La Caixa de Música s’inaugurarà com a mínim amb quatre anys de retard

PalmaCom a prest, serà a principis de 2027 quan s’inauguri la coneguda com a Caixa de Música, l’esperada seu oficial de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB). I això serà si no hi ha més retards ni entrebancs en un projecte que es va posar en marxa l’any 2016 i que s’esperava tenir acabat a finals de 2023. Està previst que l’espai, de 4.600 metres quadrats al Nou Llevant de Palma, disposi, entre d’altres, d’un auditori ambsis unes 600 butaques d’aforament, diferents estudis i una pantalla exterior per poder oferir-hi projeccions.

Ara mateix, però, les obres es troben paralitzades a l’espera d’una nova licitació que està pendent de l’aprovació dels pressuposts del Govern per a 2025 i, entre una cosa i l’altra, ningú no gosa marcar terminis en relació amb un espai llargament reclamat, imprescindible per a una de les institucions troncals del teixit cultural de les Illes. “És un poc arriscat aventurar-se a posar una data d’acabament”, reconeix el conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzá, “però ens agradaria veure’l acabat abans de finalitzar la legislatura”.

Han passat trenta-cinc anys després del primer concert de la Simfònica, que es va dur a terme el 29 de setembre de 1989 a l’Auditòrium de Palma, i a hores d’ara la formació no disposa encara d’un espai propi on poder centralitzar no només moltes de les seves actuacions, sinó també, i principalment, els seus assajos i tràmits administratius. Un lloc on dur a terme el seu dia a dia, bàsicament.

“Es tracta d’una anomalia històrica”, reconeix l’actual gerent de la Fundació Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Cristina Martínez, “perquè som l’única comunitat que no té un auditori públic que serveixi de seu. N’empram un que és privat. La resta d’orquestres simfòniques que hi ha arreu d’Espanya, que són més d’una vintena, en tenen un de públic”, admet. És per això que després de nombroses converses al llarg dels anys, el mes de maig de 2016 l’Ajuntament de Palma, llavors liderat pel socialista José Hila, cedí un solar ubicat al Nou Llevant per a la construcció d’aquest edifici, batiat llavors com la Caixa de Música. Va ser cinc anys després d’aquesta cessió quan es van iniciar unes obres que havien de durar poc menys de dos anys –inicialment la data de finalització anunciada era l’estiu de 2023– i que havien de suposar una despesa de 9,6 milions d’euros. En aquest darrer any i mig, però, tot ha canviat.

Obres al 40%

La darrera intervenció que s’ha fet al terreny situat al carrer del Brotat, de fet, han estat unes obres d’emergència que tenien com a objectiu assegurar la conservació de l’estructura que s’hi havia començat a aixecar i que des de principis de 2023 estava exactament igual. “L’empresa que duia a terme les obres, Construcciones Alea, no es va veure capaç d’acabar-les pel preu que havia proposat i es va haver de resoldre el contracte. És una cosa que, lamentablement, passa de vegades amb les obres públiques, que n’hi ha que presenten pressuposts molt a la baixa que després no poden complir i això ho retarda i ho complica tot”, relata Martínez. “En aquell moment havien arribat, més o menys, a un 40% del procés. I la idea era treure a licitació tot d’una el 60% restant, però s’han hagut de fer aquestes intervencions abans de tornar a licitar, perquè eren urgents. Ara haurem d’esperar a tenir la reserva de crèdit aprovada i llavors vindran entre 8 i 10 mesos de procés administratiu. Probablement serà a principis de 2026 quan es puguin reprendre les obres”, afegeix. En tot cas, l’actual gerent, que ocupa aquest càrrec des del passat mes de març després de 35 anys com a cap de producció de la Simfònica, reconeix que és previsible que el pressupost del que queda d’obres augmenti de manera notable respecte del que estava previst –“l’anterior pressupost era de l’any 2021, i tot ha pujat molt en aquests quatre anys”, assenyala. Cal dir que les actuacions d’urgència que s’hi han executat durant el darrer semestre de 2024 han tingut un valor d’1,8 milions d’euros, uns doblers que tampoc estaven inclosos en el pressupost inicial.

Pel camí, però, no només hi ha hagut canvis en relació amb el pressupost i a l’empresa constructora. Els socis amb què compta el Govern per tirar endavant aquest projecte, de fet, també han canviat. Inicialment existia un acord amb dues institucions privades, Fundatur i la fundació Kühne, per aportar cadascuna dos milions d’euros al total del cost d’aquesta obra. Aquests darrers, però, finalment han abandonat el projecte. “El motiu ha estat no haver acabat dins el termini i en la forma escaients les obres”, esclareix el conseller Bauzá, “i l’aportació que havien de fer ells l’assumirà el Govern. Provindrà, com la resta de doblers que s’hi dedicaran, de l’impost de turisme sostenible”. Fins ara, la fundació Kühne havia aportat un total de 660.000 euros 630.000 dels quals se’ls han retornat: els 30.000 restants s’han descomptat en concepte de les entrades de què han disposat durant la seva vinculació al projecte.

Milers d’euros en lloguers

D’aquesta manera, la Simfònica continua operant amb diferents seus i mecanismes per esmenar l’absència d’una seu que sembla que no arriba. “Hi ha setmanes en què els músics arriben a canviar tres vegades d’espai, entre assajos i actuacions”, afirma el director artístic i musical de la Simfònica, Pablo Mielgo. “No es tracta de tenir un lloc on fer concerts, la Caixa de Música significa tenir un espai on conviure, on estudiar, una casa per a la Simfònica”, afegeix. En aquests moments són un total de 75 els treballadors dels quals disposa la institució. Entre ells hi ha 67 músics que durant els darrers deu anys han fet assajos a les instal·lacions de Sonoteque, ubicades al polígon de Son Castelló. Per fer-les servir, és clar, paguen un lloguer, com ho fan a altres espais que utilitza la Simfònica en el seu dia a dia: són desenes de milers d’euros cada any invertits a tenir llocs on assajar i on actuar.

“Serà un canvi dràstic, i ho dic en un sentit molt positiu, perquè també ens permetrà tenir les portes obertes a tothom i desenvolupar una funció social que no sempre hem pogut dur a terme. Convidar escoles a veure com és el nostre dia a dia, per exemple, és una cosa que frisam de poder fer”, relata Mielgo. Tanmateix, però, hi ha un vincle actual que està previst que es mantingui fins i tot quan la Caixa de Música ja s’hagi inaugurat: el que fins ara ha lligat els concerts de temporada de la Simfònica amb l’Auditòrium de Palma.

“L’Auditòrium és l’origen de tot, és on feim els concerts de temporada i la intenció és que s’hi mantenguin. Se li ha de reconèixer al senyor Ferragut [Marc Ferragut, l’empresari de l’Auditòrium] que tenint aquell solar al passeig Marítim podria haver fet un hotel per enriquir-se, com van fer tants altres, però va decidir ubicar-hi un espai destinat a la música que ens ha acollit tots aquests anys”, argumenta la gerent de la Simfònica. “La idea és mantenir-hi els concerts de temporada, que són només una part dels que feim de cap a cap d’any”, afegeix.

De fet, de mitjana la Simfònica ofereix entre un i dos concerts per setmana, cosa que significa que la mitjana anual se situa entre noranta i cent. “Entre ells n’hi ha d’escolars, per exemple, i també d’extraordinaris que es duen a terme a Manacor i Inca, a més d’alguns d’òpera que arriben a Maó”, especifica Martínez, “i d’altres que són realment multitudinaris, com el de Cap d’Any, que enguany va omplir la sala gran del Palau de Congressos de Palma, o el del festival Bellver, que sempre sol atreure molts turistes i estrangers”.

Martínez fa aquest aclariment perquè l’auge en la compra d’habitatges per part d’estrangers a les Balears s’ha fet palès, també, en els abonaments. “Tenim molts abonats que són estrangers que han vingut a viure aquí, i ho veim també en els concerts de temporada que feim per exemple a Manacor, on assisteix molta gent dels pobles del voltant. Actualment molts són gent de fora que ha vingut a viure aquí”.

Projecte de futur

Més enllà de la Caixa de Música, però, Martínez reconeix que hi ha moltes fites a assolir per part de la Simfònica en els pròxims anys. “Ara estam en un moment que jo crec que és molt especial perquè tenim gent amb molta experiència, gent que hi ha estat vinculada tots aquests anys i ha vist créixer la Simfònica, i també molta gent jove que hi comença a entrar i s’hi ha afegit amb moltes ganes i força. Al cap i a la fi, la creació de la Simfònica també va servir per augmentar molt el nivell musical d’aquesta terra. Ha contribuït a tenir tota una sèrie de músics que també han estat professors i ho han fet créixer tot, i ara en recollim els fruits. La Simfònica és el vaixell insígnia de la cultura a les Balears. No hem aturat en tots aquests anys ni tenim previst fer-ho, d’ara endavant”, diu.

Entre d’altres, les novetats per aquest 2025 a la institució inclouen una sèrie de concerts per a dones embarassades i nins de 0 a 3 anys que es faran a mitjan mes d’abril al museu Es Baluard. “No hi serà tota l’Orquestra per qüestions d’espai, és clar, però serà la primera vegada que ens dirigim a aquest públic, infants que encara, potser, no es comuniquen, però que ja poden sentir per primera vegada música en directe, i n’estam molt il·lusionats”, diu Martínez, per qui és essencial també ampliar el nombre d’abonats, que actualment es troba al voltant dels cinc-cents.

“Sabem que és molt més difícil fer un abonat de música clàssica que un de futbol”, confessa entre rialles, “però ho hem d’aconseguir. Que deixi d’haver-hi aquest prejudici classista, que des de petits els assistents s’hi sentin vinculats i que també se sentin seva la Simfònica. I per fer-ho sabem que som també nosaltres els que ens hi hem d’acostar. I sí, la Caixa de Música és molt necessària per aconseguir tot això”, finalitza.