Teatre Mari i Terra.- Cinquena edició del Torneig de Dramatúrgia que Produccions de Ferro va importar des de la gironina Temporada Alta i que l’Ajuntament de Palma ha consolidat. El seu instigador, Toni Gomila, ens havia acostumat a una sorpresa per capítol. Un cop apareixia vestit de tennista, un altre de lluitador d’arts marcials o també de Guillem Tell -o era de Robin Hood?-… I per a l’ocasió no ens ha volgut deixar orfes de l’argúcia i el que ha fet ha estat deixar-nos orfes de la seva presència. Una veu en off, la seva, ens dona la benvinguda i declara el seu amor i agraïment a l’estimat públic que omple el pati de butaques del teatre Mar i Terra, que cada any augmenta les xifres d’assistència, i tot seguit afegeix allò que sense públic res no té sentit… i anuncia que, per tant i per aquesta raó, el més adient és que el focus triï aleatòriament un integrant del públic per fer la presentació dels contrincants. El feix de llum va fer un parell de dibuixos per sobre dels rostres dels espectadors, fins que es va aturar en una espectadora que es va amagar sota la butaca quan es va assabentar que ella era l’elegida per l’atzar lluminós. Alexandra Palomo va ser l’encarregada d’explicar com anava el desafiament dramatúrgic, les votacions i les dades; després va passar a la presentació de les dues contrincants de la primera jornada, que en teoria -i dic en teoria- la majoria d’espectadors no saben a qui correspon l’obra que veuran a continuació. I en la pràctica… i en la pràctica, direm que és una suposició maliciosa. Més punts suspensius.
L’honor de ser triades per l’organització per participar en el Torneig havia estat per a Irene Niubó i Laura Gost, ambdues prou conegudes per l’afició. La primera signa com a guionista un bon grapat de les sèries que triomfen, i continuen triomfant, a la nostra televisió, mentre que la segona és l’embrió, l’autora, de la història guanyadora del Goya que encara no ha estat destronat, Woody and Woody, el qual no necessita presentació.
Més sorpreses. Veure i escoltar a sobre de l’escenari Lluís Soler és un autèntic luxe, que augmenta el catxet del certamen. Per a l’ocasió, acompanyat per Bàrbara Nicolau, interpretant/llegint Inspirat en fets reals, que finalment va ser la d’Irene Niubó. Un thriller melodramàtic que no necessitava tants ingredients tràgics ni tants girs argumentals, cosa que la converteix en una mica carregada d’asos trets de la màniga, perquè sigui més eficaç, però que en qualsevol cas és un bon germen perquè creixi una nova obra teatral amb tota la seva substància. Per la seva banda, Laura Gost va demostrar un altre cop el seu enginy i originalitat per construir una narració. Al contrari que l’anterior, no traspassa aquesta graciosa i treballada ocurrència, però li serveix per fer un funambulista treball literari, que representaren Bernat Quintana i Irene Soler.
PS: El següent combat, Bellviure/Gallego.
