PATRIMONI
Cultura 12/12/2018

L’Arxiu de la Corona d’Aragó celebra 700 anys impertèrrit

Una de les institucions arxivístiques més antigues d’Europa mostra les seves joies

Sílvia Marimon
3 min
L'Arxiu de la Corona d’Aragó celebra 700 anys impertèrrit

BarcelonaL’ànsia dels reis de la Corona d’Aragó per preservar tots els documents era tan forta que quan es va acabar la guerra civil catalana (1462-1472) Joan II va ordenar que no es destruïssin els papers generats per aquells que havien volgut arrabassar-li la corona. És un punt d’inflexió, perquè la majoria de governants optaven per destruir la memòria dels seus rivals. A l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) a aquests monarques il·legítims (Enric IV de Castella, Pere el Conestable de Portugal i Renat I d’Anjou) se’ls va denominar “reis intrusos”. Els seus registres van quedar guardats però amb les tapes ennegrides amb tinta i amb una lletra que simbolitza el final: Z.

L’ACA ha sobreviscut set segles sense interrupcions, no ha perdut ni un sol paper malgrat totes les convulsions històriques i, a diferència d’altres arxius, no té cap document que sigui fruit de l’espoli. Per celebrar 700 anys d’història, ahir va inaugurar una exposició que es pot visitar fins a l’octubre de l’any vinent amb alguns dels seus documents més valuosos.

“L’arxiu és a Barcelona perquè sempre ha estat aquí, és una de les institucions barcelonines més antigues, juntament amb el Consell de la Ciutat”, explica Carlos López, director de l’ACA des de fa vint anys. De fet, durant 700 anys no s’ha mogut pràcticament de la plaça del Rei. Actualment la seu històrica és al carrer dels Comtes (bona part dels documents són a l’edifici del carrer dels Almogàvers), anteriorment havia estat a la capella de Santa Àgueda i, temporalment, a la Generalitat. Quan va saltar la polèmica per les obres de Sixena, l’ACA va tornar al focus polític i mediàtic perquè a alguns polítics de l’Aragó no els convencia que fos a la capital catalana.

Un patronat que no s’ha reunit mai

El 20 de gener del 2007, l’arxiu, per evitar polèmiques, va passar a ser gestionat pel ministeri de Cultura i es va constituir un patronat en el qual participen, a més del ministeri, les comunitats autònomes d’Aragó, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, però que no s’ha reunit mai. “Seria bo que es reunís, perquè així ho diu la llei”, explica López. Tanmateix, el fet que no s’hagi reunit mai, segons López, no trasbalsa el seu funcionament: “No afecta ni la vida ordinària ni administrativa ni cultural de l’arxiu perquè el seu personal depèn del ministeri”.

Un petit pergamí, que es pot veure a l’exposició, és l’origen de la unió entre Catalunya i l’Aragó: es tracta del document del 13 de novembre del 1137 en què el rei Ramir II d’Aragó comunica als seus súbdits la donació de la seva filla Peronella i del regne d’Aragó al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Però hi ha documents més antics, com la venda d’un camp a la vora del Llobregat al comte Guifré de Barcelona i la seva dona Guinidilda, del 24 d’abril del 889.

L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser, amb el del Vaticà, un dels primers a Europa. El juliol del 1318 Jaume II va ordenar que es construís al seu palau reial una cambra amb volta per conservar registres, privilegis i altres escrits de la cancelleria i de la cort. Un dels primers ingressos van ser els documents confiscats per Jaume II a l’orde dels Templers, dissolt el 1312. A l’exposició hi ha des del Decret de Nova Planta fins a les cartes del sultà del Marroc al rei de Granada Yússuf, passant pels decrets d’expulsió de jueus i musulmans o el pagament del salari de dotze ballesters que Pere el Cerimoniós va enviar a l’Acròpolis.

Arxivers valents

Altres joies que es mostren són el conveni firmat per Colom amb els Reis Catòlics per al seu primer viatge, un Codex calixtinus, les targetes de visita de Verdaguer o un dels primers projectes de Gaudí. L’exposició també és un homenatge als arxivers i al seu zel, com el que va tenir Pròsper de Bofarull, que el desembre del 1827 li va dir al rei Ferran VII que si no apagava el cigarret no el deixava entrar a l’arxiu, o la valentia de Jerónimo Alterachs, que el 1713, durant el bombardeig de Barcelona, va col·locar els registres apilats fins arribar al sostre per evitar que caigués. Segons López, l’any passat més de 900.000 persones van visitar l’arxiu (no precisa si només van entrar al pati) i van consultar-lo 500 investigadors.

stats