vaig escollir l’adjectiu rudimentari, que trobava que ho definia perfectament, i en vaig canviar la primera i per una y, que em connecta amb els rude boys de Jamaica, un moviment social que també té un important component musical”, explica. La darrera cosa que s’esperava en aquell moment, però, era que el primer tema que publicaria com a Rudymentari es convertiria tot d’una en un himne per a milers de persones. El tema, Som, acumula més de 750.000 reproduccions a Spotify i reflecteix, com el nom del projecte, les intencions del seu autor. “Som inexistents, perduts per sa corrent, / pirates d’alta mar, a la deriva i contra vent. [...] Som mariners, som pagesia, poesia incandescent. / Som una cançó sense final, / una glosa inacabada / que xerra d’un passat, d’un futur i d’un present”. 

Set anys després, Rudymentari ha publicat tres treballs discogràfics i s’ha convertit en un dels músics menorquins de referència, dins i fora de l’illa. És, de fet, un dels més escoltats a les plataformes. “Tenim una riquesa musical que impressiona a Menorca”, comparteix, “i és d’admirar la voluntat menorquina de fer música. Aquesta vena artística ara ha ressorgit amb molta força, perquè des de Ja t’ho diré havíem vist néixer molts grups però no sempre arribaven a superar l’etiqueta d’emergents. I ara veim que hi ha molts projectes amb molta qualitat, i s’han d’admirar i cuidar. Fer música en menorquí a Menorca és una eina que pot ser molt potent per a les problemàtiques que tenim. Que hi hagi música que ens recordi quina és realment la nostra situació, sigui amb l’estil i amb les temàtiques que cadascú consideri, és molt important”. 

I així ho ha fet ell a tots els seus treballs. El més recent és el disc Mala herba sempre creix, que presentarà aquest dissabte dia 9 de maig a Artà en el marc del festival Cool Days. Publicat el passat mes de febrer, que inclou temes com Ca la Rata. “Tenen la mar a dos pams, / però hi faran piscina / no hi volen trobar borbs / ni tampoc a cap vesina. / No hi volen morts de fam, / només carteres plenes, / ells volen llepar culs, / que no estiguin bruts d’arena”, hi diu el cantant, que és també l’autor de les lletres. “Tots els que col·laboram en el projecte, que inclou gent com Quim Simó, que és el saxofonista i també el productor, estam d’acord en el missatge que volem transmetre, tot i que jo sóc qui ho escriu i qui hi posa la veu. L’objectiu és reivindicar les nostres arrels i valors, i donar-los difusió a través de la música”, exposa Llorens, qui no dubta en assenyalar algunes de les principals problemàtiques que afecten actualment l’illa on ha nascut i crescut. 

“Veim com les Illes es transformen a un ritme frenètic que cada any s’accelera. I quan ens acostam a un topall, quan sembla que arribam al límit, el superam, sigui per una cosa o per una altra. Des de la crisi de l’habitatge a l’auge de les plataformes turístiques, la situació s’ha convertit en inauguantable. I a Menorca ara tenim aquest fenomen, de comprar masies i reconvertir-les en hotels rurals, que no només crea espais més turistificats encara sinó que amenaça la supervivència del camp. Una cosa és transformar-se per no morir i l’altra és acostumar-nos a l’arribada de propietaris que no compren un lloc, en compren 4 o 5 o 8. Que hi hagi un senyor a Madrid que acumula un 3% de les propietats de l’illa és molt fort, no s’hauria de consentir”. Davant això, el cantant i lletrista de Rudymentari vol creure que la música pot ser “una eina de transformació social”. “Queda molt polit dir-ho així”, reflexiona, “però la veritat és que jo no puc dir que serveixi per transformar. Sí que sé que et dóna eines per poder reflexionar, que ja és molt. Almanco jo ho vaig viure així durant la meva adolescència, quan varen ser les meves referències musicals les que em varen ajudar a pensar i a formar-me les meves pròpies idees”. 

D’entre totes aquestes referències, té clar que la que ha deixat una petjada més significativa en la seva trajectòria, tant personal com vital, ha estat Fermín Muguruza. “M’agradaven moltes bandes de punk amb missatges crítics, explícits i reivindicatius, però Fermín Muguruza és qui més m’ha marcat. Pel gust musical però també per la manera que té de transmetre els missatges. És el referent per excel·lència”. I d’entre tots els missatges que llença el nou disc de Rudymentari, un dels més crítics, explícits i reivindicatius, com diu ell, és el del mateix títol del treball: Mala herba sempre creix. “Té un doble sentit, perquè vàrem fer una aturada d’un any fora dels escenaris, i aquest títol era una manera de dir que tornàvem, que seguíem aquí. Però té també una mirada col·lectiva, amb la voluntat de llençar un missatge esperançador. En un moment d’auge de l’extrema dreta, amb un panorama polític tan tensionat també a l’àmbit internacional, hem de recordar que hi ha esperança. Que en els pitjors moments les males herbes rebroten: aquest missatge de resistència crec que és més necessari que mai”, assegura.