Cultura 20/05/2022

Una caravana d’artistes recorre el delta de l’Ebre

Vuit creadors ressegueixen els camins ramaders de la transhumància per reflexionar sobre les amenaces que pateix el món rural

3 min
Els artistes participants en la caravana ebrenca

Sant Jaume d’EnvejaEl zoòleg, naturalista i escriptor Andrés Cota Hiriart (Ciutat de Mèxic, 1982) acaba de publicar Fieras familiares, obra finalista del Primer Premi de No-Ficció de Libros del Asteroide. El llibre recull la seva passió pels animals: de petit va sentir tanta fascinació per la natura, els insectes, els rèptils i els amfibis més diversos, que va convertir casa seva en un zoològic a petita escala. De gran, ha viatjat per mig món a la recerca d'axolots, orangutans, dracs de Komodo i tarsers. Amb aquest historial, no és estrany que més d’un crític literari l’hagi definit com el nou Gerald Durrell, l’autor de La meva família i altres animals, mestre en l'amor a la natura, en la passió pel viatge i en la divulgació científica a través de la literatura. Si els textos de Durrell es recreen en la flora i la fauna de l’illa de Corfú dels anys trenta, aquesta setmana Andrés Cota ha decidit recrear-se en el paisatge d’algunes illes una mica més properes, les que hi ha al tram final del riu Ebre. I no ho ha fet sol. L’escriptor mexicà forma part d’una caravana d’artistes –carregats amb càmeres i llibretes de notes– que des de dimarts i fins dijous ha recorregut el delta de l’Ebre aprofitant les rutes ramaderes de la transhumància.

Un ramat de vaques a les Terres de l'Ebre.

Hi han participat perfils tan diversos com el músic David Carabén (líder del grup Mishima), l’escriptor especialitzat en litenatura Gabi Martínez, l’activista de la sobiranista alimentària Marina Monsonís, l'actriu Ada Vilaró, la il·lustradora Natalia Zaratiegui, l'artista francesa multidisciplinària Natacha Sansoz i Jaume Vidal, performer i dinamitzador cultural. Durant tres dies han visitat l’illa dels bous, situada al tram de riu entre Amposta i Tortosa, han resseguit un ramat de vaques pels termes municipals de la Sénia i Rossell, han acompanyat el trasllat d’un grup de braus pel camí de l’Encanyissada per conèixer el paper que els animals juguen en la regulació del medi i han entrat a l’illa de Buda per copsar de primera mà la regressió que pateix el Delta. Tots amb l’encàrrec de transformar l'experiència en algun tipus d’obra. “Amb aquest projecte, els artistes assumim la corresponsabilitat d’incloure entre els nostres relats temes com la natura, el respecte pel medi ambient o les desigualtats socials”, comenta l'artista ampostí Jaume Vidal, que és el representat ebrenc de la caravana.

La creació des del territori

“El delta de l’Ebre és un espai natural dèbil on es fan molt evidents els reptes que planteja el canvi climàtic. La mirada dels artistes ens pot ajudar a reflexionar sobre el futur d’un tipus de fauna, de flora i de model de societat que pot desaparèixer a mitjà termini. Hem volgut posar el focus a l’entorn rural per reivindicar-lo com un espai on la creació artística i reflexió són possibles”, explica Josep Sucarrats, director de la revista Arrels. Aquesta publicació sobre estils de vida basats en els valors de la natura i el món rural ha organitzat la caravana conjuntament amb l’escriptor Gabi Martínez, que fa cinc anys va posar en marxa un projecte similar a Extremadura: “Amb la Caravana Negra vam reunir vuit creadors durant tres dies per acompanyar el recorregut d'un ramat de vuit-centes ovelles de la raça merina negra, antigament valorada per a la producció de llana, però ara postergada pels baixos índex de productivitat”. En aquella ocasió hi va participar el director de cinema Agustí Villaronga, el pintor Ángel Mateo Charris i els fotògrafs Gema Arrugaeta i Carles Mercader, entre d'altres. Al delta de l’Ebre o a Extremadura, l’art pot ser una bona eina per crear vincles entre cultura i naturalesa i donar visibilitat a uns espais naturals únics.

La caravana 'fluvial'.
stats