"Els britànics no li van perdonar mai a Howard Carter que trobés la tomba de Tutankamon"

BarcelonaEl descobriment de la tomba de Tutankamon va donar la glòria a l'egiptòleg Howard Carter i al mateix temps el va fer caure en desgràcia: "Els britànics no l'acceptaven gaire, sobretot la classe alta, perquè no era de Cambridge ni d'Oxford, i el tenien com algú secundari. I de sobte, quan va descobrir la tomba, això no l'hi van perdonar mai. Fins i tot després de la seva mort continua sent algú perseguit", afirma l'egiptòleg Francisco J. Martín, el director de la Fundación del Instituto de Estudios del Antiguo Egipto, en una entrevista amb l'agència Efe. Fa vint-i-dos anys que Martín excava a Luxor, el lloc on el 4 de novembre del 1922 va ser descobert el tresor funerari del "nen faraó". "Carter no tenia estudis reglats d'egiptologia, però malgrat tot va ser un gran egiptòleg i un gran arqueòleg", subratlla Martín.

La formació com a egiptòleg de Howard Carter va arrencar el 1904 quan va arribar la zona arqueològica de Bani Hasan per treballar com a dibuixant i va quedar fascinat per la cultura dels faraons. Va ser també en aquell moment quan va començar la seva relació amb la població local, que va ser una de les claus per poder trobar la tomba de Tutankamon: "Carter va trobar la tomba de Tutankamon gràcies a la connexió amb la població local i l'ajuda dels egipcis, per a qui la mala relació que Carter tenia amb els anglesos, que era la potència colonial d'Egipte, va ser el motiu que li obrissin les portes", diu Martín. "Carter tenia informació de famílies de la zona i la gent que es dedicava a les excavacions sabien a través dels seus avis on hi havia les tombes". El més probable és que els ajudants diguessin a Carter on havia de buscar, però Martín adverteix que no hi ha "evidències físiques" d'això.

Després de descobrir la tomba, Carter no va rebre cap reconeixement del govern britànic ni de la casa reial britànica. "Carter va morir pràcticament sol el 1939, i la seva mort no va merèixer cap mostra de condol de cap col·lega britànic ni europeu", lamenta Martín. Per a aquest arqueòleg, la figura de Carter s'ha "enfosquit" amb acusacions de robatori d'objectes de la tomba de Tutankamon, encara que en aquell moment la compravenda de peces històriques no estava prohibida. Concretament, Martín fa referència a un article que va aparèixer al diari The Observer que incloïa fragments d'una carta d'un dels membres de l'equip de Carter, l'acadèmic Alan Gardiner. En aquesta carta Gardiner retreia a Carter que intentés compensar-lo com a traductor de jeroglífics amb un objecte "indubtablement robat de la tomba". "Em costa creure que Carter robés materials. Hi donaré crèdit sempre que la informació estigui documentada", diu Martín. Gardiner també deia que els objectes que tenia Carter podien provenir d'altres llocs perquè abans del descobriment de la tomba de Tutankamon havien aparegut objectes i segells relacionats amb ell a la Vall dels Morts. "Carter sabia perfectament quanta glòria li corresponia pel descobriment de la tomba de Tutankamon. No seria tan maldestre d'agafar una peça o dues o cinc per destruir tota la seva reputació, és una altra història absurda", conclou Martín.