Les arts escèniques trenquen amb Cort: crònica d’una ruptura anunciada

PalmaMales pràctiques, actituds de menyspreu, maltractament i amenaces dirigides a professionals i entitats culturals. Aquesta és la punta de l’iceberg que ha provocat la ruptura del sector de les arts escèniques –les principals associacions professionals de l’àrea signen el comunicat emès fa una setmana– amb l’Ajuntament de Palma. El trencament s’ha produït després de tot un seguit de fets denunciats aquests dos anys per entitats com l’Associació de Dramaturgues i Dramaturgs (ADIB) i la d’Actors i Actrius Professionals (AAAPIB), amb prop de dos-cents associats entre les dues. Ara tots ells assenyalen conjuntament el director general d’Arts Escèniques i Música de Cort, Rafel Brunet, i exigeixen responsabilitats al regidor de l’àrea, Javier Bonet.

Contactat per l’ARA Balears, Brunet ha declinat fer cap tipus de valoració de la situació i del comunicat, com tampoc ho ha volgut fer el coordinador general de Cultura i Turisme de l’Ajuntament de Palma, Fernando Gómez de la Cuesta. La negativa per part de Cort a fer declaracions sobre el manifest del sector de les arts escèniques arribava el mateix dia en què el batle de Palma, Jaime Martínez, defensava “la transformació del model turístic a través de la cultura” a la darrera edició de la World Travel Market de Londres.

El Cicle de Circ

Si bé els fets denunciats per part del sector venen d’enrere, tot va esclatar arran de la darrera edició del Cicle de Circ de Palma, ara reconvertida en Palma Circ. Pocs dies després de finalitzar l’esdeveniment d’enguany, l’Associació de Professionals del Circ de les Illes Balears (APCIB), que havien impulsat la posada en marxa d’aquest projecte amb l’anterior equip de govern de Cort, emetia un comunicat per anunciar que se’n desvinculaven “per manca de respecte institucional i pèrdua dels valors fundacionals del projecte”. Entre d’altres, assenyalaven “falta de transparència i participació democràtica”, “preses de decisions sense consens” i “canvis en les condicions econòmiques i manca de respecte professional”. Davant això, l’Ajuntament va emetre un comunicat en què s’acusava l’associació de “sectària i arbitrària” i de “beneficiar exclusivament el seu entorn” sense garantir la qualitat i diversitat del cicle.

“La veritat és que no podem dir que la resposta de l’Ajuntament ens sorprengués, tot i que fos un absolut despropòsit, però sí que va servir perquè altres associacions d’arts escèniques es posassin en contacte amb nosaltres i decidíssim plegats que era hora de denunciar conjuntament tot el que ha succeït durant aquests anys. Supòs que esperaven silenciar-nos, però el que varen aconseguir va ser donar-nos forces per xerrar”. Qui així ho exposa és un dels membres de l’APCIB que, com la resta de fonts consultades per l’ARA Balears, demana romandre en l’anonimat. La majoria ho fan perquè tenen por de repercussions, de perdre futures oportunitats de programar els seus espectacles a la ciutat amb més escenaris públics de les Balears, i perquè alguns ja s’han sentit assenyalats, si bé també n’hi ha que subratllen que la idea és evitar que es puguin personalitzar les queixes, “perquè les signam les principals associacions d’arts escèniques de les Balears, cosa que vol dir que és el sector qui es manifesta”.

A les sis que varen signar el comunicat emès dia 31 d’octubre (Illescena, d’empreses d’arts escèniques; APDIB, de professionals de dansa; Taula, d’educadores culturals, a més de les ja citades APCIB, AAAPIB i ADIB) s’hi ha afegit també Unima Balears, d’Amics i Professionals dels Titelles. “És curiós que ens qualifiquin de sectaris, en tot cas”, prossegueix aquest professional del circ en conversa amb l’ARA Balears, “perquè la nostra associació representa més del 80% del sector del circ a les Balears. Així i tot, dels 11 espectacles que es varen proposar per a la darrera edició del Cicle de Circ, només quatre eren de companyies associades, mentre que de les tres escollides finalment per Rafel Brunet cap ho era. I, casualment, ell sí que ha programat en més d’una ocasió espectacles de l’empresa on treballava abans. Per evitar aquest tipus de coses, a les bases del cicle hi constava la necessitat de disposar d’una figura externa que en fes la selecció, però és un càrrec que ell també ha decidit eliminar”.

Can Ribes

El malestar del sector del circ, però, té altres ingredients, com la gestió de Can Ribes. “Ja s’havia pactat amb l’anterior equip que seria un espai dedicat al circ, propietat de l’Ajuntament però gestionat per l’associació de professionals del circ. No ens ho hem inventat nosaltres, és el que fan a Catalunya, a València i a Galícia, per posar-ne tres exemples. La qüestió és que amb el canvi de govern va quedar clar que no els interessava i varen començar a parlar de donar-li altres utilitats, però tot molt ambigu. En cap moment hi va haver voluntat de dialogar amb nosaltres, que fa anys que reclamam que el sector del circ, que ha crescut moltíssim en aquests anys a les Balears, necessita un espai on assajar i investigar. Varen posar una excusa darrere una altra fins que finalment varen votar que no, que Can Ribes no seria un centre de circ. I no ens varen donar ni dret a defensar-ho”.

‘Ca ses Monges’

Poc abans del ple on es va produir aquella votació –el mateix en què el regidor de Mobilitat de Cort li va amollar un “me gusta la fruta” a la portaveu de MÉS per Palma, Neus Truyol–, a mitjan novembre del 2023, començaven els càstings per a la primera gran producció teatral que engegava l’actual equip de govern: Ca ses Monges, una nova versió de l’obra de Xesc Forteza programada per commemorar el 25è aniversari de mort de l’autor. “No vàrem aconseguir aclarir les condicions laborals dels intèrprets, i això que ho vàrem sol·licitar a través de diferents canals, entre els quals hi havia una instància”, assegura un dels membres de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals (AAAPIB). “Només ens van dir que ‘els artistes perceben un salari i estan donats d’alta al règim d’artistes de la Seguretat Social per als assajos i representacions’, cosa que donàvem per fet”.

Ja en el moment de la preproducció de l’obra, diverses associacions del sector varen emetre un comunicat titulat Fum i il·lusionisme, manca de transparència a la gestió de les arts escèniques a Cort. Llavors Rafel Brunet sí que va atendre l’ARA Balears i va assegurar que les condicions serien “segons el conveni del teatre Principal”. Afegia, això sí, que “he fet d’actor 30 anys i mai no m’han dit abans de fer el càsting quant em pagaran. Quan, a més, puc estar negociant en funció de l’espectacle, si aquest és el meu caixet, si ho faria per tant… Aleshores, on deixam la llibertat artística si ho tancam abans? Nosaltres defensam la llibertat artística, el que sigui més adient per ells i les seves necessitats. I tothom ho ha acceptat a la primera i ben content”.

L’Associació d’Empreses Balears d’Arts Escèniques, Illescenes, també va voler afegir-se al comunicat per deixar constància que algunes de les companyies associades, tretze en total, han rebut “intents per part de l’Ajuntament de rebaixar de manera significativa les tarifes dels projectes professionals, proposant preus molt per sota del valor de mercat”. “Això de negociar li agrada molt perquè té una visió purament mercantilista de la cultura”, assegura un altre artista consultat, membre d’una companyia teatral, “i l’única cosa que li interessa és això, els doblers que mou. I no dic que no s’hagi de tenir en compte, és un criteri que s’ha de valorar, però no pot ser l’únic. I ho ha estat tot aquest temps”.

Espais d’assaig

En aquest sentit, un altre professional de les arts escèniques, membre d’associacions com Illescena i APDIB, parla de les traves amb què s’han trobat les companyies per poder fer servir sales municipals com a espais d’assaig quan no s’utilitzen. “És un problema que ve d’enrere i que ja s’havia traslladat a l’Ajuntament. Ens varen dir que sí, que ho tenien en compte, i no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat. Ens hem arribat a trobar amb coses com que ens regategin hores de muntatge a l’hora de pactar les condicions per a una actuació, o que ens diguin que ens deixen la sala per assajar, però sense tècnic. Fins i tot ens l’han ofert sense àudio! Com has de fer res així? És un fàstic haver de lluitar tant per poder fer feina”. Ho corrobora un actor associat a l’entitat que els representa des de l’any 1998, l’AAPIB. “Havíem aconseguit un conveni de col·laboració que ens permetia tramitar les peticions de manera més àgil, ràpida i directa”, exposa, “perquè si havies de fer les peticions pels canals habituals moltes vegades no hi havia marge. Doncs bé, aquesta fita tampoc s’ha respectat i hem tornat on érem, que és que ho hem de fer a través d’una instància general”.

Tot això, que apareix reflectit al comunicat on es parla d’un “empobriment del teixit cultural”, ja s’havia traslladat amb anterioritat als principals responsables de l’àrea de Cultura de Cort. Va ser a una reunió que va tenir lloc fa uns mesos, on varen assistir diferents representants d’algunes d’aquestes associacions, a més de Rafel Brunet, Fernando Gómez de la Cuesta i Javier Bonet. “I ens varen dir que ens escoltaven i prenien nota de tot, però no ha canviat res, en aquest temps. I, de fet, s’ha continuat ben igual”, assegura un dels professionals presents a la reunió, qui afegeix que “mai no ens havíem trobat amb una situació similar. En més de 20 anys de feina que duc en aquest món, sempre s’havia pogut fer feina amb l’Ajuntament, fos qui fos que governava”, assegura.

També els dramaturgs illencs, a través de l’Associació de Dramaturgues i Dramaturgs de les Balears, s’han sumat al manifest, on assenyalaven fets com un “repartiment irregular” de la retribució econòmica assignada al Concurs Xesc Forteza de textos teatrals còmics i les desavinences amb Cort en relació amb el projecte de Lectures dramatitzades, impulsat per l’entitat. “La resposta del senyor Brunet va ser que només rebria suport de l’Ajuntament si es transformava en una convocatòria de concurrència competitiva sota el seu control directe”, asseguren.u