Biel Barceló Bover: "Hem viscut de brusques i obres inacabades"
A 80 anys, simbolitza part del renaixement lingüístic de les Rondalles
ManacorA 80 anys, Gabriel Barceló Bover (Manacor, 1936) simbolitza part del renaixement lingüístic i la capitania d’un dels grans vaixells que defensen el país de les rondalles, la cultura i la llengua. Les seves calaixeres bullen, plenes de dèries, que evidentment ell es nega a abandonar. Fa més de mig segle que lluita sense treva per preservar i investigar la titànica obra d’Alcover. I ha fet costat, també, a molts escriptors que han polit el nom de Manacor. Fou alumne de Francesc de B. Moll i fundador de l’Escola de Mallorquí, quan la paraula ‘català’ era quasi blasfèmia. Ell ha estat un dels personatges culturals de la setmana en oferir, dimarts, una conferència a la seu de la Institució Pública Antoni M. Alcover en què recordà la figura del seu amic i company de lluita Miquel Riera Alcover. Fou durant l’exposició de la vida del renebot del canonge de Santa Cirga quan llevà la pols al projecte de parc temàtic de les Rondalles.
“Hem viscut de brusques i obres sense acabar”, explica amb to d’humor per referir-se a la història de Manacor. “L’església gran -inacabada- n’és un bon exemple”, subratlla, i en parla de molts altres en una ciutat que, per no tenir, “no té ni un sol hotel”. Parla del projecte del parc de les Rondalles amb el contrast que allà on s’hagués pogut fer, ara n’hi haurà un de plaques solars. Recorda un Miquel Riera Alcover “tímid però intel·ligentíssim, que veia que no hi havia voluntat política per a un projecte en el qual volia l’Ajuntament formant-ne part, que hauria donat feina a molta gent quan les perles morien”.
Barceló també rememora l’esforç de Riera Alcover en la defensa de la llengua: “En certa ocasió digué que hauríem de tornar al temps de les fones per defensar-nos, i això que no va viure l’època Bauzá”. No reivindica personalment el parc, però l’ha tret a llum, quasi vint anys després, perquè les noves generacions valorin un projecte que encara desprèn fantasia.