MEMÒRIA HISTÒRICA
Cultura 23/03/2019

Tugores relata el Manacor de la II República

L’escriptor s’endinsa en l’època de la gran transformació del municipi que trencà l’esclat civil

Miquel Barceló
2 min
Antoni Tugores amb el seu llibre, que es va presentar ahir a la Institució Alcover.

ManacorL’escriptor, historiador i periodista Antoni Tugores Manresa (Manacor, 1948) acaba de publicar el llibre La Segona República a Manacor (1931-1936). La seva investigació sobre el municipi durant els anys 30 descriu com el cop d’estat de 1936 avortà el gran projecte de modernització de la ciutat que havia enllestit l’Ajuntament republicà. La situació sociopolítica de la capital del Llevant hi és analitzada amb profusió de dades i relats de fets documentats “fugint de posteriors connexions amb la Guerra Civil”, segons explica l’autor mateix, que va presentar el llibre ahir a la Institució Alcover. Ho va fer de la mà de la presidenta del col·lectiu Dones del Llevant, Antònia Matamalas, i del catedràtic i professor de literatura catalana Damià Pons.

“He aprofundit i treballat una època que em fascina i que m’ha permès desmuntar la mentida que la Segona República va ser un caos, cosa que sempre va acompanyar el relat de la dreta. Realment va ser un període de gran modernització, que tornà la dignitat a les persones, i l’època més apassionant del Manacor dels darrers segles”, va explicar l’autor. En la seva darrera obra històrica, Tugores descriu que el caciquisme es va implantar servint-se d’un analfabetisme que arribava al 90% en alguns barris de la ciutat. “No interessava -com tampoc interessa avui- que els ciutadans gaudissin del més mínim esperit crític”, subratlla l’historiador en la introducció.

‘El cop d’estat estroncà el gran projecte de ciutat’ figura a mode de subtítol a la portada de la seva darrera obra i és un dels apartats que posa en relleu l’intent de modernització municipal recorrent a un crèdit de 2 milions de pessetes -“avui dia serien 262 milions d’euros”- per construir deu escoles, urbanitzar l’eixample, instal·lar clavegueram i aigua potable, un escorxador nou i remodelar el cementeri, entre d’altres. Dins el paquet d’actuacions hi havia el projecte de compra de dues grans finques per parcel·lar-les i vendre terra per conrear als desocupats, facilitant-los l’accés a un crèdit a tornar en 50 anys. Varen ser mesures que intentaven reduir l’elevat nombre d’aturats, als quals l’Ajuntament, especialment als casats i pares de família, ocupava quan els mancava feina.

Tugores continua fent camí en la memòria històrica del seu Manacor natal. Les seves aportacions i coneixements han estat claus perquè la Direcció General de Memòria Democràtica hagi projectat, en el marc del Pla d’actuació de fosses 2019-2020, una futura intervenció al cementeri de Son Coletes, per a la recerca i localització d’una gran fossa que es trobaria a la part vella.

Antoni Tugores ha escrit les biografies Joan Mesquida, un manacorí il·lustre (1983); Mateu Galmés, el paisatge d’una vida (1997); Adéu Andreu. Biografia d’un lluitador republicà (2003) i Un segle de memòria viva. Cristòfol Pastor Pífol (Manacor, 1920). Quant a títols relacionats amb la Guerra Civil, ha publicat El batlle Antoni Amer. La història robada (2004); Manacor. La guerra a casa (2006); Víctimes invisibles (2011) i Com la carn de xinxa (XII Premi Alexandre Ballester, 2012), totes dues sobre la repressió de la dona a Mallorca durant la Guerra Civil i el franquisme, i Moriren dues vegades (2017), sobre les milicianes capturades al front de sa Coma.

stats