La calaixera que guarda el parc temàtic de les Rondalles Mallorquines

ManacorTot i que cada any Manacor dedica la primera setmana de febrer a recordar la figura del filòleg i folklorista mossèn Antoni Maria Alcover, a cada convocatòria alcoveriana neix alguna flor romanial en forma d’acte que aporta noves de l’entorn rondallístic en què no només es va moure el popular canonge de Santa Cirga, sinó també alguns membres de la seva nissaga. Tal és el cas de Miquel Riera Alcover (1943-2001), renebot de mossèn Alcover i que, a part de ser un reconegut metge especialista en endicronologia i també funcionari de prestigi dins la sanitat pública, va dedicar-se a investigar i promoure la figura del seu oncle segon i la seva prolífica producció literària.

Enguany, en descobrir la vida i obra de Miquel Riera Alcover, el seu amic Gabriel Barceló Bover (Manacor, 1936), apòstol alcoverià de cap a peus i fundador de la prestigiosa Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, ha tret d’una de les seves ‘calaixeres’ un dels documents que foren pilar de la creació de la Fundació Mossèn Alcover, precedent de l’actual i dinàmica Institució Pública que porta el mateix nom.

El document en qüestió es tracta d’un projecte de parc temàtic sobre les Rondalles Mallorquines dissenyat el 1999 pel mateix Miquel Riera Alcover.

Aleshores, el projecte aspirava a ser punt de partida d’un nou vessant econòmic per al municipi, que alhora tingués un ampli ressò de la tradició i la cultura mallorquines. D’una banda, amb aquest projecte es pretenia impulsar la divulgació de les Rondalles Mallorquines i donar-los un abast mundial. De l’altra, es volia crear un complement d’atractiu turístic per a tota l’illa, i per a Manacor en especial. Tot això es planificava a final del segle XX i començament del XXI, època en què la potent indústria perlera manacorina entrava en un declivi irreversible.

Avui, sembla que la visió de Miquel Riera Alcover sobrepassava l’horitzó del seu temps.

De l’anàlisi del projecte de parc temàtic, es destria que les rondalles havien d’aprofitar-se com a reclam turístic i alhora complir una funció pedagògica, sota una xarxa empresarial i institucional que inclogués Cultura, Turisme, Universitat “i noves tecnologies”. La memòria descriptiva acull els grans trets del parc i només hi manca el projecte tècnic.

Riera Alcover no s’aferrà a una idea rondallesca, sinó que la vestí amb números. Les factories de perles a Manacor, ja entrades en fase de deslocalització, després de caure en mans foranes, rebien 1.130.000 visitants a l’any; “un 40% arriba en autocar i un 60% en vehicle”, recordava l’autorde la iniciativa.

El renebot de mossèn Alcover il·luminà la seva idea de parc temàtic en una visita al Parco di Pinocchio de Collodi, a Itàlia. Llavors, una vegada concretat, Riera Alcover presentà el projecte al II Concurs Empresarial Turístic, en què fou guardonat pel seu treball. Però el projecte no tingué més empenta que el de formar part dels objectius de la Fundació Pública Mossèn Antoni Maria Alcover. La seva primera junta rectora es reuní per primer cop el 19 de juliol de 2000. Al marge de representants polítics, el món cultural hi estava ben present. Hi apareixen noms com el d’Aina Moll, Gabriel Galmés, el mateix Miquel Riera Alcover, Felip Munar, Gabriel Barceló Bover i Pere Orpí, entre d’altres.

La idea de parc temàtic de les Rondalles Mallorquines es va esbravar mentre la Fundació Mossèn Alcover s’afanyava a donar llustre a altres metes. No obstant això, el parc temàtic suposava un bon acompanyament a l’objectiu de fundar un organisme d’estudi i promoció de les rondalles. I en el rerefons, Riera Alcover hi deixà caure un repte personal: crear una escola de mallorquinitat per als estudiants davant les operacions de malvendre Mallorca als europeus.

Efectivament, el projecte de parc temàtic piulà en el mateix terreny en què les operacions immobiliàries i venda de finques a estrangers comencen a clivellar una Mallorca ja prou desfigurada.

Opcions d’ubicació

Però quin podria ser el millor indret on ubicar el parc temàtic? Aleshores, el debat es focalitzà en dues zones: Son Negre i Santa Cirga-Son Crespí Vell. Abans, emperò, es volia trenar un itinerari alcoverià dirigit a l’excursionisme, partint del complex Jordi des Racó, continuant cap a l’esvelta església de Son Negre, obra de mossèn Alcover, i cap a altres temples dissenyats pel mateix Alcover arquitecte: l’església de Son Carrió, Portocristo, Son Crespí Vell (on va créixer), Sant Cirga (on va néixer el 1962) i acabar a la Creu de Gaudí al cementeri.

Son Negre, amb tots el conjunt de casals propers a l’església (cas Mestre, l’escola rural...), es veia com un indret ideal per al futur parc temàtic, per al qual se cercaven 50 quarterades. També agradava la zona entre Santa Cirga i Son Crespí, on curiosament ara hi ha un projecte de parc fotovoltaic, que ocuparà quasi el doble de terreny que ho hauria fet el parc temàtic de les rondalles. L’opció de Santa Cirga-Son Crespí portava com a element històric ser gairebé el bressol de la gran recopilació de faules, amb més de 400 capítols i escenaris, la major part dels quals projectats a la contrada del Llevant.

Participació pública

Què hauríem trobat al parc de les Rondalles Mallorquines? Idò, a més de zones recreatives amb personatges de conte, un auditori, un teatre de teresetes, la cova dels dimonis, les cases dels gegants, centres gastronòmics de plats antics de la cuina mallorquina, un museu d’eines antigues, la trona de les Rondalles (avui el seu equivalent arriba amb la marató anual de rondalles de la setmana cultural) i un conjunt de botigues d’exposició de productes autòctons. Amb tot, Riera Alcover volia que el projecte, com a empresa turística, tingués una important participació pública.

“El turisme demana més espais culturals”, escrivia Miquel Riera Alcover, i abans de morir deixà la seva idea encesa. Pocs anys després, arribaren el Palma Arena, el projecte d’òpera, el palau de congresos de Palma i altres infraestructures faraòniques en què s’embarcà la política autonòmica, la gestió de les quals deixà un forat de rondalla.