L'artista que va convertir en art l'expedient de Picasso de la CIA
L'Espai Caldes andorrà acull una nova exposició de la col·lecció d'art censurat de Tatxo Benet
Escaldes-Engordany (Andorra)Què s'ha de fer amb les obres d'art fetes per un assassí? Han de ser cancel·lades, o s'han de poder veure a les galeries i els museus? El debat està damunt la taula: la nova exposició de la col·lecció Censored, de Tatxo Benet, al renovat Espai Caldes d'Andorra inclou Tom, una fotografia del britànic Saul Fletcher, que fa cinc anys va matar la seva companya, la comissària d'art Rebeccah Blum, i després es va suïcidar. Aleshores, Fletcher estava representat en una exposició col·lectiva organitzada pel Palazzo Grassi de Venècia a la Punta della Dogana, edifici i indret propietat del magnat del luxe François Pinault. Després dels fets, els responsables del centre van retirar la fotografia de Fletcher de la mostra i en van eliminar la biografia de la web. "No és un acte de cancel·lació, sinó un gest de condol", va dir el president del Palazzo Grassi, Bruno Racine.
A Andorra, Tom està al costat d'Industrial Maine, una petita pintura del nord-americà Bruce Habowski, que va ser cancel·lat el 2018 d'una exposició col·lectiva en un museu universitari de Maine després que se sabés que el 1999 havia estat condemnat per un delicte d'agressió sexual pel qual va passar sis mesos a la presó. Les tres obres que tenia exposades les van retirar arran de les queixes d'un estudiant i en contra del criteri de la comissària de la mostra. "Aquestes són les dues obres de l'exposició que estan més al límit que cap altra, sobre si les podem mostrar o no", afirma el director artístic de la col·lecció, Carles Guerra. Tanmateix, Guerra, que és el comissari de la mostra, troba que la censura té tant pes en totes les obres exposades que l'ha titulat La censura és la comissària d'aquesta exposició.
L'exposició, que es pot visitar fins al 20 de setembre, inclou obres de 18 artistes. Més enllà de l'extrem que poden representar Fletcher i Habowski, l'exposició inclou noms com Marta Minujín, Daniel G. Andújar, Mounir Fatmi, María Evelia Marmolejo, Paul McCarthy, Ai Wei Wei i Núria Güell, que representen com el poder fa que els artistes paguin cars els seus desafiaments. "Les obres exposades procedeixen d'artistes i de moments diferents, però la censura et fa veure que acaben sortint unes constants", adverteix Guerra, entre les quals l'atac al cos de la dona, com és el cas de Marmolejo, que va ser detinguda a Madrid el 1985 després d'escriure la paraula Amèrica a la base del monument de la plaça Colón.
Les obres són organitzades per "constel·lacions" i l'aparell abassegador de l'Estat també es troba en el projecte utòpic de Marcelo Expósito 50.000 víctimes (1991), en el qual proposava exhumar les restes de Franco i Primo de Rivera i tornar a enterrar-los uns metres més enllà sense nom, igual que les víctimes de la Guerra Civil que hi ha enterrades. Dins els taüts buits, Expósito proposava apilar-hi "làpides on es gravarien els noms de diversos milers de persones encara vives, extretes de llistats telefònics o altres registres administratius, en un nombre aproximat al de les víctimes que aleshores es calculava que estarien enterrades als columbaris", va explicar el mateix artista.
El Procés també és present en una mostra que inclou la polèmica bandera espanyola lligada com una soga en un centre autogestionat de Màlaga, i el vídeo que recull la visita que Ai Wei Wei va fer a Jordi Cuixart a la presó de Lledoners, en un vessant més íntim de defensor dels drets humans que el d'artista estrella. Es van trobar al taller de ceràmica, i Cuixart va voler dipositar a la col·lecció el motlle de la seva petjada que li va fer Wei Wei, com havia fet abans amb altres presos.
L'informe de Picasso de la CIA
La censura és la comissària d'aquesta exposició és la primera itinerància de la col·lecció des de l'obertura del Museu de l'Art Prohibit. L'origen de la mostra es remunta al moment en què la responsable d'espais museístics d'Escaldes-Engordany, Aurora Baena, va visitar l'exposició de la col·lecció Censored a la Panera el 2018. I tan aviat com el Museu de l'Art Prohibit va obrir les portes el 2023, s'hi va posar en contacte per poder organitzar una exposició d'obres de la col·lecció. "Estem molt interessats a fer aquesta exposició perquè els artistes són de referència i perquè estem molt interessats en aquest tema", afirma Aurora Baena, que té previst dedicar l'Espai Caldes a l'art contemporani, com a plataforma dels artistes andorrans i altres exposicions. Després d'Andorra, podria ser que algunes de les obres s'exposessin al Museu de l'Art Prohibit en la renovació de la col·lecció permanent prevista per a la primavera o en projectes d'exposició a França i Itàlia en els quals estan treballant.
La selecció d'obres inclou dues de les obres icòniques de la col·lecció: la macroinstal·lació de Daniel G. Andújar amb còpies de l'informe que la CIA tenia de Pablo Picasso i el Partenó fet amb 100.000 llibres prohibits que l'argentina Marta Minujín va presentar a la Documenta 14 de Kassel de 2017. L'edifici va acabar desmuntat, perquè es tractava que el públic s'emportés els llibres, tal com es pot veure a la mostra en un vídeo. De Guernica. Picasso comunista (2012), Daniel G. Andújar va explicar que la CIA va interpretar el fet que Picasso es fes membre del Comitè de la Pau com un acte comunista, quan, en canvi, era un acte de generositat de l'artista malagueny en una institució considera com un símbol de pau. Una altra de les obres més punyents en la mateixa línia és Sleep Al-Naim, un vídeo en 3D de Mounir Fatmi en el qual un doble digital de Salman Rushdie dorm plàcidament, amb una calma que Rushdie va deixar de tenir des que va començar a ser perseguit pel llibre Els versos satànics. Durant prop de trenta anys se n'havia sortit, però fa tres anys Hadi Matar el va apunyalar a Nova York, i Rushdie va perdre la vista d'un ull a causa de l'agressió.
