'Lila': història gràfica de la lluita feminista
L'il·lustrador Toni Galmés ha presentat el seu nou llibre 'Lila: història gràfica d'una lluita', coescrit amb Maria Àngels Cabré, a la llibreria Rata Corner de Palma
PalmaL'apoderament de la joventut arran del 15-M, l'eclosió internacional del moviment 'Me Too', la indignació pel judici “aigualit” per violació a la Manada... són episodis clau que han mobilitzat intensament el moviment feminista i l'han posat en el focus de l'opinió pública i a l'agenda política. Les dones han omplert de manera massiva els carrers reclamant igualtat i justícia, uns reclams amb cada vegada més altaveu que han aconseguit generar una major sensibilització entorn de les desigualtats i les violències cap a les dones.
Darrere aquest pas endavant del feminisme hi ha també una creativitat gràfica en expansió. Il·lustradores d'arreu del món posen al servei de la lluita feminista el seu treball. 'Lila: història gràfica d'una lluita', de Toni Galmés i Maria Àngels Cabré, és precisament això: un repàs i una anàlisi de les imatges que han explicat el feminisme al llarg de la història. La pintora i escriptora Paula Bonet en firma el pròleg.
“En el llibre trobam autors homes i dones, però sobretot dones, que han estat invisibilitzades i oblidades i que han emprat les imatges per lluitar”, explica Toni Galmés en la seva presentació del llibre, que va tenir lloc dilluns al vespre a la llibreria Rata Corner de Palma. “També hi ha imatges que es varen fer servir com a propaganda, sense cap motiu feminista, però que després el moviment s'ha fet seves”, afegeix. Posa com a exemple l'emblemàtic cartell 'We Can Do it!', de J. Howard Miller, que inicialment va ser una imatge de propaganda creada durant la Segona Guerra Mundial per motivar les treballadores de l'elèctrica Westinghouse a fer treballs “masculins”.
La il·lustradora Margalida Vinyes ha acompanyat l'autor en la presentació i ha valorat el llibre per la seva capacitat de registrar i analitzar “un art que sol ser efímer”, encara que hi ha imatges que han passat a la història. En aquest sentit, Galmés ha remarcat la necessitat no només de recuperar autores dones de la història de l'art, sinó també de reinventar la història que ja s'ha escrit: “És imprescindible veure l'art amb una consciència feminista i de classe”.
