Set de cada deu artistes menorquins ja tenen pèrdues

MaóLa crisi del coronavirus també ha impactat en el sector cultural menorquí: segons un estudi de l’Associació d’Educació d’Adults de Menorca, el 33% dels artistes de l’illa ja han perdut tots els ingressos. De fet, en total un 71,4% ja ha notat les pèrdues, mentre que el 29,6% restant assegura que aviat les notarà. Per a l’estudi s’han consultat més de 200 persones entre el 25 de març i l’1 d’abril, la majoria de les quals es dediquen a la música (50,7%), seguides per les que fan arts escèniques (42,1%) i els artistes visuals (19,6%). Cal dir que alguns combinen activitats de més d’un tipus.

En tot cas, el 56% de les activitats que proporcionen ingressos als artistes han estat cancel·lades: des de funcions de teatre fins a exposicions i concerts, i el 34,5% s’han ajornat. A banda que tres de cada deu artistes han perdut tots els ingressos, més de la meitat dels consultats afirmen que ells i tota la seva família depenen de l’entrada dels doblers de les activitats culturals. El sector està especialment preocupat pel futur i la possibilitat de fer nous projectes. De mitjana, es calcula que els artistes menorquins estan perdent entre 250 i 500 euros setmanals. Però un 29% ja n’hauria perdut més de 1.000 i un 11%, més de 5.000.

El responsable de l’estudi és el gerent cultural i exdirector general de Cultura del Govern balear, Jaume Gomila. A més, ell ha coordinat la recent proclamació de Menorca com a Regió Gastronòmica Europea 2022.

“D’ençà que va començar el confinament, vaig cercar la manera de procurar ser útil als conciutadans, de fer allò que sé fer i de posar-ho a la seva disposició, col·laborant amb col·legues de tot el planeta. El principal focus de la meva preocupació són els professionals de la cultura, que en viuen del tot o en part”, assenyala. Afegeix que la recerca ha servit perquè “les diverses branques de l’àmbit prenguin consciència del sector, que se sentin part de la mateixa realitat”. Considera que la profunditat de la caiguda és “inversament proporcional al rellançament” i admet que “commou veure que els artistes, als quals no els queda gairebé res, obren una finestra, física o virtual, i ho continuen donant tot”.

Per rellançar la cultura, Gomila proposa treballar en tres línies: aportar finançament públic immediat, “s’haurien de donar ajuts mensuals no contributius als artistes que obtenen ingressos a partir de les arts”, diu; treballar amb altres sectors productius “per afegir-hi valor i generar ocupació”; i col·laborar amb les ONG per “crear nous contextos, expandint la cultura i acostant-la a les persones més desfavorides”. Tot, amb un macroobjectiu: que hi hagi cultura a tots els municipis de les Balears els 365 dies de l’any.

Durant el confinament s’han posat en marxa diverses iniciatives culturals a través de les xarxes socials, però, mentrestant, els artistes viuen amb incertesa els efectes de la pandèmia a mitjan i llarg termini. “Preocupa la cancel·lació de concerts i la manca de contacte amb la gent. Tenia actuacions fins a final de maig per presentar un disc nou i ara tot s’ha passat fins després de l’estiu”, explica el músic Bep Marquès. “Confii que la gent respongui dins les seves possibilitats”, afegeix. Avisa que la cultura “no serà una prioritat per a molta gent”, i lamenta que les previsions de recuperació siguin negatives: “Diuen que el nostre gremi serà el darrer que s’aixecarà i que moltes coses canviaran, com els concerts que passaran a ser de format reduït”. Malgrat tot, Marquès és optimista: “Vam superar la crisi del 2008 i també ho farem amb aquesta”.

Petició de suport

La segona part de l’estudi inclou un seguit de recomanacions a les diverses institucions públiques amb competències culturals. En aquest sentit, es demana mobilitzar, amb efecte immediat, un fons d’emergència per als artistes, prioritzant els que viuen de la cultura. També sol·licita considerar la renda bàsica universal com a model de finançament, assegurar que els actuals mecanismes inclouen els artistes freelance com a potencials beneficiaris, crear fons fiduciaris per a escenaris similars en el futur, promoure taules de debat i de negociació amb delegats dels subsectors i redissenyar l’espai públic per a la creació. A més, l’informe reclama que es facin tan aviat com sigui possible els pagaments que l’Administració té pendents als artistes, engegar mecanismes per recaptar i redistribuir fons a partir de les activitats en línia, contractar els artistes sempre que sigui possible, etc.

Pel que fa als mecenes, donants i patrocinadors, l’estudi reflecteix que cal mantenir les subvencions atorgades, especialment a aquells esdeveniments que s’hagin hagut de cancel·lar, en què ja s’ha incorregut en costos i s’han reemborsat les entrades; transformar beques paralitzades en beques destinades a la subsistència dels artistes, i donar suport a programes de subsistència.

El treball de camp de l’Associació d’Educació d’Adults de Menorca destaca el paper dels mitjans de comunicació a l’hora de donar suport als artistes i pagar-los la feina. Per aquest motiu, creuen essencial avançar doblers als guionistes per a noves sèries o documentals, animar-los a dur a terme la seva activitat, posar en marxa una programació nova per als infants, contractant músics, actors i il·lustradors, comprar contingut d’espectacles gravats prèviament, generar streaming experimental amb nous formats i estimular la creativitat.