'Atenea', a Netflix: una tragèdia èpica sobre una França on esclata la guerra civil

L'any 2007 Romain Gavras sacsejava França amb el videoclip de Stress de Justice. El cineasta radicalitzava per subvertir-lo cert imaginari lligat a la banlieue tot seguint la ràtzia de violència d'una colla de marrecs en actitud de desafiament extrem en el seu viatge del barri fins al cor de París. A Atenea, el seu tercer llarg de ficció, i amb la complicitat al guió de Ladj Ly (Els miserables, 2019), amplia aquesta fascinació per la idea del barri marginal que s'aixeca contra la França hegemònica després que la policia en mati, presumptament, un veí jove. El fill de Costa-Gavras defuig les inèrcies del cinema social per abraçar l'èpica de la revolució col·lectiva amarada pel pathos d'una tragèdia familiar.

Els tres germans protagonistes reaccionen de manera diferent a l'assassinat, que no se'ns mostra, del quart i més petit. El gran, traficant de drogues, s'hi posa de perfil; el mitjà, membre de l'exèrcit i ciutadà exemplar, aposta a priori per la diplomàcia; el petit, indignat, lidera com un messies la revolta a Atenea, el barri disposat a resistir numantinament l'embat policial llevat que s'entreguin els assassins del noi. Des de l'aclaparador pla seqüència inicial, Gavras aposta per una posada en escena vigorosa que ens submergeix en el caos, la ràbia i l'empoderament d'una comunitat en estat de guerra. Però Atenea també desconcerta per cert enlluernament per la violència masculina i l'exhibició de poder testosterònic disfressades de rebel·lió, i pel que sembla un final pro sistema.