PalmaQualsevol excusa és bona per rememorar la figura de Luis Remartínez, però en qualsevol cas mai és suficient per reconèixer els mèrits que li corresponen. Pablo Mielgo, l’actual director, va ser qui va fer més incidència en aquest fet i no s’ha aturat de repetir que la tasca del primer director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears va ser una feina titànica i molt, molt difícil.
Així i tot, crec que es va desaprofitar l’aniversari, en el qual s’hauria pogut retre un homenatge de molta més prestància a Remartínez, un home que duia la bondat i la saviesa gravades al rostre, i quan parlava quedava clar que aquesta circumstància no era tan sols una sensació, i es convertia en evidència. Trenta anys d’ençà que es va professionalitzar la Simfònica, i d’aquell conreu ara en recollim els fruits.
En la mesura que va poder, Mielgo va intentar repetir el concert celebrat un altre 30 de setembre de fa trenta anys amb la mezzosoprano Teresa Berganza com a gran estrella del memorable esdeveniment. Per a l’ocasió, fou substituïda per María José Montiel, una habitual i sempre ben rebuda per a aquests indrets, que va iniciar la seva intervenció amb dues cançons d’Eduard Toldrà, 'Maig' i 'Cançó de grumet', i completà la seva actuació amb 'Près des rempants de Seville' i de Carmen; 'Mon coeur s’ouvre a ta voix', de Samson et Dalila. La rúbrica la va posar la Simfònica a les ordres del titular, amb la 'Simfonia núm. 3 op. 56 en la menor Escocesa', de Felix Mendelssohn-Bartholdy.
Abans del concert es va projectar un vídeo commemoratiu, de poc més de deu minuts, que recollia el testimoni d’alguns personatges que formen part de la història de l’orquestra, com Pere Estelrich, que va fer una petita presentació; Joan Company, Cristina Martínez i alguns músics, com Carlos Fortea o Smerald Spahiu. També Josep Miralles, Agustí Aguiló... P.S. Es va aconseguir que un immens grapat de polítics i expolítics, tots els que han estat consellers de Cultura, de tots els colors i tendències, anassin a escoltar un concert de la Simfònica. No és poc. Gairebé un miracle.
