Cultura 14/05/2021

Can Serra, la joia medieval oblidada

Fa més de 20 anys que l’edifici és de titularitat pública. És Bé d’Interès Cultural, però el seu degradament no ha cessat. Abans de rehabilitar-lo, Cort defensa que se’n faci un estudi arqueològic

5 min
Can Serra.

PalmaLes parets pintades, plenes de grafits i de portes i finestres tapiades de Can Serra guarden tresors medievals. L’enorme casal és producte de la unió de tres construccions: la més antiga és d’entre final del s. XIII i començament del XIV, i les altres ja són del s. XIX. L’edifici, catalogat com a Bé d’Interès Cultural, és una de les joies més preuades de Ciutat, una casa que molts dels que la coneixen descriuen com a “única”. És així especialment pels enteixinats policromats, però també per les pintures murals i altres elements decoratius gòtics de gran valor patrimonial. 

Costa de creure que hi hagi aquestes meravelles a Can Serra quan un s’hi acosta, perquè des de l’exterior només s’hi veu decadència. A part que s’hi han acumulat pintades durant anys, barreres de l’Ajuntament de Palma emmarquen alguns punts de la casa per protegir els vianants dels bocins de paret que cauen. Els arcs que s’hi distingeixen –on abans hi havia botigues– i les finestres gòtiques –coronella de tres arcs suportats per dues columnes– fan pensar que l’edifici, segles enrere, tenia molta vida. 

La Regidoria de Cultura de Cort fa feina en un projecte d’estudi històric i arqueològic, perquè s’ha de tenir una memòria de tots els “elements patrimonials” que conté. “Per plantejar una rehabilitació en un edifici com Can Serra és necessari tenir molt clars els criteris d’actuació i saber exactament quines intervencions s’hi han de fer. La idea és no perdre cap element important pel camí”, assenyala Marcos Augusto, de l’equip de Cultura de Palma. El projecte el dirigeix el cronista de Ciutat, Tumi Bestard, mentre que l’exprofessor de la Universitat de les Illes Balears Josep Morata Pepín, doctor en Història de l’Art i expert en urbanisme i art antic i medieval, n’és el coordinador. La intenció és crear un equip multidisciplinari per aconseguir “un coneixement més global” de tota la informació que es pugui extreure de l’estudi de Can Serra, amb una mirada enfocada sobretot a la part arqueològica. 

Així ho expliquen des de l’Ajuntament de Palma: “Intervenir aquesta casa implica saber molt més que quin és el seu estat actual. Hem de valorar i estudiar els murals, els enteixinats policromats… Volem saber quin tipus de botigues hi havia abans que la casa fos una única entitat. Això implica temps i doblers”, asseguren. És per això que l’estudi que es planteja ha de ser exhaustiu i concret: “Ens explicarà moltes coses sobre la història de Palma, no només sobre l’edifici”. L’Ajuntament ha fet càlculs del que podria costar aquest estudi, però no s’aventura a dir cap xifra perquè “pot canviar segons el que es faci”. Això sí, “el pressupost és alt”, assegura l’equip de Cultura. 

“És un lloc excepcional. Si podem fer l’estudi arqueològic, estic segur que valdrà molt la pena. Ara bé, el que hi ha a la vista és suficientment valuós”, opina l’expert Morata, que treballa colze a colze amb Tumi Bestard per treure endavant un bon projecte. 

Comprat pel primer Pacte de Progrés

Fou el primer Pacte de Progrés (1999-2003) qui va comprar Can Serra. Hi va invertir 1,4 milions d’euros que provenien de l’ecotaxa. El socialista Celestí Alomar era conseller de Turisme del Govern d’aleshores i recorda prou bé quines eren les idees que hi havia per a Can Serra, la casa que té “els millors enteixinats policromats de la Corona d’Aragó”. “Ho vàrem fer amb doblers de l’ecotaxa perquè teníem molt clar que aquesta partida havia d’anar dirigida a la recuperació del patrimoni, la cura del paisatge, el medi ambient i la rehabilitació de les zones turístiques”, explica Alomar. Els polítics que varen promoure l’ecotaxa tenien clar que els doblers havien de tornar a la població illenca. Una manera de fer-ho era a partir de la rehabilitació i conservació del patrimoni, per aquest motiu es va comprar Can Serra. 

Alomar recorda que la idea era fer-hi un museu d’arts decoratives. La compra també servia per eixamplar la ruta medieval de Palma: des d’Es Baluard Museu (que va inaugurar-se el 2004) passant per la Llonja i fins a arribar al centre. Al final, després d’adquirir la casa, se’n va arreglar la teulada i s’hi va col·locar una gran estructura de ferro a l’interior perquè no s’esfondràs. No s’ha tornat a tocar, però la seva custòdia ha canviat de mans: el casal de Can Serra del Govern va passar a ser de titularitat municipal l’any 2005.  

No va ser fins a l’any 2010 que Cort va comanar un projecte de restauració. Se’n va encarregar l’equip d’arquitectes Lucena Mayol Pérez-Villegas, però mai hi ha hagut pressupost –potser tampoc n’hi ha hagut la intencionalitat– per fer-lo. 

El regidor de Cultura de Palma, Antoni Noguera, assegura que aquests darrers anys han estat importants quant a la rehabilitació del patrimoni: “S’hi ha donat un impuls gràcies a pressupostos supramunicipals”, defensa. Recorda, també, que enguany han de començar les obres de Can Ribas i que ja hi ha doblers per arrancar les de les Torres del Temple. “La fàbrica de Can Ribas estava tancada des de 1962. S’està fent un esforç i s’hi fa feina gràcies a la Llei de capitalitat i a l’ecotaxa. Can Serra requereix una quantia econòmica important, però la idea és donar solució als problemes del patrimoni de Ciutat”, assegura Noguera. 

Àngels Fermoselle, d’ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics), considera que no tot és redactar projectes i fer grans rehabilitacions. Hi ha, a simple vista, una qüestió cabdal: “Com es pot consentir que un edifici públic estigui en aquestes condicions tan terribles? Fa feredat enrevoltar Can Serra a peu”, diu Fermoselle, que considera que els ciutadans tenen “dret a caminar per Ciutat i veure que els edificis estan en condicions dignes”. En denuncia “l’abandonament estètic” i la quantitat de pintades vandàliques que hi ha a les parets exteriors. Un fet, però, “que se sol repetir en altres edificis públics que tenen valor patrimonial”. “Podem entendre que un particular deixi una pintada a casa seva perquè sap que la hi tornaran a fer i costa doblers llevar-la. Però l’administració ha de donar exemple. Els edificis públics han d’estar en condicions”, afegeix. 

Fa falta donar-hi un ús?

Marcos Augusto, de l’Ajuntament de Palma, comenta que, de moment, no hi ha cap pla d’usos específic per a Can Serra, que “això vindrà després de l’estudi que lidera Tumi Bestard i coordina Josep Morata”. 

Una de les coses que defensen des del col·lectiu ARCA és que, si edificis com el de Can Serra tenen valor per si mateixos, potser no cal projectar-hi un museu, unes oficines o un espai transversal i multidisciplinari per al barri. “De vegades no cal mirar tan enllà i deixar que passi el temps perquè no arriba el projecte o pressupost adequat. Ara bé, un BIC com Can Serra convé cuidar-lo, evitar que caigui, fer-lo net, mantenir-lo”, opina Fermoselle. També ho comparteix Josep Massot, d’ARCA, que apunta que “aquest tipus d’edifici comanda per damunt del seu ús”.u 

stats